CONTINGUT PATROCINAT
“Un laboratori d’idees”, “un observatori de la vida quotidiana” i, en definitiva, “una nova manera d’entrendre el fet expositiu”. Amb aquestes paraules, Oriol Pascual, cap de programació del Museu Etnològic i de Cultures del Món, defineix l’exposició ‘Les cares de Barcelona’ que, com la ciutat comtal, es troba en un procés de canvi constant. A la primera transformació que va experimentar fa uns mesos aviat s’hi sumarà la segona, amb la incorporació de quatre nous apartats, que continuaran dibuixant el retrat d’una Barcelona viva mitjançant la memòria compartida.
Els àmbits que s’afegiran a la mostra són fruit dels estudis de recerca que s’han desenvolupat al llarg d’aquest any. Tots aquests estudis comparteixen la mateixa estructura: es formula una hipòtesi de treball inicial i, mitjançant un mètode d’experimentació, s’extreuen unes conclusions que permeten confirmar-la. El repte del Museu és presentar aquestes conclusions d’una manera atractiva, més enllà dels tradicionals plafons explicatius, a partir d’una experiència sensorial immersiva. Segons explica Pascual, el vincle entre els sentits i la memòria compartida rau en el fet que “l’estímul que es rep a partir dels sentits i que provoca una sèrie de reaccions, és individual, però a mesura que es comparteix es crea la percepció, per això diem que la percepció és una construcció social”.
‘Persistències olfactives’, un dels nous apartats que incorporarà la mostra, és un bon exemple d’aquest mètode de treball. “Ens preguntàvem quina olor feia Barcelona i per esbrinar-ho vam escollir quatre espais diferents: la ciutat antiga, amb totes les olors persitents d’una altra època; la Barceloneta, per les activitats que s’hi realitzen a la vora del mar; el Poblenou, escenari central de la industrialització de la ciutat, i diversos punts de l’Eixample Nord, com a seu de la revolució tecnològica”, explica Pascual. Durant un mes i mig hi van enviar un grup de persones perquè ensumessin l’aire i descrivissin, en un bloc de notes, la seva sensació individual i, a partir dels resultats obtinguts, en van muntar la paleta olfactiva. “Vam sintetitzar les olors que més es repetien en una essència, mitjançant una fórmula química, que identifica cada un dels espais i el dota de personalitat pròpia”. Els visitants podran, per tant, olorar aquestes essències i, fins i tot, endur-se-les a casa amb un palet impregnat.
Amb els sons en van fer una cosa semblant. ‘Mapa sonor’ reprodueix panoràmiques sonores curtes que singularitzen diferents espais de Barcelona. N’hi ha dues especialment característiques: la del repartidor del butà que pica sobre les bombones perquè els veïns el sentin, i el de les màquines de validació de tiquets del metro que, segons Pascual, “és un so diferent del que trobaries a Roma, a Berlín o a París”.
Vestigis industrials i espais d’intercanvi
Els vestigis industrials centren el tercer nou àmbit que s’incorporarà a ‘Les cares de Barcelona’ en aquesta segona transformació. “El concepte de ruïna que havíem forjat al Renaixement no té res a veure amb el que tenim ara”, aclareix Pascual. Així, mentre tradicionalment la ruïna s’entén com una construcció colossal creada per perdurar i deixar testimoni d’una civilització anterior i, per tant, perduda en el temps, “en la societat industrial és un element en desús, que ha estat abandonat en l’espai públic i que s’està oxidant davant de tothom, sense que ningú hi pari atenció”. La transformació que algunes d’aquestes ruïnes industrials han viscut al llarg del temps ha quedat immortalitzada en diverses fotografies que s’exposaran al Museu: una bicicleta lligada a un fanal, els matalassos que es llencen a la via pública, o diferents establiments rònecs que són a punt de tancar.
Finalment, a l’exposició també hi tindran cabuda els resultats de diverses trobades organitzades amb diferents col·lectius. Una d’elles va reunir més de cent blocaires que dediquen a Barcelona els seus espais. “Abans de muntar el workshop aquestes persones se seguien a la xarxa, però mai no havien tingut l’oportunitat de conèixer-se personalment, ni de disposar d’un espai on intercanviar experiències i crear nous projectes”, comenta Pascual. Als continguts generats per aquesta reunió també s’hi afegiran els que sorgeixen de les trobades d’altres dos col·lectius: guies turístics i agents que treballen en activitats relacionades amb la idea de la Mediterrània com a espai d’intercanvi cultural.
Una experiència per emportar a casa
Una altra de les novetats que s’introduiran en paral·lel a aquesta segona trasformació és la implantació de beacons per millorar l’experiència del visitant. Els beacons o balises són petits dispositius inalàmbrics que emeten un senyal bluetooth als dispositius electrònics, com ara telèfons mòbils o tauletes. A través d’aquest senyal, els usuaris poden rebre informació, durant la visita, en format de text, vídeo o àudio, que prové d’una url del gestor de continguts del Museu. Només caldrà que prèviament es descarreguin l’app ‘Barcelona sense barreres’, que és gratuïta i universal.
Segons Oriol Pascual, aquesta novetat va lligada al nou concepte d’exposició amb què treballa el Museu: “No utilitzem la nova tecnologia per enriquir el que és la visita pròpiament dita, perquè el que volem és que estiguis pendent precisament del que t’estem explicant i no de la pantalleta, però quan te’n vagis, t’emportaràs els continguts a casa i podràs consultar tot el que has vist”.
Noves línies de treball per seguir explorant la ciutat
Per continuar dins d’aquest procés de renovació constant, el Museu ja està treballant en nous estudis per a una tercera transformació, prevista inicialment per a finals de 2020. Una de les recerques en marxa se centra en la màgia, en aquelles creences que es fan servir sense cap mena de base científica per actuar sobre el present i canviar el destí. “S’està treballant en un sèrie de monografies molt potents: s’està fent un buidatge, per exemple, dels informes dels guardes de seguretat nocturns d’institucions públiques, que senten presències i coses semblants”, revela Pascual, “i també s’està fent una comparació de tauletes de nit, un dels nostres santuaris, allà on guardem la nostra màgia particular”. Altres línies de treball són l’anàlisi de tot el moviment relacionat amb les aficions de futbol, i de la gestió del temps, mitjançant el buidatge de consums energètics. Mentre tot això es va coent a foc lent, les novetats de la segona transformació serviran per anar obrint boca.
Més informació
‘Les cares de Barcelona’
Museu Etnològic i de Cultures del Món – Seu Parc Montjuïc
Passeig de Santa Madrona, 16-22
T. 932 563 484
reservesmeb@bcn.cat
https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/montjuic/ca/
https://twitter.com/MUEC_BCN
https://www.facebook.com/muecbcn
