CONTINGUT PATROCINAT
La Metròpolis de Barcelona aposta per les cobertes fotovoltaiques com a motor del canvi de model energètic
Amb una inversió consolidada de 26M€ en energia solar fotovoltaica d’autoconsum en només dos anys de mandat, l’ens metropolità es posiciona com a administració pública local líder a l’estat espanyol
L’estalvi d’emissions de CO2 assolit gràcies a aquest esforç equival a les que s’absorbirien amb la plantació anual de 293.000 arbres
El territori metropolità compta, a hores d’ara, amb 142 edificis públics que aprofiten les seves cobertes per transformar l’energia solar en fotovoltaica, una de les línies principals d’actuació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en l’àmbit de les energies renovables i la transició energètica. Des que el 2019 decidís predicar amb l’exemple i impulsar, dins del Programa marc d’actuacions en energia i clima (PMEC), la neutralitat d’emissions dels edificis municipals i enllumenats públics el 2030 amb el projecte “Ajuntaments 100% renovables 2030”, són 26M€ els que invertirà en la creació de 215 instal·lacions solars, fins el 2023, tenint en compte que aquest tipus d’energia verda és la font amb més potencial i rendibilitat al nostre territori. ‘Aquesta dotació econòmica, que principalment prové dels fons FEDER 2019-2023 i del Pla de sostenibilitat ambiental 2020-2023 de l’AMB, i les actuacions que se’n deriven han permès estalviar les emissions de CO2 equivalents a plantar 293.000 arbres l’any i fan de l’ens metropolità l’administració pública local líder a l’estat espanyol’, declara Eloi Badia, Vicepresident d’Ecologia de l’AMB.
Així, ajuntaments, centres esportius, biblioteques i, especialment escoles, pel seu potencial pedagògic, funcionen com a punts de generació d’energia verda de proximitat, de manera que la ciutadania se’n pot beneficiar de manera molt directa. Gil Lladó, responsable de l’Oficina d’Eficiència Energètica de l’AMB, subratlla que ‘fer aquestes instal·lacions solars a prop dels punts de consum limita les externalitats negatives que poden tenir les renovables lluny d’aquestes grans àrees urbanes on hi ha tant consum’. I precisament el fet que al territori metropolità hi hagi un consum d’energia molt elevat i poc espai per generar fotovoltaica al sòl és el que ha portat a l’AMB a aprofitar les cobertes dels edificis per instal·lar-hi plaques. Malgrat això, tal com matisa Ana Romero, cap d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB, es treballa en altres opcions perquè ‘l’espai de cobertes és limitat i no totes estan ben orientades o tenen prou capacitat’.
Per assolir el repte que els consums energètics d’edificis municipals i enllumenats públics siguin 100% renovables el 2030, cal instal·lar fins a 100 MWp de producció fotovoltaica que, a dia d’avui, en suma 16 MWp, és a dir, l’equivalent al consum anual de 9.000 llars. Queda, per tant, molta feina per fer, però tal com afirma Lladó, a l’AMB tenen clar com avançar: ‘Ens trobem en una conjuntura molt favorable en energia solar i estem preparats per aprofitar-la’. Per això, de cara a 2023, quan acabi el mandat actual, la intenció és fer créixer encara més aquesta xifra, mitjançant altres vies de finançament, com ara els Fons de Recuperació i Resiliència del Pla Next Generation EU, la injecció econòmica més gran de la història de la Unió Europea per superar la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, i les fórmules publicoprivades. ‘Creiem que és estratègic recolzar-nos en fons privats per fer aquelles inversions que puguin tenir un retorn econòmic i reservar els pressupostos públics per a les que no en tenen, com poden ser les polítiques estrictament socials’, explica Lladó.
Eines clau per a la transició energètica
A l’hora de planificar i prioritzar les inversions en tecnologia fotovoltaica i seguir avançant en el camí cap a la transició energètica, l’AMB compta amb dues eines clau. D’una banda, els plans de cobertes fotovoltaiques municipals, que recullen el potencial d’aprofitament solar dels principals edificis públics de cada municipi i dels aparcaments en superfície, i de l’altra, l’Observatori metropolità de l’energia, que permet conèixer el consum energètic dels ajuntaments metropolitans en els seus equipaments i serveis d’enllumenat públic.
Els plans de cobertes fotovoltaiques municipals inclouen informació i dades valuoses, com ara quantes plaques solars poden col·locar-se en totes les cobertes públiques disponibles del municipi, quina quantitat d’energia produiran, i quins edificis tenen més capacitat de generar energia i alhora mantenen un consum baix. Gràcies a aquests plans, tal com comenta Lladó, ‘s’han pogut determinar quines eren les millors inversions en cada municipi d’una manera ràpida i eficient, sense massa esforç’, i afegeix que ‘són eines molt útils també per als ajuntaments, en el sentit que quan tenen pressupost per executar una instal·lació, consulten el pla i poden tirar-la endavant molt ràpid’.
