CONTINGUT PATROCINAT
L’escola del segle XX: llums i ombres de la lluita per una educació en llibertat
El Born CCM inaugura el dia 9 l’exposició “Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979”, un recorregut per l’evolució del model pedagògic a la ciutat i la seva relació amb la història política
La mostra es complementa amb un cicle d’activitats per aprofundir en el debat sobre el paper de l’educació en la nostra societat
Barcelona, 1908. Un grup de regidors republicans i catalanistes de l’Ajuntament de Barcelona presenta el Pressupost Extraordinari de Cultura, un pla de reforma integral de l’educació a la ciutat, basat en un ensenyament de qualitat, gratuït per a les classes baixes, en llengua catalana, laic i sense distinció per sexes, i inspirat en les experiències de renovació pedagògica d’arreu del món. La proposta encén un debat que traspassa els murs de la Sala de Plens del consistori per estendre’s al conjunt de la societat. Els sectors més conservadors no estan disposats a cedir i el projecte acaba fracassant, però es converteix en un referent històric per als moviments que durant dècades han lluitat per una educació en llibertat. Aquest és el punt de partida de l’exposició “Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979”, que des del dia 9 d’abril i fins a finals de març de 2022, convida els visitants de la Sala Casanova de El Born CCM a reflexionar entorn a l’educació com a eina política de primer ordre, reflex dels avenços i retrocessos en la construcció dels drets i les llibertats democràtiques.
En paral·lel, i amb l’objectiu d’aprofitar aquesta mirada a l’educació del passat per analitzar la del present i projectar la del futur, El Born CCM posa en marxa tot un programa d’activitats que inclou actes, visites guiades i itineraris, i propostes educatives adreçades a les escoles i les entitats de lleure. I tot això ho fa en un moment en què convergeixen tres esdeveniments importants en l‘àmbit pedagògic: el 30è aniversari de Barcelona Ciutat Educadora (2020), la implantació de la nova Llei Educativa (Llei Celaá) i la commemoració del naixement de diferents centres, com ara l’Escola Moderna Ferrer i Guàrdia, que enguany celebra el seu 120è aniversari.
Un model d’ensenyament lligat als canvis polítics
La mostra es divideix en 7 àmbits temàtics per dibuixar els diferents models educatius que els grups polítics dominants instauren a la ciutat comtal i, en general, a tot el país, al llarg de bona part del segle XX, i per posar de manifest la incapacitat de crear un model d’ensenyament públic de qualitat suficientment robust i socialment consensuat per mantenir-se aliè als canvis polítics.
Així, per contextualitzar i posar en valor el Pressupost Extraordinari de Cultura de l’any 1908, el recorregut s’inicia a la Barcelona del 1900, en un carrer estret i fosc del barri del Raval, on les finestres expliquen la situació d’una ciutat amb un augment exponencial del nombre d’habitants, però sense les infraestructures i els recursos necessaris per desenvolupar un sistema educatiu de qualitat. Malgrat que des de 1857 l’anomenada Ley Moyano estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 9 anys, la majoria dels infants es veuen obligats a treballar per col·laborar amb l’economia familiar. L’escolarització, per tant, es reserva a les elits i, sovint, es fa a casa.
Des d’aquest espai, l’exposició s’endinsa en una recreació de la Sala de Plens de l’Ajuntament de Barcelona, escenari del debat del Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908, que es narra a través d’un vídeo mapping i es recull en el Llibre d’Actes del consistori. Al mateix temps, publicacions com la il·lustració “Per què no volem les escoles laiques?” de La Campana de Gràcia, són testimonis de la intransigència que els grups catòlics, els sectors catalanistes més conservadors i els radicals de Lerroux van mostrar davant d’aquest projecte de renovació pedagògica, que no va arribar a materialitzar-se.
De la fi traumàtica a la recuperació de l’esperança
El viatge continua per l’ambient convuls de la Setmana Tràgica, que va suposar no només la fi traumàtica d’aquestes idees renovadores, sinó també la repressió cap alguns dels personatges que les havien encapçalat. L’espai dedicat a aquesta etapa incorpora una fotografia retroil·luminada a gran escala de la crema d’edificis religiosos i convida el visitant a conèixer la història de Francesc Ferrer i Guàrdia, el gran referent de les noves idees pedagògiques amb la creació de l’Escola Moderna, detingut i executat l’any 1909.
A partir de 1913, i especialment amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, s’inicia un període de recuperació de la reforma de 1908, amb la implementació de tot un seguit d’iniciatives que, tot i que s’assenten sobre un catalanisme conservador i catòlic, situen els infants en el centre del projecte educatiu, tot respectant la seva individualitat i els seus interessos. Una sala circular on s’hi aixequen unes parets plenes de llibres, com a símbol de la cultura, intenta copsar aquest esperit i el de les dues escoles representants d’aquests programes de renovació pedagògica, que oferien una educació integral en contacte amb la natura a infants que d’una altra manera no hi haurien tingut accés: l’Escola del Bosc, la primera escola municipal de Barcelona, i l’Escola del Mar.
