Tísner, centenari del gran polifacètic

Tísner no solament va ser un jugador empedreït de Scrabble, sinó també un dels artífexs de la versió catalana d'aquest joc de paraules. Per retre-li homenatge quaranta jugadors faran una partida que reproduirà la primera que va dirigir Tísner amb la versió catalana d'aquest joc lingüístic, el 1990.

Tísner, centenari del gran polifacètic

Dilluns farà cent anys del naixement d'Avel·lí Artís Gener · Diumenge li faran un homenatge particular, lingüístic i lúdic, impulsat per Màrius Serra i Oriol Comas

El dia 28 de maig de fa cent anys va néixer a Barcelona Avel·lí Artís Gener (1912-2000), conegut pel pseudònim Tísner (#Tisner, @artis_gener). Fou un personatge polifacètic: novel·lista, periodista, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, publicitari, corrector de català, pintor, llibreter, home de compromís polític... Tísner va fer la guerra amb la República i el 1939 va haver d'exiliar-se, a Mèxic. De retorn a Catalunya, els anys seixanta, fou reconegut com a novel·lista i els seus mots encreuats en català de La Vanguardia el van fer popular.

Xavier Mallafrè: 'Hem de seduir el lector i adaptar-nos a les seves noves maneres i gustos'

Xavier Mallafrè: 'Hem de seduir el lector i adaptar-nos a les seves noves maneres i gustos'

Entrevista amb el director general del Grup 62

Contra el mite, les debilitats de Miquel Barceló

Contra el mite, les debilitats de Miquel Barceló

Es publica el llibre 'Perquè la vida no basta' l'òpera prima del jove Michael Damiano

La revista digital de cultura, Paper de vidre, fa deu anys

La revista digital de cultura, Paper de vidre, fa deu anys

Ho celebra amb un número extraordinari i un estol de col·laboradors

Acaba de sortir el número 61 de la revista digital de cultura Paper de Vidre (n'hi ha versió en .pdf), que acaba de fer deu anys. A la portada, hi trobem uns mots encreuats de Pau Vidal; al pròleg, dotze autors hi construeixen un 'cadàver exquisit' a la manera dels surrealistes; els impulsors de la revista, Anna Costa i Guillem Miralles, responen les preguntes de set entrevistats, a la secció de l'Entrevista. En total, cinquanta-un col·laborador.

Conversa amb Marta Rojals

Conversa amb Marta Rojals

L'autora de 'Primavera, estiu, etcètera' és finalista del Premi Crexells

#90ambFerrater

#90ambFerrater

Diumenge el poeta Gabriel Ferrater hauria fet noranta anys · La xarxa el recorda i l'homenatja

Cinquè fascicle de 'Casa Inhòspita'

Cinquè fascicle de 'Casa Inhòspita'

VilaWeb us ofereix cada diumenge un lliurament de la traducció inèdita de Josep Tebé d'aquesta obra mestra de Charles Dickens

De xenofòbia refinada i de polèmiques tancades abans d'hora

De xenofòbia refinada i de polèmiques tancades abans d'hora

S'ha publicat 'Escriure després' del poeta i assagista Arnau Pons

Carregant...

Aguns dels millors moments del BCNPoesia

Avui es clausura la festival amb els Jocs Florals i el doble concert a la plaça del Rei

Jaume Vicens Vives, de vides polítiques i de pedres

Jaume Vicens Vives, de vides polítiques i de pedres

Es publica 'Amb el corrent de proa. Les idees polítiques de Jaume Vicens Vives'

Twitter obre el procés de traducció al català

Twitter obre el procés de traducció al català

També s'obre a l'éuscar, al grec, al txec, a l'ucraïnès i a l'afrikaans

Llibre setmana

Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (vol. 13)

Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (vol. 13)
Joan Fuster
3i4

Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (vol. 13)

