Casa Inòspita en versió inèdita de Josep Tebé

En un cas força insòlit, el 2008 van aparèixer, en cosa de poc temps, dues traduccions d'una mateixa novel·la: Bleak House, una de les obres mestres de l'escriptor anglès Charles Dickens, el gran cronista de l'època victoriana. La primera de les traduccions, Casa Inhòspita, es va començar a publicar per fascicles en un bloc de +Vilaweb, però va restar incompleta per la mort del traductor, Josep Tebé (Ponts, 1944 - Barcelona, 2010). La segona, El Casalot, es troba a les llibreries. VilaWeb, amb permís de la família Tebé, us ofereix de Sant Jordi a l'Onze de Setembre, fascicle a fascicle cada diumenge, la traducció de Josep Tebé en ocasió del dos-centè aniversari del naixement de Charles Dickens.

Seguiu aquest projecte també al Facebook i al Twitter.

Empar Moliner deixa Quaderns Crema i fitxa per Columna

Columna Edicions ha anunciat que publicaria, el febrer del 2012, 'La col·laboradora', una nova novel·la d'Empar Moliner, que així deixa Quaderns Crema, l’editora que li ha publicat els darrers llibres. Moliner es va estrenar el 1999 amb el llibre de narracions 'L'Ensenyador de pisos que odiava els mims' (Destino) i després va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la 'Feli, esthéticienne' (Destino, 2000), única novel·la que ha publicat fins ara. El 2004 va començar a publicar a Quaderns Crema: 'T'estimo si he begut' (2004, i premi Lletra d'Or 2005), 'Busco senyor per amistat i el que sorgeixi' (2005), '¿Desitja guardar els canvis?' (2006), i 'No hi ha terceres persones' (2010).

Albert Sànchez Piñol anuncia a Facebook una nova novel·la

L'11 de juliol, coincidint amb el seu aniversari, Albert Sànchez Piñol feia saber des de Facebook: '...aprofito per dir-vos que justament avui he acabat d’escriure, per fi, una novel·la. I ja us puc dir que serà un llibre que tindrà grans entusiastes i grans detractors. Només us n'avançaré el títol, prou contundent, de dues síl·labes: VICTUS.' I en un altre apunt deia: 'Em fa la sensació que és un d’aquells llibres que no beneficiaran gens l’autor. Però també crec que s’havia d’escriure, i m’ha tocat a mi. (Quina gràcia, oi?) I ja que parlo de sensacions, us diré que fa estrany d'acabar un “totxo” de 300 000 paraules i quedar amb la sensació que no l’has escrit tu, que has estat una mena de mitjà. De què o de qui? No en tinc ni punyetera idea.'