Però no és fins a la Segona República quan es recuperen els ideals dels plantejaments del projecte de 1908. L’educació centra la política a tot l’Estat i es considera necessari estendre-la al conjunt de la societat. Prova d’això és el Pla de construcció d’edificis escolars que l’Ajuntament de Barcelona va impulsar per acollir més de 20.000 alumnes. A l’espai de la mostra dedicat a aquesta etapa s’hi poden veure alguns exemples dels grups escolars que es van construir, com ara el Luis Vives, i dels materials pedagògics que es van utilitzar, com per exemple, les sis formes geomètriques del Mètode Montessori.
L’educació al servei de la revolució i del règim
“El més petit de tots”, símbol de la lluita antifeixista durant la Guerra Civil, encarna la pedagogia revolucionària, que defensen els dirigents anarquistes i comunistes d’aquesta etapa i que incorpora els principis del Pressupost de Cultura i tots els moviments reformadors anteriors. Malgrat això, l’estat de guerra i els continus bombardejos, representats en una fotografia retroil·luminada i plasmats en les pàgines del diari d’una adolescent que viu en primera persona el conflicte armat, dificulten el funcionament normal de les escoles.
Amb l’inici del franquisme, la repressió i l’adoctrinament de l’alumnat en els ideals del règim i en el catolicisme s’imposen de la mà de la Falange i dels capellans i suposen una involució generalitzada del nivell educatiu de la societat. L’exposició recrea l’opressió del règim amb una aula dins d’una gàbia presidida per un crucifix, un retrat de Francisco Franco i una pissarra on s’hi reprodueix un audiovisual sobre l’escolarització d’aquesta etapa. A un cantó s’hi llegeix un poema d’Ovidi Montllor sobre l’Escola de Ribera, basada en la disciplina, el respecte a l’autoritat i la por al càstig, i a l’altre, un llistat de tots els membres represaliats durant els primers anys de la dictadura.
El recorregut conclou amb la recuperació de les idees democràtiques a l’escola a partir de mitjans de la dècada del 1960, amb el desenvolupament d’iniciatives com l’escola d’estiu Rosa Sensat, que beu dels ideals estroncats amb la Guerra Civil i el règim franquista. Les imatges de les manifestacions sorgides durant els darrers anys de la dictadura en defensa de l’escola pública il·lustren l’inici d’un nou consens polític en matèria educativa inspirat en els punts clau del Pressupost Extraordinari de Cultura de l’any 1908.
Analitzar el passat per reorientar el futur
A partir de l’exposició i del context actual, El Born CCM ofereix un ampli ventall d’activitats per analitzar el paper de l’educació en la nostra societat des de diferents visions complementàries (política, pedagògica, històrica i sociològica) amb l’objectiu de reorientar-la i assolir els reptes de futur, en un context on convergeixen diversos esdeveniments significatius en l’àmbit pedagògic.
El 30è aniversari de Barcelona Ciutat Educadora l’any 2020, per exemple, serà el marc d’actes com “Reflexions per una educació transformadora i en llibertat. Educar i aprendre en un canvi d’època”, una taula rodona organitzada per la direcció de Ciutat educadora i Cultura de Barris (IMEB) que pretén posar el focus en l’actualitat i el futur de l’educació, amb els reptes i els desafiaments que el nou context requereix. Les commemoracions del naixement de diferents escoles, per la seva banda, generaran actes com el Simposi Internacional: 120 anys de l’obertura de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia (1901-1921).
Aquests actes i xerrades es complementaran amb visites guiades a l’exposició i un itinerari urbà, que pretén copsar l’evolució de la concepció de la infància al llarg del temps, des del període industrial i fins a l’actualitat, per entendre com ha condicionat tant les diverses iniciatives educatives com la pròpia experiència dels infants a la ciutat.
Les escoles i entitats de lleure també podran gaudir de propostes educatives per reflexionar sobre la infància i l’educació al llarg del temps. Els alumnes del cicle superior de primària podran conèixer l’experiència de ser infant al llarg dels segles, a partir d’un recorregut per diversos espais del conjunt arqueològics de El Born CCM i per l’exposició “Per una educació en llibertat”. I a les entitats de lleure els espera un viatge al passat que, a través del joc com a eina d’aprenentatge, vol obrir la mirada a la diversitat d’experiències que ha suposat el fet de ser infant al llarg del temps.