L'Epistolari Fuster-Cahner és la mostra d'una amistat forjada sobre la base d'un anhel de país. Dos homenots destacats ens ofereixen, de primera mà, un altre capítol de la història de la cultura catalana.+


Més venuts ficció

  • 1

    L'avi de 100 anys que es va escapar per una finestra

     Jonas Jonasson, La Campana
  • 2

    Memòria d'uns ulls pintats

     Lluís Llach, Empúries
  • 3

    La dona veloç

     Imma Monsó, Planeta
  • 4

    La col·laboradora

     Empar Moliner, Columna
  • 5

    Quan érem feliços

     Rafel Nadal, Destino
  • 6

    Jo confesso

     Jaume Cabré, Proa
  • 7

    .

     ., .
  • 8

    .

     ., .
  • 9

    .

     ., .
  • 10

    .

     ., .

Més venuts no ficció

  • 1

    Espanya contemporània (1814-1953)

     Jaume Vicens Vives, Quaderns Crema
  • 2

    Memòries III. De la bonança a un repte nou (1993-2011)

     Jordi Pujol, Proa
  • 3

    Tenim pressa, molta pressa

     Heribert Barrera, Dèria
  • 4

    La transició nacional

     Més d'un autor, Malhivern
  • 5

    Entre la mentida i l'oblit

     Francesc-Marc Alvaro, La Magrana
  • 6

    Qui vol una vida millor!

     Marcel Zamora, Deu i onze edicions
  • 7

    .

     ., .
  • 8

    .

     ., .
  • 9

    .

     ., .
  • 10

    .

     ., .

per Llibreria Proa Espais de Barcelona

Biblioteca

Tots

Narrativa

Assaig

Altres

Poesia

Flaixos

  • Empar Moliner deixa Quaderns Crema i fitxa per Columna

    Columna Edicions ha anunciat que publicaria, el febrer del 2012, 'La col·laboradora', una nova novel·la d'Empar Moliner, que així deixa Quaderns Crema, l’editora que li ha publicat els darrers llibres. Moliner es va estrenar el 1999 amb el llibre de narracions 'L'Ensenyador de pisos que odiava els mims' (Destino) i després va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la 'Feli, esthéticienne' (Destino, 2000), única novel·la que ha publicat fins ara. El 2004 va començar a publicar a Quaderns Crema: 'T'estimo si he begut' (2004, i premi Lletra d'Or 2005), 'Busco senyor per amistat i el que sorgeixi' (2005), '¿Desitja guardar els canvis?' (2006), i 'No hi ha terceres persones' (2010).

  • Albert Sànchez Piñol anuncia a Facebook una nova novel·la

    L'11 de juliol, coincidint amb el seu aniversari, Albert Sànchez Piñol feia saber des de Facebook: '...aprofito per dir-vos que justament avui he acabat d’escriure, per fi, una novel·la. I ja us puc dir que serà un llibre que tindrà grans entusiastes i grans detractors. Només us n'avançaré el títol, prou contundent, de dues síl·labes: VICTUS.' I en un altre apunt deia: 'Em fa la sensació que és un d’aquells llibres que no beneficiaran gens l’autor. Però també crec que s’havia d’escriure, i m’ha tocat a mi. (Quina gràcia, oi?) I ja que parlo de sensacions, us diré que fa estrany d'acabar un “totxo” de 300 000 paraules i quedar amb la sensació que no l’has escrit tu, que has estat una mena de mitjà. De què o de qui? No en tinc ni punyetera idea.'

  • Sergi Pàmies obté el Premi Maria Àngels Anglada

    'La bicicleta estàtica' (Quaderns Crema, 2010) de Sergi Pàmies ha estat l'obra guardonada amb el vuitè premi de narrativa Maria Àngels Anglada, que promou l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. El jurat és presidit pel director de l'Institut, Joan Antoni Poch, i format pels catedràtics de Llengua i Literatura Joan Ferrerós, Jordi Pla i Joan Manuel Soldevilla, el cineasta Pere Ignasi Fages, el professor de matemàtiques Josep M. Lluch i el periodista i editor Rafael Pascuet, secretari. El jurat 'ha valorat molt especialment aquells relats del llibre en què l'autor fa literatura a partir de la seva memòria personal i íntima'.

