Miquel Barceló crea una espectacular obra de bibliòfil per La Casa dels Clàssics
L’artista ha fet la seva pròpia Aurea Dicta per donar suport a la institució que acull la Bernat Metge i promourà els clàssics de tots els temps
CONTINGUT PATROCINAT
Miquel Barceló ha treballat durant més d’un any i mig en Aurea Dicta, una obra de bibliòfil que molts especialistes ja qualifiquen com un dels llibres d’artistes més valuosos que s’hagi fet mai. L’artista de Felanitx explica amb passió que tot el que hi ha en el llibre és de veritat: «No és un llibre de temporada, ni tampoc un llibre il·lustrat, és un llibre construït. M’emociona pensar que algú, d’aquí a cent anys, pugui entretenir-se amb aquest llibre i tocar-lo. M’interessava fer un llibre global de la història del pensament i veure com les cites d’Aurea Dicta no són textos independents.»
Barceló ha triat 562 aforismes, dels 2.639 que recull el llibre original que va aparèixer a mitjans del segle passat com un volum de la col·lecció Bernat Metge: «Treballar amb Aurea Dicta em recordava El libro de arena de Borges –explica–: una cita portava a una altra… Moltes no les havia llegides mai. L’única cosa que vaig fer amb pressa va ser aquesta part, la de llegir i triar.» A l’índex de l’edició s’han marcat els aforismes sobre els quals Barceló ha treballat, frases que li semblaven pertorbadores o li suscitaven empatia. Els aforismes s’han agrupat per temes, com ara l’amor, la natura, el temps, la divinitat, l’home, l’esperit…, conceptes universals del pensament clàssic que ara, al segle XXI, són més vigents que mai.
«M’emociona pensar que algú, d’aquí a cent anys, pugui entretenir-se amb aquest llibre i tocar-lo»
L’artista hi ha fet 120 “obres d’art”a quasi totes les pàgines: les ha tacat, les ha foradades, hi ha fet falses simetries, hi ha aplicat petits retalls de paper gruixut o pèls de la barba, a manera de collage, a més de pintar-les. Quan presentà el llibre a la Pedrera, Barceló va dir que en el procés de creació, «una pàgina en contaminava una altra, les taques s’anaven escampant».
A l’obra, hi són presents els elements característics de la pintura de Barceló: la figura humana, la flora, la fauna, les referències a Àfrica i a Àsia, els toreros, les magranes, el sexe, els fruits de mar…També hi ha un autoretrat, en què es pinta irònicament amb un nas llarg per representar l’aforisme 91: «Coneix-te a tu mateix» (‘Nosce te ipsum’).
De l’obra, que es presenta dins una caixa de pi disenyada també per Barceló, se n’han fet només 1.298 exemplars, signats i numerats personalment per l’autor.
La Casa dels clàssics
Aquesta obra i aquesta colaboracio amb Miquel Barceló és la base del finançament de de la Casa dels Clàssics, una nova institució cultural que sorgeix de la col·lecció Bernat Metge i que vol impulsar els clàssics de tots els temps.
L’impuls d’aquest projecte va començar el febrer del 2017, quan el grup cooperatiu SOM va prendre el relleu de l’Institut Cambó en la gestió i l’edició de la Bernat Metge. La intenció del grup és de continuar un dels projectes més importants de la cultura catalana de promoció dels clàssics, tant en el camp editorial com en el divulgatiu fent-lo crèixer amb coleccions noves.
La Col·lecció Bernat Metge fou creada el 1922 per Joan Estelrich i Francesc Cambó. Aquella proposta, sense abandonar mai el rigor, no va ser un afer restringit als especialistes. Estelrich deia que la tasca filològica no seria per a ells «una finalitat de pedants», sinó un mitjà per a donar a la literatura catalana «la passió irreductible de la realitat i l’exactitud, el desig de precisió i claredat» dels clàssics. Es pretenia que, gràcies a les traduccions, els autors catalans «prenguessin bona cura en la perfecció de la forma, sentissin l’amor de la grandesa i intentessin obres d’ample abast». Amb quasi un segle d’història i més de quatre-cents volums de referència, la Bernat Metge ha fet una contribució extraordinària a la cultura del país i ara es reinventa amb la creació de La Casa dels Classics amb els mateixos objectius, adaptats al segle XXI, que els seus fundadors: editar, difondre i revindicar la importància dels clàssics.
