24.08.2011 - 06:00
Després de trenta anys sense voler canviar ni una coma de la constitució espanyola i de negar-se a modificar-la en aspectes com la llengua o l’ampliació del finançament autonòmic, el PSOE i el PP s’han entès de seguida sobre la proposta de retocar-la per fixar un sostre de dèficit i de despesa pública a tota l’administració, també la de les comunitats autònomes. La reforma, que Zapatero atribueix a les exigències europees, ja estat criticada per força partits.
El govern, recelós, tot i que CiU no la veu malament
Un dels primers a reaccionar va ser el govern de la Generalitat de Catalunya que, en paraules del portaveu Francesc Homs, va oposar-se a tota modificació que laminés l’autogovern i l’autonomia financera de Catalunya (àudio). En el mateix sentit es va expressar, poques hores després, la vice-presidenta del govern, Joana Ortega, segons la qual, tota reforma constitucional que ‘pugui anar en la línia de limitar l’autogovern de Catalunya’, es trobaria amb ‘un xoc frontal de la Generalitat’. Tot amb tot, va recalcar que calia treballar amb prudència perquè encara no se sabia la lletra petita de la proposta. També va insistir en la necessitat de saber tot el detall de la proposta el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que no veu pas malament la mesura ‘perquè és cap on va Europa’, ni li sembla contradictori de votar-la favorablement sempre que no limiti l’autogovern.
Qui també s’ha declarat favorable a la reforma és el govern balear, per qui la proposta espanyola dóna la raó a la política econòmica balear, basada a ‘ajustar les despeses als ingressos’. I la Generalitat Valenciana, més prudent, va evitar de parlar de la qüestió, i es va limitar a repetir les paraules de Mariano Rajoy, que abona la proposta. La portaveu del Consell, Lola Johnson, va dir que caldria demanar què en pensava, de la mesura, al candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba –que fa dos anys va burlar-se d’una proposta del PP gairebé idèntica.
Tampoc el PSC no veu malament que es limiti el sostre del deute, sempre que requereixi un esforç proporcional de tota l’administració, i que no sigui una manera de tallar el finançament autonòmic. Així va expressar-se el president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, que també considera la reforma un acostament a Europa. De totes maneres, va precisar que no li semblava una prioritat.
La primera reacció a la proposta de reformar la constitució va ser de sorpresa, atès que no se n’ha presentada mai cap en tots els trenta anys que fa que vigeix. De fet, per partits com el PSM-IV-Entesa, és ‘difícil d’entendre’ que ara hi hagi consens per a reformar la constitució. Però, posats a reformar-la, proposen que s’hi incorpori també un límit de l’aportació de les comunitats autònomes a l’estat, com a Alemanya, on els ‘lands’ no poden transferir més del 4% del PIB al govern federal, perquè superar aquest llindar seria empobrir els territoris.
ERC, ICV i Compromís, a la contra
Oriol Junqueras, candidat a presidir Esquerra, opugna l’acord entre PSOE i PP i ja ha manifestat la seva oposició a tota proposta que limiti l’autogovern i la capacitat financera i política de Catalunya. De fet, creu que això demostra que la independència és ‘l’única garantia política’. A més, insta CiU a aclarir la seva posició i es declara disposat a fer costat al govern, si aquest defensa ‘els màxims nivells de sobirania possibles’.
Així mateix, el diputat d’ERC, Joan Tardà, va recordar ahir que el dèficit no venia pas de les comunitats autònomes, que solament n’han acumulat un 17%, sinó de l’estat, que n’ha acumulat un 75%. També va dir que l’entesa del PSOE i del PP ja feia tremolar catalans i bascos.
ICV també és del tot contrària a la proposta. En paraules de la diputada Núria Buenaventura, la modificació s’ha fet ‘expressament, gairebé de nit i a l’agost’. Segons ella, si es reformava la constitució, caldria canviar-ne molts articles. I el diputat d’ICV al parlament, Jaume Bosch, lamenta que la proposta de reforma no es proposi d’avançar cap a un estat federal, però que ICV s’oposarà ‘amb totes les forces’ a tot intent centralitzador.
‘És una trampa pactada amb el PP; l’única cosa que els interessa és retallar l’autonomia financera de les comunitats’, diu a VilaWeb el portaveu de Compromís, Enric Morera, que recorda que el dèficit de l’estat ‘es troba en el govern central, en una proporció de 8 a 10’. Per tant, Morera entén que ‘qui s’hauria d’estrènyer la corretja és el govern central, que és deficitari, en part, per culpa d’una política improductiva i populista’. De passada, demana un pacte fiscal, acusa el govern espanyol de ser responsable del dèficit i, alhora, ‘d’ofegar les autonomies amb un sistema de finançament espoliador i sense que hi haja una llei de finançament de les corporacions locals’.