  • Berta Bruna, nova editora dels segells Columna i de les col·leccions Destino i Planeta en català

    El nomenament de Fèlix Riera com a director de l'ICIC ha obligat a fer alguns moviments dintre el Grup 62: el director general, Xavier Mallafrè, va seleccionar l'editora Ester Pujol per ocupar el càrrec de director editorial del grup, en substitució de Riera. Ara s'ha sabut que Berta Bruna, responsable de màrqueting i comunicació de Grup 62, serà la responsable dels segells Columna i de les col·leccions catalanes de Planeta i Destino, que fins ara dirigia Ester Pujol. Però ara, és clar, caldrà trobar un nou responsable de màrqueting i comunicació.

  • Ponç Puigdevall Premi Ciutat de Barcelona 2010

    El jurat del Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana, format per Dolors Oller, Jordi Castellanos, Gemma Lienas, Josep Cots Castañé i Pere Rovira, ha seleccionat el llibre de Ponç Puigdevall 'Un dia tranquil'. En l'apartat de Traducció en Llengua Catalana, el premi ha estat per a Joan Fontcuberta Gel per la traducció de l'alemany del llibre 'La impaciència del cor' de Stefan Sweig. El jurat que l'ha triat és format per Jordi Llovet, Narcís Comadira, Joan Sellent i Arús, Dolors Udina i Mara Lethem.

  • Andreu Martín, VI Premi Pepe Carvalho

    L'escriptor Andreu Martín (Barcelona, 1949) és el guanyador del VI Premi Pepe Carvalho 2010. El guardó es lliurarà al Saló de Cent de la casa gran de Barcelona, dins la BCNegra, el febrer del 2011. El jurat, format per Paco Camarasa, Juan José Arranz, Jordi Canal, Alícia Giménez Bartlett, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán, recalca que 'des de la seva primera novel·la, 'Aprende y calla' (1979), Andreu Martín s’ha convertit en un dels punts de referència del gènere negre-criminal. També considera que l’autor 'presenta en la seva obra l’amplitud de temes i de perspectives que el gènere pot adoptar per descriure una realitat, en ocasions oculta.'

  • Jordi Pere Cerdà, Poeta d'Honor del Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès 2010

    El poeta de l'Alta Cerdanya Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920) serà el Poeta d'Honor del desè Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès (17-24 d'octubre). A més de poeta, també és narrador, dramaturg i activista cultural. Les seves creacions literàries tenen com a matèria l'amor i el treball, amb un to bucòlic i elegíac. Ha estat promotor d’activitats catalanes al Rosselló per a fer conèixer la situació de la cultura catalana a Catalunya Nord, i ha rebut premis literaris com el Crítica Serra d’Or de contes (1985) per 'Col·locació de personatges en un jardí tancat'; el Premi de Literatura de la Generalitat de poesia (1989) per 'Poesia completa’ i el Premi Nacional de Literatura (1999) per l’obra 'Passos estrets per les terres altes'. També va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1986 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1995.

  • Mig segle de 'La pell de brau' de Salvador Espriu

    Aquest 2010 fa cinquanta anys de la publicació de 'La pell de brau', potser l'obra més coneguda de Salvador Espriu (1913-1985). Escrita entre el 1957 i el 1958, 'La pell de brau' va aparèixer el 1960, en plena dictadura franquista, però també en uns moments en què l'oposició al règim començava a manifestar-se més clarament. En aquest context, el poema va esdevenir un símbol de la resistència de la cultura catalana, una cultura que la dictadura maldava per anorrear fos com fos. Més informació, al Diari de l'escola.

Cercador

Últimes notícies

Recomanats