Romeva: ‘Indignar-se és necessari, però no n’hi ha prou’

L’eurodiputat per ICV Raül Romeva acabarà el maig del 2014 la seva etapa institucional al Parlament Europeu, com va anunciar ahir al seu bloc. I en aquesta entrevista que li fa VilaWeb explica per què. És una decisió que tenia pensada de fa molt, de no continuar fent política, des del 2014, a les institucions, en què lamenta que hi continuï gent que ha contribuït a desacreditar-la, la política. Pensa en un futur més lligat al món acadèmic, que és d’on prové.

—Per què heu anunciat ara que no tornaríeu a ser eurodiputat?
Arran d’un reflexió molt personal, perquè, al ritme a què ens toca treballar aquí, deu anys són molts anys. En una assemblea d’Iniciativa vaig proposar que la limitació de mandats, que en el reglament intern són tres, es reduís a dos en el cas del parlament europeu, perquè les legislatures són més llargues, de cinc anys. No va prosperar, però vaig decidir d’aplicar-me-la a mi mateix.

—Però encara falten tres anys perquè s’acabi el mandat.
Tres anys no són pas tants, sobretot quan has de fer un relleu ben fet, i a mi m’agradaria de fer-lo bé, amb una mica de tranquil·litat. I per això ho anuncio amb temps. I també en certa manera per a respondre la inquietud que sembla que hi ha, segons la qual la gent entra a la política per aclofar-se a la poltrona. I jo, en canvi, penso que és bo que es pugui parlar dels relleus, en política, d’una manera normal.

—Què penseu fer després?
No tinc res decidit sobre el futur. Poden passar tantes coses…, no ho sé. Abans de decidir res ho has de veure molt clar.

—Però podríeu continuar fent política institucional?
La meva etapa de política institucional és molt concreta, i és aquesta d’ara. No penso gens a fer coses d’ordre institucional en uns altres àmbits. Però per a poder fer política des de fora de les institucions, cal que hi hagi gent amb qui m’entengui dins les institucions. No n’hi ha prou d’indignar-se, si deixem que a les institucions hi hagi, com, per exemple, a València, els responsables del descrèdit de la política. Indignar-se és necessari, però no n’hi ha prou, perquè calen accions concretes. I una acció concreta és la participació política amb el vot o implicant-se en alguna formació política. Sense accions concretes no arreglarem res. A les places hi havia gent, però al final la gent ha votat com ha votat.

—El cas és que hi ha aquest descrèdit, i és ben general…
Una cosa important és esborrar la imatge general que hi ha de la classe política, perquè tots ens podem equivocar fent coses, però que comparem segons qui amb segons qui, –i no vull dir noms, però segur que ens vénen prou al cap–, és bastant inadequat. A tots ens poden responsabilitzar per coses que hem fet malament, però s’ha de ser conscient de qui assenyales i per què. Allò que no val és que per l’actitud d’alguns tots els de la cosa pública s’assenyalin amb els mateixos paràmetres.

—Si no torneu a l’àmbit institucional, com orientareu l’activitat política?
Em veig un perfil més d’anàlisi. Vinc del món acadèmic i m’afecta molt en la política el fet de ser presoner del curt termini, perquè tens poc temps per a mirar més enllà de la realitat més immediata. A mi, per la meva manera de ser, em causa una certa inquietud. M’agrada aprofundir els temes i treballar-hi a fons, i quan fas política i, a més, ets tu sol, pateixes una mica en aquest sentit.

—I si des de dins mateix del partit us demanessin que continuéssiu fent política institucional?
Reconec que, al parlament europeu, m’hi he sentit còmode i preparat en molts temes, però s’ha de ser honest sobre les capacitats d’un mateix, i al final has de fer coses en què ets qualificat.