17.06.2011 - 06:00
La proposta de reformar la llei electoral valenciana, feta ahir pel president Francisco Camps, topa amb la jurisprudència espanyola. Algunes sentències del Tribunal Constitucional (TC) estableixen imperativament la fórmula proporcional (i no majoritària, que seria la de Camps) com a exigència democràtica. Camps va proposar, sense referir-se gens a la polèmica barrera del 5%, de passar del sistema proporcional actual a un sistema uninominal per circumscripcions petites. És a dir, amb moltes més circumscripcions i que de cadascuna en surti un sol diputat, el més votat.
A la pràctica, el sistema proposat per Camps (que és el que s’aplica al Regne Unit i a França) afavoreix els partits grans i, en conseqüència, el bipartidisme o fins i tot l’unipartidisme. Per exemple, en el cas extrem que en totes les circumscripcions la mateixa força fos la més votada, encara que la segona força, o les altres forces juntes sumades arribessin al 49% dels vots, el parlament tindria tots els diputats del mateix partit.
Camps esgrimeix aquesta idea després d’unes eleccions en què l’anomenat tercer espai valencià ha superat àmpliament la barrera del 5% i ha entrat amb força a les Corts, i quan el PSPV està preocupat per la fuita de vots cap a Compromís i cap a EUPV. Per tant, la finalitat de la reforma seria d’assegurar als grans partits l’hegemonia parlamentària. De fet, la proposta de Camps fou ahir criticada enèrgicament tant pels diputats de Compromís com d’EUPV.
Però no serà gens fàcil portar a terme aquest propòsit. La sentència 225/1998 (pdf) del Tribunal Constitucional sobre una reforma estatutària de les Canàries especifica que el sistema proporcional és una exigència que han de satisfer totes les comunitats autònomes. I en la sentència 45/1992, sobre el sistema electoral de les Illes Balears, estableix que la fórmula proporcional no ha de ser forçosament exacta entre vots i escons, però en cap cas no pot tenir desviacions injustificades o no raonables, com les que hi hauria en cas d’aplicar-se el sistema d’elecció uninominal.
El valor d’aquestes sentències està en el fet que la constitució espanyola no és explícita sobre aquesta qüestió. El criteri de proporcionalitat només hi és esmentat, a l’article 152, com a requisit per a l’elecció dels diputats al congrés espanyol i per a l’elecció dels parlamentaris de les comunitats que van autonomitzar-se per la via de l’article 151: Andalusia, Catalunya, Galícia i el País Basc. Però el TC estén aquest principi a la resta de comunitats. I estipula que, si bé totes les comunitats tenen competències per a fixar les circumscripcions que creguin convenients i el model de llistes (obertes o tancades), tenen l’obligació de complir determinats criteris de proporcionalitat que garanteixin una representació justa de la societat.
Per això, en el cas de les Illes Balears o de les Canàries, aquesta proporcionalitat es contrapesa donant a illes petites amb poca població una representació més gran de la que els correspondria segons criteris exclusivament proporcionals.
A sobre, en dret internacional, la fórmula majoritària proposada per Camps és combatuda unànimement perquè va contra la proporcionalitat i contra tota mena de minories polítiques; i solament pot arribar a tenir validesa democràtica en societats homogènies i poc plurals, en les quals es requereix, per qüestions geogràfiques, una garantia explícita de representació de tots els territoris que en formen part perquè alguns són aïllats i tenen poca població.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
