17.08.2011 - 14:53
La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, proposen, en una carta dirigida al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, la possibilitat de suspendre els fons estructurals als estats de la zona euro que no redueixin el dèficit. ‘En un futur, hauran de suspendre’s els fons estructurals i de cohesió als estats de la zona euro que no compleixin les recomanacions’ de la UE sobre endeutament, diuen els dirigents de França i Alemanya, que consideren que aquests estats hauran de presentar un pla de reducció del deute.
Merkel i Sarkozy recorden que els fons estructurals han de servir ‘per donar suport a les reformes indispensables per millorar el creixement econòmic i la competitivitat a la zona euro’. Però proposen que aquells que no es facin servir s’apleguin ‘en un fons per al creixement econòmic i la competitivitat, el qual serà gestionat per la Comissió’. També proposen que els estats de la zona euro amb un nivell d’endenutament superior al de referència presentin un pla de reducció del deute i expliquin ‘com faran front a l’impacte de l’envelliment de la població’.
‘Tots els estats han de confirmar aviat la determinació a aplicar ràpidament les recomanacions europees de consolidació pressupostària i de reformes estructurals, principalment en allò referent al mercat de treball, la competència en el sector serveis i la política de pensions’, diu la carta dirigida a Van Rompuy, en què França i Alemanya li anuncien que començaran una ‘nova etapa de convergència econòmica i financera’, la qual inclou, per exemple, un impost de societats comú.
Zapatero compareixerà al congrés
D’una altra banda, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’ha decidit finalment a comparèixer públicament per debatre i informar sobre la crisi. Ho farà dimarts que ve en un ple extraordinari al congrés espanyol, a petició pròpia, segons que ha avançat el portaveu del govern espanyol, José Blanco. D’encà que començà la crisi del deute ara fa dues setmanes, Zapatero no ha participat en cap acte públic i no ha parlat sobre la crisi ni sobre les noves mesures d’ajustament que el seu govern preveu aprovar divendres, una actitud que diverses veus havien criticat donada la magnitud de la crisi.
En una entrevista a RNE, Blanco ha dit que Zapatero donarà detalls dimarts del decret de mesures per a reduir el dèficit públic que el consell de ministres aprovarà divendres. El propòsit de Zapatero és aconseguir suports al congrés per a tramitar el decret per la via d’urgència i per aprovar-lo el més aviat millor.
Els mercats reben amb escepticisme les propostes de Merkel i Sarkozy
Mentrestant, les borses europees no s’acaben de fiar de les propostes ahir de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy. El refús explícit als eurobons i la dinàmica de desconfiança que plana als mercats sobre tota declaració política en aquestes darreres setmanes han fet que totes les borses obrissin avui amb pèrdues moderades i estables.
Merkel i Sarkozy van abonar una política econòmica europea comuna i, concretament, van proposar d’instaurar ‘un veritable govern econòmic de la zona euro’, constituït pels caps d’estat i presidit pel president del Consell, Herman Van Rompuy, que es reuniria dues vegades l’any. Finalitat: combatre les especulacions i els rumors dels mercats. També van proposar de limitar el dèficit des de la constitució de cada estat.
Els eurobons, desestimats
Però els eurobons, llargament reclamats pels mercats per dotar d’estabilitat tot el deute de la zona euro, foren desestimats. Tant Merkel com Sarkozy van dir que l’emissió d’eurobons en aquests moments podria perjudicar els països més estables, com França i Alemanya. Per Merkel, no són cap solució; per Sarkozy, la mesura s’hauria d’abordar al final del procés d’integració europea, no ara: ‘Els eurobons haurien de ser el final d’un procés de convergència política; si n’emetéssim ara, posaríem en perill l’estabilitat europea… Si emetéssim deute europeu ara, França i Alemanya garantiríem el deute de tots els països i, per tant, perdríem credibilitat per als nostres pobles respectius.’
En aquest sentit, cal tenir present que l’emissió d’eurobons es podria considerar una nova mesura impopular en aquells dos països, amb dos governs qüestionats que tenen eleccions a la vista. El cas és que els eurobons no beneficiarien gens ni Alemanya ni França, les grans potències de l’eurozona, perquè haurien de vendre deute a rendibilitats més altes.
Marcar el dèficit màxim a la constitució
Ara, tant Merkel com Sarkozy han demanat als disset països de la zona euro que treballessin per rebaixar el deute i assegurar l’equilibri pressupostari, si cal, fent els canvis legislatius pertinents. Fins i tot han defensat que tots els països incloguessin a la constitució el límit del dèficit públic i que s’establís un impost de les transaccions financeres.
La cancellera té el convenciment que aquestes reformes faran recuperar la confiança: ‘L’euro és el fonament de la nostra prosperitat illuitarem perquè així sigui.’
La connivència entre aquells dos països s’ha demostrat quan han dit que cada semestre els respectius ministres d’economia intercanviarien impressions, amb la voluntat d’anar plegats a l’hora de defensar el creixement europeu, i que afavoririen disposicions comunes –per exemple, un impost de societat igual a tots dos països.
Brussel·les aplaudeix el ‘pas endavant per a reforçar el govern de la zona euro’
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha valorat positivament les propostes d’Angela Merkel i Nicolas Sarkozy de reforçar la governabilitat econòmica de la zona euro. ‘És un compromís polític més en favor de la sostenibilitat de les finances públiques a llarg terme’, ha dit, ensems amb el comissari econòmic Olli Rehn, perquè ‘un format regular i freqüent de cimeres de l’Eurozona, amb un president permanent, reforcen l’estabilitat i la direcció política’.
