CONTINGUT PATROCINAT
CONTINGUT PATROCINAT
L’essència d’un país i un mar d’oliveres mil·lenàries
Més d’una trentena d’experiències d’oleoturisme conviden a descobrir la identitat d’un territori profundament arrelat a la cultura de l’oli
El cultiu de l’olivera i la producció d’oli d’oliva és una activitat profundament arrelada al nostre territori, al voltant de la qual els catalans hem aixecat un patrimoni cultural, econòmic, social i culinari que és part indestriable de la nostra identitat. De fet, Catalunya compta amb cinc denominacions d’origen protegides (DOP), cinc marques que projecten els valors de la terra arreu del món, cadascuna d’elles amb una personalitat pròpia i ben diferenciada, fruit del clima, el tipus de sòl o les varietats d’olives utilitzades. La nostra terra acull, a més, a les lleres del riu Sènia, la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món, testimonis d’un passat immemorial, en què fenicis, grecs, sarraïns i romans ja es dedicaven al seu cultiu.
L’oli d’oliva aromatitza molts dels plats tradicionals de la cuina tradicional catalana, com ara el pa amb tomàquet, l’allioli, la costella en tupina, el bacallà confitat o les orelletes, i s’inclou, alhora, en les propostes gastronòmiques més innovadores dels xefs de reconegut prestigi. L’olivera, juntament amb el blat i la vinya, forma part de la trilogia històrica i cultural en què es basa la dieta mediterrània, declarada per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i reconeguda per la comunitat científica internacional com un dels patrons alimentaris més saludables i sostenibles del món. En aquest sentit, el consum d’oli d’oliva, que combina el plaer de la taula amb l’equilibri nutricional, es relaciona amb un menor risc de patir malalties com ara les cardiovasculars, la diabetis i alguns tipus de càncer.
Aquestes bondats, a les quals cal sumar-hi propietats hidratants i exfoliants per a la cura de la pell, i el seu color, el seu sabor i la seva versatilitat a l’hora d’elaborar propostes culinàries, han fet que a l’oli d’oliva se’l conegui popularment com a ‘or líquid’. Els qui estiguin interessats en saber-ne més i busquin propostes genuïnes per submergir-se en la cultura catalana i connectar amb el territori i els seus fruits, compten amb una àmplia oferta d’experiències oleoturístiques, que tot just ara, amb l’arribada dels primers freds, inicien temporada amb l’oli de primer raig. L’hivern és, per tant, un moment ideal per participar de la collita d’olives, gaudir de les moltíssimes fires i mercats que se celebren arreu del país i explorar els confins de les denominacions Siurana, Garrigues, Terra Alta, Baix Ebre-Montsià i Empordà.
De l’olivera a l’ampolla
El denominador comú de la majoria de les activitats oleoturístiques és conèixer i viure en primera persona, el procés d’elaboració de l’oli, de la mà de bona part del centenar de productors que donen aroma i sabor al nostre país. En molts casos, es tracta d’experiències immersives que ens conviden a participar en la collita d’olives, portar-les al molí i molturar-les fins a obtenir el nostre propi oli i ens permeten, a més, descobrir aspectes desconeguts, com ara les tècniques de producció més primàries i la seva evolució al llarg del temps.
L’aventura comença amb una passejada entre oliveres, i a la Terra Alta, més concretament al poble d’Horta de Sant Joan, hi trobem la més antiga de Catalunya, que amb més de dos mil anys esdevé el símbol de l’oli que es produeix a la comarca. A les Garrigues, que gaudeix de la Denominació d’Origen més antiga de tot Espanya, en tenim més de 50 que daten de l’època romana i que se situen al Parc Temàtic de l’Oli de les Borges Blanques. Aquest complex compta, a més, amb la premsa d’oli més gran del món i una col·lecció de setrilleres provinents de 45 països diferents. Ulldecona ens convida a capbussar-nos en un autèntic mar d’oliveres: més de 6.000 arbres mil·lenaris, majoritàriament de la varietat Farga, s’erigeixen com a escultures monumentals en un dels museus a l’aire lliure més bonics de Catalunya. I mentre hi passegem i tastem el seu oli, viatjarem per la cultura mediterrània dels darrers 2.000 anys.
El Molí Maurici Massot, a Belianes, és un dels més de 40 molins d’oli visitables arreu de del territori. Construït al segle XVII, acull tots els elements originals que s’utilitzaven per al premsatge i l’elaboració de l’oli. Un altre molí, de referència en el sector agroindustrial de l’oli català i situat al cor de la seu de la Cooperativa de La Granadella, acull el Museu d’Oli de Catalunya i manté en bon estat de conservació tant la maquinària com les instal·lacions originals de començament del segle XX. Allotjat també en un antic molí, l’Ecomuseu de l’oli de La Pobla de Cérvoles compta amb una exposició que disposa d’una premsa de biga i estris antics relacionats amb el conreu de l’olivera i l’obtenció de l’oli.
