CONTINGUT PATROCINAT
Llegir cinema amb ulls d’antropòleg
El Museu Etnològic i de les Cultures del Món organitza, fins l’11 d’abril, el cicle de xerrades Trencadís Literari, que enguany posa el focus en la literatura cinematogràfica
Hi participen cinc guionistes de pel·lícules que tenen Barcelona com a escenari i font d’inspiració
És la literatura cinematogràfica una representació de la realitat social o una realitat social en si mateixa? La humanitat compartida es pot escriure en imatges? Quina lectura antropològica s’amaga darrere del guió d’una pel·lícula? Per reflexionar sobre aquestes preguntes i intentar donar-hi resposta, el Museu Etnològic i de les Cultures del Món reuneix Manuel Delgado, doctor en Antropologia i Catedràtic a la Universitat de Barcelona, i cinc guionistes de cinema, en el marc del cicle Trencadís Literari, una mirada antropològica a través de la literatura. Al llarg de cinc sessions d’una hora de durada, Delgado analitza amb David Victori, Marc Pastor, Ventura Pons, Claudio Zulian i Carles Benpar, les mirades antropològiques ocultes en el llenguatge cinematogràfic a partir del visionat d’una selecció d’escenes de les seves pel·lícules.
Aquests films tenen un denominador comú: Barcelona com a plató, com a font d’inspiració o, fins i tot, com a protagonista del relat. El vincle entre literatura cinematogràfica, antropologia i ciutat esdevé l’element central del cicle, que enguany arriba a la seva IV edició. En aquest sentit, Manuel Delgado afirma que el cinema és “indeslligable” de la vida urbana, ja que “neix imitant la percepció mòbil i agitada del vianant que camina per la ciutats”, i afegeix que “en certa mesura, l’antropologia urbana és o hauria de ser una antropologia fílmica, en el sentit que hauria d’exercir la seva mirada a la manera d’una càmera de cine, àgil, en constant moviment, atenta als rostres, els cossos i els petits detalls”.
Properes trobades
De les cinc trobades previstes, que tenen lloc a la seu del Museu del carrer Montcada en dijous i a les 19:00 hores, només se n’han celebrat dues, i, per tant, les persones interessades a assistir-hi encara hi són a temps.
El proper 21 de març serà el torn d’en Ventura Pons, un dels cineastes més reconeguts i prolífics de l’escena cinematogràfica catalana, que amb El perquè de tot plegat va crear un collage cinematogràfic de quinze històries sobre la naturalesa humana, basat en els relats del llibre homònim de l’escriptor català Quim Monzó. Tot i que el film és de l’any 1994, Pons assegura que en els darrers 25 anys les relacions entre homes i dones no han canviat “gens” i qualifica de “bàsic” el paper que Barcelona juga en el relat. Davant el dubte de si és més fàcil explicar la naturalesa humana amb imatges que en paraules, el cineasta afirma que “depèn del mitjà”. Quin en tingui ganes de més, no pot faltar a la trobada.
Dues setmanes més tard, el 4 d’abril, el protagonista de la trobada serà Claudio Zulian, que amb la seva pel·lícula Born, recupera l’ambient i les vivències dels barcelonins i barcelonines del 1714. Zulian és un director de cinema d’origen italià que treballa entre França i Espanya i que coneix perfectament la ciutat Comtal, sobre la que ha muntat exposicions, ha escrit llibres de relats i ha fet instal·lacions fotogràfiques i de vídeo, sovint centrats en els col·lectius marginals i desafavorits.
Carles Benpar, guionista, productor i director de cinema guardonat amb dos premis Goya el 2006 i 2007 pels films documentals Cineastes contra magnats i Cineastes en acció, tancarà el cicle l’11 d’abril. En aquest cas, la cinta escollida és De mica en mica s’omple la pica, basada en una novel·la d’intriga de l’escriptor Jame Fuster sobre un home que es veu embolicat en un negoci brut.
Pel que fa a les sessions ja celebrades, Trencadís literari es va inaugurar amb David Victori, coautor del guió del film de Carles Porta Segon origen, en què un noi i una noia han de tornar a poblar la terra com a únics supervivents d’un desastre que acaba amb la vida humana del planeta. Manuel Delgado va conversar també amb Marc Pastor, autor de novel·la negra i criminòleg. En aquesta ocasió, es van projectar en primícia algunes escenes de la pel·lícula L’any de la plaga, dirigida per Carlos Martín Ferrera. El film es va visionar per primer cop a la darrera edició del festival de Sitges i s’ha projectat en d’altres festivals, però que encara no té data d’estrena a les sales de cinema.
Més informació:
Web del Museu Etnològic i de les Cultures del Món
Entrada lliure
Informació i reserves: reservesmeb@bcn.cat / Tel. 932 562 300
Antropologia visual i cinema antropològic
La relació entre imatge i coneixement humà ve de lluny. El discurs audiovisual com a construcció de la realitat social i cultural es treballa des de l’antropologia visual, una branca d’aquesta disciplina que utilitza el llenguatge cinematogràfic per vehicular teories. Segons Manuel Delgado, “de vegades dóna la impressió que l’aspiració de fer teoria amb imatges pot ser excessiva i una mica presumptuosa”.
El cinema etnogràfic és una altra cosa. Trasllada realitats indescriptibles d’una altra manera, com els moviments del cos o el color de les coses. En paraules de Delgado, la diferència entre una i altra disciplina rau en què “el cinema etnogràfic no pretén demostrar, com l’antropologia visual, sinó més aviat mostrar”.
Delgado fa, a més, una reflexió molt interessant sobre el lligam entre l’antropologia i el món audiovisual, en el sentit que no es tracta que l’antropòleg hagi d’utilitzar càmeres de cinema o de vídeo, sinó que “la càmera ha de ser l’antropòleg i els seus ulls són els que han de fer els primer plànols, els zooms, els tràvelings, els picats i els contrapicats” i afegeix que “al final ha d’organitzar el seu informe etnogràfic a partir dels criteris propis del muntatge cinematogràfic”.
