CONTINGUT PATROCINAT
Planificació Estratègica: l’eina per dissenyar la Metròpolis Barcelona
Es treballa per impulsar accions transversals que respectin les especificitats de cada territori i enforteixin la governança de la metròpoli
“Hem passat de la reflexió a l’acció”. Amb aquestes paraules Janet Sanz, vicepresidenta de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), resumeix la tasca d’aquesta administració per a la definició i organització de les accions que caldrà executar cara al futur. La reflexió l’aporta el projecte DREAM (acrònim de Diagnosi Reflexió Estratègia Accions Metropolitanes), tot un conjunt de publicacions o relats metropolitans que identifiquen els problemes essencials del territori, i l’acció es concreta en les solucions que proposa l’Àrea de Planificació Estratègica per fer-hi front. Es tracta, en definitiva i segons Sanz, d’anar “d’allò global a allò petit”.
El procés de treball s’inicia amb una primera diagnosi organitzada al voltant dels riscos, s’estableix una reflexió sobre el sistema metropolità, considerat com un sistema urbà complex i adaptatiu que requereix un posicionament territorial i de governança i, a partir d’aquí, s’estableix una estratègia per definir, posteriorment, unes accions metropolitanes a executar.
La llista de relats DREAM que es publicaran durant aquest mandat inclou un document inicial sobre la naturalesa del projecte i nou de temàtica concreta, acordats amb els serveis metropolitans afectats i les àrees corresponents. Les temàtiques analitzades en aquesta primera fase són: l’economia circular, la gestió de residus, l’agricultura metropolitana, la transició energètica, l’habitatge i els drets socials, l’habitatge i la renovació urbana i energètica, la cooperació i les relacions internacionals, els conflictes socioecològics i la participació, i la transparència i el bon govern.
Estratègies metropolitanes
Fruit d‘aquest procés de treball, l’AMB ja ha passat a l’acció en quatre àmbits estratègics, des d’una perspectiva transversal, amb la col·laboració de les diferents àrees implicades. Un d’ells és el desenvolupament d’un Programa Metropolità d’Economia Circular, que té com a objectiu produir béns i serveis alhora que redueix el consum i el malbaratament de primeres matèries, aigua i fonts d’energia. Aquest programa planteja tres estratègies: Simbiosi industrial, amb la contractació d’experts en economia circular, entre d’altres serveis, Sinèrgies agrourbanes, que fomenta l’explotació dels boscos dels municipis de l’Ordal per crear Calderes de Biomassa i reduir el risc d’incendis, i Projecte Residu Recurs, que planteja com a primer repte als estudiants universitaris la reutilització d’una tona de plàstic.
L’agricultura metropolitana és una altra de les estratègies definides i inclou diferents estudis del Curs d’Especialització de Dinamització Agroecològica, com els Circuits Curts de Comercialització al Parc Agrari, que analitzen les potencialitats de la provisió de productes hortofrutícoles als menjadors ecològics escolars de la comarca del Baix Llobregat, o la Promoció de la transició agroecològica a Collserola, per fer més equitatiu i sostenible el sistema alimentari de la zona, de manera que es fomenti la reactivació agrària en l’àmbit del Parc Natural.
La transició energètica es considera també un eix prioritari. Per impulsar aquest procés progressiu de canvi i fomentar la introducció de les energies renovables, l’AMB ha creat una Taula de diàleg, que compta amb la col·laboració dels municipis metropolitans més avançats en aquest àmbit i que coopera amb el Pla Clima i Energia elaborat per l’Àrea de Medi Ambient.
La Taula de Transició a la Mobilitat Sostenible és una altra iniciativa estratègica impulsada per l’AMB, que ha desenvolupat estudis de referència. Alguns d’aquests treballs han servit per avaluar la priorització de les inversions en infraestructures per a la millora de l’accessibilitat al transport públic, per exemple a les línies d’autobús dels municipis de la segona corona metropolitana, o per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els usuaris, sense discriminació per gènere o nivell de pobresa.
Altres instruments per al diagnòstic i la reflexió
Però de reflexió, a banda dels relats DREAM, encara n’hi ha més. L’AMB compta amb altres instruments per conèixer la realitat del territori. És el cas dels estudis que l’Àrea de Planificació Estratègica encarrega a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), a través d’un contracte programa que enguany s’ha augmentat amb prop de 430.000€ per posar-lo al servei de les diferents àrees de la corporació. Alguns exemples d’aquests treballs són les Enquestes de mobilitat, com l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF); Enquestes de convivència i seguretat urbana, com l’Enquesta de Victimització (EVAMB), i Enquestes de cohesió social i urbana, com les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), que a partir d’ara es realitzaran cada any, en lloc de cada cinc, en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i l’Ajuntament de Barcelona.
A partir del treball encarregat a l’IERMB, l’AMB ha identificat els barris que configuren els diferents municipis metropolitans: un total de 249 (73 a Barcelona i 176 a la resta de municipis). Sobre aquesta base, i de comú acord amb les Àrees i Serveis de l’AMB i de les institucions que generes dades (IERMB, BCNRegional, BCNEcologia, Diputació de Barcelona, Observatori Metropolità d’Habitatge, etc.) es desenvoluparan un conjunt d’indicadors per avaluar periòdicament l’evolució dels barris segons cinc temàtiques: desenvolupament econòmic, cohesió social, igualtat de gènere, sostenibilitat ambiental i qualitat de vida.
Construint el futur entre tots
La reflexió és compartida: el diàleg i el consens també hi tenen cabuda. Les taules de discussió organitzades al voltant de diversos conflictes socioecològics de la metròpolis, com ara els espais rururbans o la protecció dels espais de valor ecològic, són fòrums de debat que fomenten la cerca conjunta de possibles solucions per als problemes detectats. Cadascuna de les quatre taules establertes actualment desenvolupa diferents cicles temàtics, una sèrie de reunions (entre quatre i sis) on hi participen les entitats metropolitanes del teixit social organitzat, tècnics de l’AMB i municipals, i regidors i alcaldes, i que es convoquen quinzenalment durant dos o tres mesos.
Un altre espai de trobada per respondre a les necessitats actuals i futures del territori mitjançant el consens, el lideratge compartit i la cooperació és el Pla Estratègic Metropolità (PEMB). Promogut per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, el PEMB compta amb la participació dels principals agents ecònomics i socials de la metròpolis i actualment treballa de forma conjunta en l’elaboració del nou pla 2030. Aquest full de ruta ha de tenir com a eix central l’impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat, com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial en el territori metropolità. Un dels principals projectes estratègics és la Carta Alimentària Metropolitana, l’adaptació territorial del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, que té com a objectiu avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable, sostenible i inclusiu.
Així doncs, tal com conclou Francesc Magrinyà, director de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB, aquesta exerceix un paper “activador” dels diferents serveis que desenvolupa la corporació per a la gestió de les seves competències. “Ens agrada perquè allà on som visibles és amb les accions”, afegeix, però per dissenyar-les és imprescindible conèixer la realitat del territori on cal implementar-les i identificar els reptes de futur. En aquest sentit i a mig termini, a les taules de conflictes socioecològics s’hi afegirà una nova iniciativa: un laboratori de resiliència. “És un aprenentatge sobre com som capaços de reaccionar sense perdre la identitat metropolitana davant dels canvis que ens vindran, com el peak oil, el canvi climàtic, els problemes socials vinculats a la immigració…”, explica Magrinyà, “es tracta de començar a donar respostes amb territoris organitzats des de l’acció transversal”.
