10.01.2011 - 15:38
Centenars de milers de ciutadans del Sudan meridional van començar a votar, ahir, en la primera jornada del referèndum sobre la independència, previst en l’acord de pau del 2005. Hi va haver cues molt llargues als col·legis electorals, i es preveu que n’hi hagin tots els dies fins diumenge, que és quan tancaran les urnes. El referèndum ha desvetllat una gran expectació internacional.
Diversos enfrontaments entre nòmades àrabs i tribus locals a la regió fronterera d’Abyei han fet ja una trentena de morts. La regió, fronterera entre el Sudan i el Sudan Meridional i molt rica en petroli, ha quedat exclosa de la votació i haurà de decidir si s’adhereix al Sud del Sudan o roman al nord. Aquest altre referèndum s’haurà de celebrar més endavant, però encara no s’ha decidit quan. En tot cas, els residents nord-sudanesos que hi ha a Abyei, que majoritàriament són pastors àrabs nòmades, tenen por de perdre les terres on treballen.
En efecte, el començament de la votació ha estat celebrat per la ‘troika’ que va impulsar l’acord de pau del 2005, formada per Noruega, el Regne Unit i els Estats Units. De fet, el president nord-americà, Barack Obama, s’ha declarat satisfet per la celebració d’aquest referèndum, i ha alertat del perill de discursos violents. ‘És un pas històric en un procés de molts anys per a fer efectiu l’acord de pau que va suposar el final de la guerra civil entre el nord i el sud’, diu Obama. I continua: ‘Tots sabem que hi haurà gent que voldrà interrompre la votació. Totes les parts s’han d’abstenir de fer declaracions incendiàries o accions que puguin augmentar la tensió o impedir els votants que expressin quina és la seva voluntat’.
La validesa del referèndum
Perquè sigui vàlid el referèndum, cal que hi participi com a mínim un 60% dels ciutadans registrats i, si no s’hi arriba, caldrà repetir-lo al cap de dos mesos. Guanyarà l’opció que obtingui el 50% més un dels vots. Els resultats finals se sabran el 6 de febrer. Si guanya el sí, el 9 de juliol el Sudan del Sud (amb 589.745 quilòmetres quadrats i capital a Juba) agafarà el relleu d’Eritrea com a estat africà més jove. I pot obrir la porta a algunes altres nacions que lluiten per la independència al continent africà com Somalilàndia, Casamance i Cabinda. O el mateix Darfur, a l’est del Sudan.
L’acord de pau
L’acord de pau entre l’Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès i el govern del Sudan incloïa la convocatòria d’eleccions generals, que van tenir lloc a l’abril, i d’un referèndum d’autodeterminació al Sudan del Sud. Tot i que el president del Sudan, Omar al-Baixir, ha deixat clar recentment que respectarà la voluntat del poble i que donarà suport al desenvolupament econòmic del nou país, si el sí obté la victòria, la comunitat internacional ha sumat mil dos-cents observadors (de la UE, la Unió Africana, la Lliga Àrab, el Carter Center, l’Intergovernmental Authority for Development…) als disset mil de sud-sudanesos que vetllen pel bon funcionament del referèndum. També hi ha un grup supervisor de l’ONU i un enviat dels EUA.
