La potenciació del capital humà i el treball municipal en xarxa, els nous reptes per a la reactivació econòmica de l’àrea metropolitana

CONTINGUT PATROCINAT

La potenciació del capital humà i el treball municipal en xarxa, els nous reptes per a la reactivació econòmica de l’àrea metropolitana

L’AMB destaca la Formació Professional i L’Agència metropolitana de desenvolupament econòmic com les prioritats per a la reactivació i reindustrialització de l’Àrea Metropolitana

El 22 de març es van presentar les conclusions de la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, formada per un total de quatre-cents professionals entre càrrecs electes, tècnics municipals, agents socials i econòmics del territori i representants d’universitats, entre més. Les estratègies a destacar? Millorar els Polígons d’Activitat Econòmica, promoure la transferència de tecnologia i el coneixement, enfortir els sectors amb més potencial industrial, disposar d’infraestructures adients i d’una logística avançada, definir nous instruments urbanístics, millorar la sostenibilitat i, sobretot, potenciar el capital humà.

L’Agència metropolitana de desenvolupament econòmic, una gran oportunitat per la coordinació entre municipis

Un dels objectius principals marcats per la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és el desenvolupament de l’Agència metropolitana de desenvolupament econòmic. Aquesta agència, que va ser presentada el passat 19 d’abril per Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, buscarà acords d’acció amb altres organismes que realitzen tasques de desenvolupament econòmic en territoris comuns, comptant també amb el sector privat.

En Paraules de Collboni, “si volem jugar a escala global no en tenim prou amb la ciutat de Barcelona. Volem una marca de Barcelona que no sigui només propietat o liderada per la capital, sinó la marca de tot l’ecosistema metropolità. Barcelona és la seva ciutat, la capital de Catalunya, metròpolis i ciutat global, referència europea, mediterrània i una de les gran capitals globals del món. I hem de ser capaços de trobar una dinàmica virtuosa d’aquestes identitats i realitats múltiples. Al servei de tothom i per a tothom.”

Les funcions principals de l’agència giraran entorn tres eixos: la internacionalització i promoció d’inversions, la innovació i reindustrialització i el suport als serveis socials i l’impuls al mercat de treball. L’agència és la suma d’esforços d’ajuntaments, empreses, sindicats i universitats per a projectar internacionalment l’àrea metropolitana com una zona on vinguin inversions que creïn ocupació de qualitat.

Altres grans ciutats com Londres, Lió o Amsterdam ja segueixen un model similar, que coordina unes polítiques d’ocupació i promoció econòmica que comprenen tot tipus de necessitats: des del jove que està buscant ocupació fins a la gran promoció que busca grans inversions. Amb aquesta fita històrica, s’aconseguirà tenir una estratègia compartida amb els municipis veïns des d’un punt de vista econòmic. Per primera vegada, les polítiques d’ocupació i promoció econòmica hauran de quedar coordinades i, per tant, tots els municipis aniran a l’una.

Potenciar el capital humà a través de la Formació Professional, un objectiu cabdal

La Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització de l’AMB també s’ha marcat com a objectiu prioritari el desenvolupament del capital humà a través de la Formació Professional. En aquest sentit, l’AMB marca una sèrie de reptes. El primer és el d’avançar-se a les demandes del teixit productiu pel que fa a l’ocupació. ‘El teixit 4.0, que té a veure amb la robotització, la comunicació, o el big data, per exemple, necessitarà cada vegada més professionals qualificats i nous perfils laborals i, per tant, cal fomentar l’oferta formativa relacionada amb aquest sector’, explica Montse Blanes, directora de la Fundació BCN Formació Professional.

L’oferta formativa relacionada amb aquest teixit 4.0 no resulta massa atractiva pels joves, que sovint prefereixen seguir altres tipus d’estudis. Aquest és un problema molt greu en el cas de les dones, tal com assenyala Blanes: ‘Pocs estudiants decideixen estudiar enginyeria, però en el cas de les dones això és especialment preocupant. És fàcil trobar que, en estudis d’aquest tipus, hi hagi només una noia per cada cent alumnes. Per tant, hi ha tota una població que podria accedir-hi i no ho fa’.