Tastar, assaborir i gaudir
Al final del procés d’elaboració del producte arriba l’hora de tastar, assaborir i gaudir. Per anar obrint boca, aprendrem a conèixer les diferents varietats d’oliva que es cultiven a Catalunya i l’aroma, el cos, el gust i la singularitat que atorguen a l’oli que se n’obté. Descobrirem la morruda, la sevillenca i la farga, que s’utilitzen per elaborar els olis verge extra del Baix Ebre-Montsià i li atorguen un gust afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolç més endavant; l’argudell, el corivell i el verdal de l’Empordà, que doten l’oli d’un aspecte clar, límpid i transparent, o l’arbequina, fonamental a Siurana, on s’hi troben dos olis diferents en funció del moment de la recol·lecció de l’oliva, un de tonalitat més verdosa, amb força cos i lleugerament amargant i l’altre més groguenc, fluid i dolç.
De la degustació se’n pot gaudir enmig de l’olivar i l’oli hi és present en totes les seves formes: verge extra, condimentat, monovarietal… Es pot tastar en cru o bé com a principal protagonista de plats elaborats, i també maridar amb altres productes locals, com ara el vi, els fruits secs o l’embotit. A l’Empordà, fins i tot, hi ha la possibilitat d’harmonitzar l’oli amb herbes i flors comestibles i percebre, així, el veritable gust del paisatge a partir dels ingredients que ens ofereix la natura. Més enllà de seduir el paladar dels participants, les propostes oleoturístiques són una excel·lent oportunitat per aprendre a treure de l’oli el màxim profit, practicar els seus diferents usos culinaris i descobrir receptes saboroses on hi té un paper rellevant.
Visitar les fires i festes que se celebren arreu del territori al voltant de la cultura de l’oli és una bona oportunitat per conèixer i tastar el producte, endur-se’l a casa i passar una bona estona en companyia de la família, la parella o els amics. La majoria tenen lloc entre el darrer i el primer trimestre de l’any. A la zona del Camp de Tarragona, per exemple, se n’organitzen vàries, la més important de les quals té lloc a la ciutat de Tarragona a final de novembre, però hi ha d’altres al desembre, com la de Cabacés i Almoster, i també al gener, com la de Riudecanyes. Durant la darrera setmana del primer mes de l’any les Borges Blanques acullen la Fira de l’Oli, on s’hi fan tasts, jornades gastronòmiques i altres activitats relacionades amb l’oli, i Mora la Nova celebra, en paral·lel, la Fira Intercomarcal d’Oli. I a les acaballes de febrer val la pena acostar-se a Tortosa i participar en l’ampli ventall d’iniciatives que es duen a terme en el marc de la Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre i que inclou degustacions de productes tradicionals, com ara ostrons, musclos, mel o rebosteria de la zona, i propostes originals i divertides, com ara el llançament de pinyols d’oliva o un concurs d’alliolis.
Experiències per a tots els gustos
D’experiències n’hi ha per a tots els gustos. Algunes són molt completes i s’allargen durant tot el dia, s’enceten amb un bon esmorzar, inclouen tot un paquet de propostes, i ofereixen, fins i tot, la possibilitat de fer nit. D’altres, en canvi, tenen una durada més reduïda i aprofundeixen en aspectes més concrets de la tradició oleïcultora de casa nostra.
L’oferta inclou activitats que ensenyen altres formes d’obtenir oli més enllà de les oliveres, a través d’elements com els forns de ginebró, un arbust amb funcions terapèutiques conegudes des de la més remota antiguitat. També n’hi ha que n’exploren usos alternatius, més enllà dels gastronòmics, i conviden a gaudir de l’oleoteràpia en una masia immersa en un bosc d’oliveres per desconnectar de la rutina i reconnectar amb la natura. D’altres combinen la passió per l’oli amb altres reclams i aprofiten l’emplaçament per oferir la descoberta de pobles amb encant, espais d’interès històric o paisatges d’una terra assedegada amb aljubs, bancals, marges de pedra seca i cabanes de volta de canó.
Malgrat això, hi ha un tret comú que identifica l’oferta oleoturística catalana: totes les experiències són una manera excel·lent de conèixer el cor del país, la seva gent, el vincle que els uneix amb la terra, i de gaudir, alhora, d’un producte sublim, essència de la gastronomia mediterrània i essència de casa nostra. És Catalunya. Ve de gust.
Més informació
