Notícies

Dijous  13.05.2010  20:00

El Front Nacional de Catalunya, setanta anys després

 

'La voluntat de lluita als setanta anys de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)'. Aquest és el títol de l'acte-homenatge que es fa avui al vespre a l'Ateneu Barcelonès, amb la presència dels ex-militants del FNC Agustí Barrera i Carles Sastre, de l'historiador Bernat Castany i de l'ex-president del Parlament Heribert Barrera. Han passat set dècades del naixement a l'exili parisenc d'una de les organitzacions més veteranes de l'independentisme català, definida al començament com un moviment de resistència que no va acceptar la derrota i l’ocupació dels Països Catalans per les forces feixistes guanyadores de la guerra de 1936-1939. Com explica el mateix Agustí Barrera en aquest article, al si d'aquest front unitari d'acció armada i d'agitació es van aplegar militants d'Estat Català, Nosaltres Sols, el Partit Nacionalista Català i la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.

Dos eren els objectius: organitzar la resistència per la llibertat de Catalunya des de l'interior; i col·laborar a l'exterior amb els aliats en plena segona guerra mundial. Aquesta col·laboració es va plasmar amb la tasca d'espionatge del FNC per als serveis secrets polonesos, britànics i francesos, i en la participació en les xarxes d'evasió de la resistència francesa, i buscava sobretot aconseguir el suport polític dels aliats a la lluita catalana, per a enderrocar la dictadura franquista.

Però acabat el conflicte bèl·lic internacional i l'adveniment de la guerra freda, els governs occidentals van optar per no intervenir a la Península. L'organització va quedar tocada, i encara més després de la detenció de molts militants del FNC a l'interior del país, entre 1943 i 1946, com ara tots els membres de la secció militar. Va ser en aquest període quan el Front va decidir fer un pas que s'havia evitat en la fundació: passar d’organització resistent a partit polític. Com explica Daniel Díaz a L'independentisme català durant l'autarquia franquista, el 18 d'abril de 1946 el FNC va fer a Dosrius (Maresme) la seva primera conferència, on va declarar la voluntat d'esdevenir l'instrument aglutinador de la democràcia catalana i superador de les velles formacions polítiques, i on ja va defensar l'estructuració confederal dels Països Catalans.

Amb la publicació des de París del butlletí 'Per Catalunya', a la dècada de 1950, el FNC va ser capaç de captar una segona generació de militants, majoritàriament entre medis universitaris i obrers. En paraules de Barrera, el relleu de les noves fornades es va notar ja el 1960, quan en un consell extraordinari el FNC es va definir socialista, a favor del concepte polític dels Països Catalans i per la seva independència política. La ideologització creixent també va portar, el 1968, a una escissió cap a l'esquerra, amb la marxa de nombrosos militants i la creació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Un cop massa dur per al Front, del qual ja no es va refer. De les seves files també van sorgir militants d'organitzacions armades actives els anys 1970, com l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i el Front d'Alliberament Català.

Sobre la història del FNC hi ha els llibres 'El Front Nacional de Catalunya (1939-1947)' (la Magrana, 1983), de Daniel Díaz; 'Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel' (Arrels, 2006), de Robert Surroca; 'Una història del Front Nacional de Catalunya (1940-1990)' (Pagès Editors, 2006), de Daniel Díaz i Fermí Rubiralta, i 'De la fosca al desvetllament. El Front Nacional de Catalunya als anys cinquanta' (Serra d'Or, 2008), de Roger Prims.