Cal fomentar, doncs, l’interès per aquest tipus d’indústria i demostrar que ofereix llocs de treball atractius i, en cap cas, precaris. Això enllaça amb el segon gran repte de l’AMB: treballar les vocacions industrials. ‘Si tenim un dèficit de joves que vulguin anar cap aquest tipus d’indústries, cal demostrar, ja a la Primària i l’ESO, la gran quantitat d’oportunitats que aquest sector ofereix’, explica Blanes.

El tercer repte és el de la prospecció (pensar constantment què necessita el mercat i reaccionar a les seves demandes i canvis), mentre que el quart estaria relacionat amb fomentar, entre els alumnes de Formació Professional, competències transversals (com ara la tolerància, l’organització o la proactivitat) que els facilitaran l’entrada al mercat laboral.

Una vegada detectats els reptes, quines mesures s’han de prendre per a assolir-los? ‘Cal promoure la innovació des dels mateixos aprenentatges professionals. De la mateixa manera que existeix l’Escola Nova 21 a la Primària, es podria fomentar quelcom similar a la FP’ –assenyala Blanes– ‘També és necessari impulsar accions d’orientació i sensibilització a l’ESO, per fer veure als alumnes que la FP és una bona alternativa al Batxillerat i que, fins i tot havent-lo cursat, els graus superiors també són una bona opció de futur perquè les dades d’inserció laboral així ho demostren’.

L’acció més important, però, és l’impuls de la FP dual, que tants bons resultats ha donat a països com Alemanya i que es basa en el fet que les empreses tinguin un paper més actiu a la Formació Professional. ‘No es tracta tant que els estudiants facin pràctiques professionals, quelcom que ja es fa, sinó que les empreses estiguin presents des del moment en què es dissenya el currículum escolar’ –diu la directora de la Fundació BCN Formació professional– ‘En definitiva, que l’alumne es formi al centre educatiu i a l’empresa amb unes pràctiques remunerades on sigui un treballador més’. Aquest és un sistema que vol ser beneficiós tant per l’alumne, que rebrà una formació més adaptada al mercat laboral, com per l’empresa, que si s’implica des del primer moment en la formació dels treballadors, tindrà un personal fet a mida.

Altres accions també impliquen dissenyar centres de formació que esdevinguin de referència a cada sector; és a dir, potenciar els centres especialitzats. Molts graus de FP s’estudien a centres que combinen aquestes formacions amb l’ESO i el Batxillerat, mentre que l’aposta de l’AMB serà que els centres de formació pertanyin a un cluster i siguin especialitzats només en química, sanitat, automoció…etc. Un altre element a tenir en compte són els equipaments. ‘Hem de plantejar-nos si els centres de FP estan ben adaptats pel que fa als equipaments i si estan ben comunicats, per tal que tots els joves s’hi puguin dirigir amb facilitat’, conclou Blanes.

Del conjunt d’accions que impulsarà l’AMB també destaca el suport als equips locals en termes d’orientació i inserció, amb l’objectiu que els joves de cada municipi que van abandonar el sistema educatiu anys enrere hi puguin tornar i obtenir una qualificació acadèmica. És destacable també l’impuls de la certificació professional. Molts treballadors tenen competències adquirides a través de l’experiència laboral que no es troben certificades. És important, doncs, que tinguin l’oportunitat de cursar una formació professional o bé poder reconèixer aquestes competències en el format d’una qualificació valorada per les empreses.

En definitiva, a través d’aquesta sèrie d’objectius es pretén que els centres de Formació Professional esdevinguin un referent per a la formació entre els joves i fins i tot una bona opció per a formar-se al llarg de la carrera professional o en cas d’estar a l’atur.