CONTINGUT PATROCINAT

L’àrea metropolitana estudia l’ús continu d’aigua regenerada per millorar la garantia i l’autosuficiència hídrica

Si es verifica que no suposa cap risc ni per a la salut ni per al medi ambient, una part d’aquesta aigua s’abocaria al riu per tornar a ser captada i potabilitzada

En paral·lel, l’AMB aturarà, per tercera vegada consecutiva, l’increment del preu del rebut de l’aigua proposat per Aigües de Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha donat un pas més en el camí cap a l’assoliment d’un model sostenible de gestió de l’aigua. En els darrers dies s’ha creat un comitè d’experts que estudiaran l’aportació continuada d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat per incrementar-ne el cabal i disposar de més aigua per ser potabilitzada. Actualment aquest ús de l’aigua regenerada només es preveu en èpoques de sequera, però es podria convertir en una mesura estructural amb l’objectiu d’augmentar la garantia de subministrament d’aigua i aprofitar al màxim els recursos propis.

El grup d’asessorament científic, format per dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua, avaluarà els riscos que aquest projecte de reutilització de l’aigua pot suposar per a la salut i el medi per garantir la seguretat i la confiança dels usuaris. En aquest sentit, Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, afirma que “en cap cas l’aigua que es produeix en l’estació regeneradora d’aigua anirà directament a la xarxa d’aigua potable”, sinó que “aniria a parar al riu, es barrejaria amb l’aigua del riu i set quilomètres més avall tornaria a ser captada per la potabilitzadora, on s’iniciaria el procés de potabilització”, de manera que “seria tractada dos cops a part de la biodepuració que podria tenir durant el trajecte”. Badia, afegeix que “la ciutadania hauria de valorar l’aigua per la seva qualitat, no pas pel seu origen” i que si això s’aconsegueix “serà un gran pas”.

Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració del Departament de Salut, s’emmarca en el conveni que l’AMB i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van signar el mes de febrer i que ha permès la posada en marxa de l’Estació de Regeneració d’aigües (ERA) del Prat del Llobregat. Actualment l’explotació d’aquesta instal·lació contribueix a recarregar els aqüífers (formacions geològiques permeables on circula i s’emmagatzema l’aigua subterrània), reserves estratègiques en situació de sequera, i actua com una barrera per impedir que hi entri aigua salada. Malgrat això, té un potencial molt més important, ja que a màxima capacitat pot arribar a subministrar el 25% de l’aigua que es consumeix a l’àrea metropolitana.

La reutilització d’aigua regenerada dins el cicle hidrològic

L’aigua regenerada és aigua residual depurada que rep un tractament més exigent en una ERA. Aquest tractament li atorga una qualitat addicional que permet destinar-la a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, així com per al reg de camps de golf i la recàrrega d’aqüífers.

L’aigua residual que arriba a la depuradora a través de la xarxa de clavegueram, passa per un procés de sanejament i neteja que permet eliminar-ne els quatre contaminants principals (sòlids, matèria orgànica, sorres i olis). Una vegada depurada, l’aigua residual pot abocar-se al mar sense produir-hi cap perjudici o bé continuar el seu tractament en una ERA.

A L’ERA, l’aigua depurada es pot sotmetre a dos tipus de tractaments: la regeneració bàsica (o tractament terciari) o la regeneració avançada (o tractament quaternari). La regeneració bàsica permet reutilitzar l’aigua per al manteniment de rius i zones humides, per a la neteja urbana i per a determinats usos industrials. L’avançada, en canvi, incorpora processos addicionals, com l’electrodiàlisi reversible, que permet reduir el contingut de sals i utilitzar l’aigua resultant per al reg agrícola, o l’ultrafiltració i òsmosi inversa, que li atorga la qualitat necessària per actuar com a barrera contra la intrusió salina.

Actualment l’àrea metropolitana compta amb tres estacions principals de regeneració d’aigua: Gavà-Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i el Prat de Llobregat. La del Prat és, precisament, una instal·lació de referència europea, ja que la seva capacitat de tractament permet cobrir una demanda anual de 50 hm3, pràcticament el mateix valor que la dessaladora.

La reutilització és, en definitiva, una alternativa clau per incrementar la disponibilitat d’aigua en territoris amb recursos hídrics limitats, com en el cas de l’àrea metropolitana, i reduir, així, la dependència de les conques externes. L’any 2017 el total d’aigua regenerada va ser de prop de 5,3 hm3.

L’aigua, al preu just

L’AMB no només treballa per a la millora de la sostenibilitat de l’aigua, sinó també per optimitzar la gestió del servei que es presta a la ciutadania i, en aquest sentit, segons Eloi Badia, “hi ha la voluntat d’oferir el millor servei al preu just”. De fet, la corporació ha aturat l’increment del 4,1% de la tarifa de subministrament domiciliari proposat per Aigües de Barcelona, després de detectar que l’empresa ha obtingut 31 milions d’€ d’ingressos superiors als previstos.

L’AMB revisarà l’Acord Marc del contracte amb la companyia concessionària per tal d’identificar l’origen exacte del desequilibri, abans de portar la proposta definitiva de tarifes a la votació del Consell Metropolità. Així, s’estudiaran aspectes com el cànon de coneixement que cobra AGBAR, les despeses de publicitat o els beneficis de l’empresa.

Tot i que aquest és el tercer cop consecutiu que la companyia concessionària sol·licita encarir el preu de l’aigua, les polítiques tarifàries de l’AMB han permès, en els darrers dos anys, una reducció del 4% en el rebut, que suposa un estalvi de 13 milions d’euros anuals per a la ciutadania. En paraules de Badia, aquesta disminució “trenca una tendència, ja que en l’última dècada el preu de l’aigua havia augmentat sense parar, fins gairebé duplicar-se”.