CONTINGUT PATROCINAT
L’AMB destina el 0,7% dels seus ingressos a projectes de cooperació internacional i es bolca amb els refugiats
La institució aposta per la cooperació dins i fora de la metròpolis amb la implicació i el compromís de tots els agents del territori
Tot i haver estat creada a l’inici d’aquest mandat, l’Àrea Internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha envolat amb força. El primer gran repte assolit té a veure amb l’increment dels recursos derivats d’ingressos propis, que han passat del 0,42% al 0,7% en 4 anys. En total, en aquest mandat l’AMB ha invertit més de 3,2 milions d’euros per al desplegament d’una política solidària i de progrés, centrada especialment en els països de la Mediterrània, “tant pel tema del refugi a la regió com per la proximitat i les relacions polítiques i socioculturals”, explica Maria Peix, cap del Servei de Cooperació de la institució. De fet, el 51% dels recursos s’ha destinat a acció humanitària de refugi en aquests territoris. Les intervencions s’adrecen als països que acullen refugiats, com ara Grècia, Líban i Turquia, tant per protegir els drets d’aquestes persones com per donar suport als governs locals dels nuclis urbans per garantir la sostenibilitat ambiental, però també a Síria, focus d’un dels conflictes causants d’aquests grans moviments migratoris.
Però el concepte “cooperació” en la política internacional de l’AMB va més enllà de la col·laboració amb països tercers per potenciar-ne el desenvolupament. Cooperar també vol dir treballar de forma conjunta amb els ajuntaments dels municipis per fer-ho possible i implicar en aquest repte tant als diversos serveis tècnics que integren l’administració metropolitana com als diferents agents del territori. Es tracta, per tant, de sumar esforços, des de dins i cap enfora. “Tots els projectes que fem han de tenir una doble mirada: accions en el territori, però després accions a l’àrea metropolitana, han de tenir aquesta visió local-global”, afirma Maria Peix.
La governança metropolitana com a eina de progrés
Un altre dels nous objectius de treball de l’AMB en l’àmbit internacional ha estat compartir la seva expertesa amb altres àrees urbanes per enfortir la governança metropolitana. Segons dades de la Unió per la Mediterrània, el 2025 les ciutats mediterrànies s’incrementaran en 22,5 milions d’habitants. Moltes d’aquestes ciutats no estan organitzades i no tenen els mitjans per fer front a aquesta realitat. En paraules de Xavier Tiana, cap del Servei de Relacions Internacionals de l’AMB, “es tracta d’un fenomen sobre el qual no podem estar d’esquena, ni per solidaritat ni per posicionament”, ja que “si volem que la metròpolis de Barcelona sigui una gran àrea urbana competitiva no podem deixar de mirar què passa al món”. Per tant, tornem a la Mediterrània, però la cooperació en aquest sentit també s’obre a l’Africa, concretament a la Gran Maputo, per donar suport a la creació i desplegament de l’Agència Metropolitana de Transport i la mobilitat metropolitana. Es continua treballant també a Mesoamèrica, concretament a Sant Salvador, amb un projecte d’espais públics segurs i lliures de violència.
Cooperació coordinada i participativa
“Molts ajuntaments no tenen una estructura suficient per desenvolupar cooperació directa, però sí que tenen l’interès i el compromís de fer-ho”, explica Maria Peix. Per ajudar-los a desenvolupar accions de qualitat i d’impacte en aquest àmbit, l’AMB ha desevolupat un nou model de treball per sumar esforços: la cooperació coordinada.
Però els ajuntaments no són els únics agents del territori a qui l’AMB implica en la seva tasca. La institució ha treballat també amb 40 ONGs, universitats i centres de recerca (UB, UPC, IBEI i AUB), centres formatius, casals de gent gran, joventut, grups culturals i algunes empreses del territori que han exposat la seva experiència i formes de treball.
Aquesta tasca col·laborativa no només és una realitat fora de l’AMB, sinó també en el si de la pròpia administració. La implicació de noves àrees en la definició i la implementació dels projectes en l’àmbit de la cooperació tècnica ha enriquit molt les accions. Els tècnics i les tècniques especialitzades en Medi Ambient, Mobilitat i Transport, Espai públic, Urbanisme i Serveis generals intercanvien coneixement i experiència amb equips d’altres països en un procés d’aprenentatge mutu.
Despertar consciències
En el marc de la cooperació coordinada amb els ajuntaments i amb l’objectiu de promoure la consciència crítica envers les desigualtats i els conflictes globals, l’AMB ha desenvolupat el primer programa d’Educació per la Ciutadania Global (ECG), a través del projecte Tenim drets teixim llibertats: Els Drets Humans des del món local.
“Nosaltres cooperem amb països tercers perquè formen part d’un sistema que els hi és fonamentalment injust i desigual”, explica Oriol Illa, director de Relacions Internacionals i Cooperació de l’AMB, i aquest és el missatge que es vol transmetre a la ciutadania. En aquest mandat, el programa s’ha centrat en els drets de les persones refugiades a la Mediterrània. “Si la gent d’aquí entenem què està passant amb el tema del refugi, ens podem posicionar, canviar la nostra manera de fer, incidir políticament i agafar compromisos”, afirma Maria Peix.
El programa ha comptat amb col·laboració d’11 ajuntaments i diverses organitzacions i col·lectius del territori (escoles, instituts, i grups i associacions de joventut, de gent gran, de dones, així com entitats culturals i esportives) i hi han participat al voltant de 3.000 persones.
