08.04.2012 - 06:00
El País Basc celebra avui el primer Aberri Eguna des del cessament de l’activitat armada anunciat per ETA el passat 20 d’octubre. L’esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i Abertzaleen Batasuna commemoren el dia de la pàtria basca en un acte a Pamplona, convocats per Red Independentistak. Per la seva banda, el PNB ho celebra a Bilbao. Un Aberri Eguna en què també es commemoren els setanta-cinc anys del bombardeig de Gernika i altres ciutats basques durant la guerra del 36-39.
El PNB s’aplega a la plaça Nova de Bilbao sota el lema ‘Euskadi bizia, més nació‘. El president del partit, Iñigo Urkullu, té previst de fer un discurs en el qual insistirà en el context de ‘pau i llibertat’ en el qual es desenvolupa aquesta jornada per primer cop, des que la formació va començar a celebrar-la el 1932. Sense oblidar la situació de crisi econòmica, el PNB incidirà en la reivindicació de la sobirania basca, que ara pot realitzar-se ‘sense l’assot de l’amenaça i la violència’. La formació considera que ja no hi ha cap excusa per a vetar l’exercidi democràtic d’autodeterminació de la societat basca. El PNB vol aconseguir ‘la sobirania plena de la nació basca en igualtat amb la resta de nacions d’Europa’.
El PNB ja va celebrar ahir un acte a Sant Sebastià en el qual va reivindicar el dret de decidir i de construir ‘la nació basca per vies polítiques i democràtiques’. De la mateixa manera, organitzacions i partits independentistes d’esquerres –esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i Abertzaleen Batasuna– també van organitzar un acte de celebració a Donazaharre (Euskadi Nord) previ al d’avui. Les cinc formacions, que celebren per primer cop conjuntament el dia de la pàtria basca, es van mostrar preparats per a ‘fer el camí cap a la independència’ i van reclamar ‘una pau vertadera sense vencedors ni vençuts’, la legalització de partits i la creació d’una mesa de diàleg ‘sense exclusions’.
Van destacar la importància de l’Aberri Eguna d’enguany perquè arriba ‘quan s’ha fet un pas important en el camí de la pacificació’. En aquest sentit, van afirmar: ‘La declaració d’ETA responent el requeriment de la Conferència de Pau d’Aiete i el primer punt de l’Acord de Gernika ha tornat l’esperança a la nostra societat i ha posat les bases per a un nou temps’.
Van llegir un document en el qual destaquen que aquest Aberri Eguna també arriba en un context històric molt especial perquè es commemora el 500 aniversari de la conquesta de Navarra el 1512: ‘Nafarroa és el símbol històric d’una Euskal Herria unida i sobirana’, van dir. A més, van voler ‘fer saber a tothom que els bascos continuen dempeus i ferms, preparats per a fer el camí que porti cap a la independència’.
‘És un clamor que el nostre poble necessita exercir el dret de decidir i que no es poden oblidar les reivindicacions dels presos bascos, de les víctimes i les ànsies de pau de la societat’, afirmen.
En aquest camí ‘cap a la pau i la llibertat’, diuen que el País Basc ‘té l’objectiu ferm de ser una nació d’Europa’ i afegeixen: ‘El País Basc té dret a decidir la seva estructura i el seu futur polític en pau. En aquest Aberri Eguna del 2012 reivindiquem aquest dret allargant la mà per la pau’. I per això insisteixen en la necessitat de legalitzar tots els partits polítics i de crear una mesa de partits que reflecteixi el diàleg polític.
Després de Setmana Santa tots cinc partits tenen previst de signar un acord estratègic per avançar i aprofundir cap a l’aplec de forces d’esquerra i independentistes. L’acord estratègic per a la construcció nacional i social, pràcticament tancat, vol treballar de manera ‘comuna i permanent per assolir una Euskal Herria sobirana’.
Enllaços
Array
Array
Array
