04.08.2001 - 19:33
La costa del Maresme és una de les pitjors del litoral català. Això és el que conclou l’informe CoastWatch 2000/2001
presentat per Greenpeace i que valora l’estat de tot el litoral. A banda de denunciar la pressió urbanística que afecta bona
part de la costa del Maresme sobretot de Vilassar de Mar cap al sud Greenpeace també ha detectat alguns abocaments
tòxics a la platja de Mataró situada al voltant de la incineradora i una fàbrica de sabons Procter and Gamble . Pel que fa
referència a la valoració de cadascuna de les platges de la comarca, Premià de Mar i Vilassar de Mar s’emporten la pitjor
nota i, en canvi, Sant Pol, la millor. L’Agència Catalana de l’Aigua defensa la qualitat de les aigües.
«Els resultats referents a la costa del Maresme no són bons, sobretot, per la
pressió urbanística», afirma el coordinador de la campanya CoastWatch
2000-2001, Luigi Ceccaroni. No obstant, el coordinador de la campanya insisteix
que, el més preocupant, però, són els municipis on s’han detectat abocaments
tòxics d’emissaris submarins canalitzacions que serveixen per evacuar les aigües
residuals . «Això passa sempre a la zona de Mataró. Hi ha uns emissaris legals
d’on no es controla exactament què surt perquè nosaltres no tenim un equip de
submarinistes que estigui en disposició de saber-ho», explica Ceccaroni. El
coordinador de l’informe CoastWach encara concreta més i afirma que
l’abocament de Mataró és industrial i que s’ha detectat a la platja situada «al
voltant d’una indústria de sabons i una incineradora».
L’informe de Greenpeace recull l’impacte que provoquen els ports. Per una banda, destaca que la presència
d’embarcacions va lligat amb les restes d’olis a l’aigua. «A Catalunya tampoc hi ha gaire control sobre les
aigües fecals que deixen anar els vaixells», va afegir-hi Ceccaroni. D’altra banda, l’impacte físic dels ports
també és denunciat per Greenpeace perquè suposa la destrucció dels ecosistemes marins. «El port
representa una barrera per als corrents i llavors provoca erosions molt fortes a la zona. En una banda
s’acumula molta sorra, i a l’altra, queda totalment erosionada.»
L’informe CoastWatch s’elabora amb l’ajuda de voluntaris, sobretot alumnes d’institut, que recorren les
platges que els són assignades i omplen un llarg qüestionari que posteriorment és entregat a Greenpeace. En
el cas d’escoles, els estudiants fan un treball previ que s’inclou en el pla d’estudis. Els voluntaris recullen
dades sobre la tipologia i la quantitat dels residus que apareixen a la costa, la contaminació de l’aigua en
trams amb efluents i la presència de noves infraestructures. L’estudi es va fer durant els mesos d’octubre i
novembre perquè, segons Greenpeace, és quan les platges no reben turistes ni l’atenció de les
administracions.