L’AMB es projecta al món
L’estratègia internacional de l’AMB és també una peça clau per projectar-se i posicionar-se al món. D’una banda, la institució forma part activa de diverses xarxes internacionals sectorials i de governança metropolitana amb l’objectiu de crear sinergies i enfortir el paper de les àrees metropolitanes arreu del món. Una d’elles és Medcities, que aplega 57 ciutats i metròpolis de 15 països mediterranis i que treballa sobretot projectes d’àmbit local, molt vinculats a serveis bàsics, com la gestió dels residus o el cicle de l’aigua. L’AMB n’ha exercit la vicepresidència i la secretaria general i hi ha invertit més d’1 milió d’euros.
La institució també ha liderat la creació de l’European Metropolitan Authorities (EMA), formada per 40 metròpolis europees que té com a missió fer pressió a la Comissió Europea, ja que, segons afirma Oriol Illa, “molts dels fons europeus no atenen a criteris demogràfics, de manera que allà on es concentra la població, a les àrees metropolitanes, hi ha un finançament molt baix i això no vol dir que no tinguin necessitats”.
A més, l’AMB copresideix l’Associació Mundial d’Àrees Metropolitanes i de Grans Ciutats (Metròpolis), que actualment compta amb 139 membres i que fomenta la generació de coneixement i l’intercanvi d’experiències. En el marc d’aquesta xarxa, la institució ha finançat la creació de l’Observatori mundial d’àrees metropolitanes, per detectar les noves tendències de les ciutats i encarar els fenòmens de transformació creixents que viuen les àrees metropolitanes.
D’altra banda, l’AMB també ha volgut estar present tant en els fòrums de debat com en els espais de decisió que configuren aquest model de relació directa des del món local. El juliol del 2018 intervé per primera vegada davant la seu de Nacions Unides durant el High Level Political Forum per presentar el seu paper i el seu compromís amb l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a escala metropolitana. Aquest compromís es va definir durant el Congrés internacional Post-Habitat3 Reptes futurs de les metròpolis: una contribució a la Nova Agenda Urbana, que l’AMB va celebrar dos mesos abans.
El conflicte armat a Síria va suposar el desplaçament de gairebé la meitat de la població del país. Moltes d’aquestes persones es van refugiar al Líban i l’any 2015 representaven el 25% de la població total, el nombre més alt per habitant del món.
Conscient d’aquesta realitat, l’AMB ha invertit els seus esforços a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones desplaçades. Actualment duu a terme un projecte de cooperació coordinada amb l’Ajuntament de Begues per protegir els drets dels infants i els adolescents refugiats a Trípoli, juntament amb les seves sòcies locals al Líban, Damat Halib i CTAC. El programa, amb una inversió de l’AMB de 25.000 euros, té un doble objectiu: millorar la participació i el rendiment escolar i proporcionar espais de lleure al infants i adolescents, i alhora donar a conèixer i enfortir el compromís de la ciutadania de Begues vers les persones refugiades. S’estima que al final del projecte, previst per al 30 de juny, hi hauran participat 80 infants i adolescents.
Abans d’aquesta acció, l’AMB ja havia dut a terme una altra intervenció en aquest territori per a la millora de l’assentament al Camp 0039 de Markabta de persones refugiades sirianes, que va suposar una inversió de més de 60.000 euros El projecte, que va comptar amb la col·laboració de la Creu Roja Libanesa, va consistir en la instal·lació d’habitacles familiars, la connexió i rehabilitació de la xarxa de sanejament, la dotació d’equips d’emergència i l’adequació d’un espai de lleure per a infants i joves.
Un altre exemple de cooperació directa de l’AMB als països que acullen persones refugiades es localitza a Lesbos (Grècia), on s’hi acumulen unes 450.000 armilles salvavides, embarcacions (dinguis) i restes provinents de la travessia d’aquestes persones. La intervenció, que compta amb la col·laboració d’una ONGD local, Lesbos Solidarity, s’adreça a millorar la sostenibilitat ambiental amb el reciclatge de les armilles, que es transformen en bosses, estoigs o clauers per a la seva comercialització. El projecte, en què l’AMB ha invertit més de 76.000 euros, fomenta la cohesió social perquè implica les persones refugiades i la ciutadania local. Inclou, a més, accions de sensibilització tant a Lesbos com a l’àrea metropolitana de Barcelona, on l’alumnat d’escoles d’enginyeria i disseny proposa idees creatives per reciclar les armilles.
Els esforços de l’AMB se centren també a Síria, escenari del conflicte que origina aquests grans moviments migratoris. A Kobani, una ciutat situada al nord del país, els intensos combats que s’hi van produir, degut a l’atac per part de les milícies del Daesh (ISIS) i d’altres grups gihadistes aliats, van causar una gran quantitat de víctimes i enormes danys en les infraestructures. Una d’elles era l’estació de bombeig d’aigua situada a la riba del riu Eufrates, principal font de subministrament d’aigua potable per a les prop de 45.000 persones que viuen a la ciutat. Per això, l’AMB i la Mezzaluna Rossa Kurda (Itàlia), juntament amb la Mitja Lluna Roja Kurda (Síria) i l’Ajuntament de Kobani, hi han instal·lat dues noves bombes d’aigua i un nou sistema de control, n’han reparat la instal·lació elèctrica, han reacondicionat l’edifici que l’acull i han donat suport a a l’equip tècnic municipal encarregat del cicle de l’aigua. Amb una aportació de l’AMB de més de 72.000 euros, el projecte ha beneficiat especialment els col·lectius més vulnerables, com són les dones, els infants i les persones amb diversitat funcional.