La informació relativa al consum dels edificis la proporciona l’Observatori metropolità d’energia, que agrupa els sistemes de comptabilitat energètica dels 36 ajuntaments i integra, per tant, la facturació dels 3.000 edificis i els 4.000 quadres d’enllumenat públic dels municipis metropolitans. Segons explica Lladó, aquest instrument aporta també ‘informació essencial de cara a les fórmules d’inversió publicoprivades, ja que permet calcular quants anys trigarà a amortitzar-se aquesta inversió’.
Espais altenatius per a les instal·lacions solars
Precisament gràcies als plans de cobertes fotovoltaiques municipals, l’AMB sap que en aquests espais només hi cabran 50 MWp de producció fotovoltaica, és a dir, la meitat de la potència necessària per assolir el repte definit per a l’any 2030. Per superar aquesta limitació treballa en la cerca d’espais alternatius per a les instal·lacions solars i explora també opcions innovadores.
Les plantes potabilitzadores i depuradores d’aigua són una bona opció: se situen molt a prop dels punts de consum i tenen un potencial enorme per a la producció d’energia solar fotovoltaica, un potencial que l’AMB ja ha explotat al 90% amb aquesta inversió de 26M€. ‘Podem dir que en aquestes instal·lacions d’aigua ja tenim pràcticament tots els deures fets, no podem fer gaire més per convertir-les en instal·lacions verdes que generin energia neta’, conclou Lladó.
A banda de cobertes solars i plantes de tractament d’aigua, l’administració metropolitana disposa de 40 fotolineres distribuïdes arreu del territori. Es tracta d’espais per recarregar els vehicles elèctrics i, si no n’hi ha cap d’endollat o els que ho estan ja estan carregats, l’excedent d’energia generada s’aprofita per a l’autoconsum de la instal·lació pública que tenen al costat, el que suposa una reducció de les emissions i un estalvi econòmic. Aquests punts acostumen a estar ubicats en serveis d’aparcament d’intercanvi (Park&Ride), propers a estacions de transport públic i pensats per deixar-hi el vehicle, aprofitar per recarregar-lo si és elèctric, i acabar el trajecte diari fins al centre d’estudis o al lloc de treball en metro, autobús o tren.
Les fotolineres públiques bidireccionals, els magatzems d’energia
El fet que l’AMB s’anticipi al que vindrà no és cap novetat. De fet, ja al 2019 es va avançar a la revolució energètica d’aquesta dècada amb la posada en marxa d’una instal·lació pionera a tot l’estat espanyol: la primera fotolinera pública bidireccional, o el primer V2G (vehicle to grid) solar. Aquest espai, situat a l’aparcament del poliesportiu municipal de Molins de Rei, és molt similar a les fotolineres, però incorpora una novetat important: un equip de recàrrega bidireccional d’última generació que permet que l’energia segueixi el camí oposat, és a dir, que s’injecti a la xarxa provinent de la bateria d’un vehicle elèctric que hi estigui connectat.
Aquest component tecnològic permet superar dos grans reptes relacionats amb l’energia solar fotovoltaica: d’una banda, l’escassetat per motius climatològics i, de l’altra, l’emmagatzematge mitjançant bateries. ‘Per a nosaltres aquestes instal·lacions són molt rellevants perquè permeten combinar la intermitència de les renovables amb la demanda energètica de la ciutadania, de manera que la bateria que hi ha dins del cotxe dona suport a l’edifici quan aquest té necessitat d’energia’, destaca Lladó. Per això, de cara al final del mandat, a la de Molins de Rei s’hi sumaran 3 més, amb 150 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
Les cobertes biosolars són altres fórmules per a la producció d’energia fotovoltaica, on la generació de renovable conviu amb el verd. ‘Aquest tipus d’instal·lacions tenen sentit en zones molt denses, com la nostra’, explica Romero, ‘perquè aquest verd està proveint també uns serveis ambientals, com ara la millora de la qualitat de l’aire’’ i afegeix que ‘ara mateix encara són projectes pilot i molt incipients, però volem treballar en aquesta direcció’.
Finalment, també s’està explorant la possibilitat de produir energia solar en terrenys agrícoles que, segons Romero, ‘tenen un valor importantíssim perquè s’està perdent terra productiva i perquè aquests espais proveeixen altres serveis, com els ambientals’. De fet, una de les 215 instal·lacions previstes pretén compatibilitzar l’activitat agrícola i la fotovoltaica, amb l’objectiu de provar-ne el funcionament i veure si és possible replicar-la al parc agrari. ‘Hem de valorar els avantatges i l’impacte d’aquestes actuacions per fer-les amb cura, de manera que la generació de renovables sigui un ús complementari de l’espai agrícola i no li resti valor’.
Fulls de ruta i una nova cultura energètica
La implantació d’energies renovables als equipaments públics del territori mitjançant plaques fotovoltaiques és una de les principals inversions que s’estan duent a terme des de l’aprovació, l’any 2018, del Pla clima i energia 2030, la principal estratègia metropolitana per lluitar contra el canvi climàtic i portar a terme la transició energètica. Els objectius d’aquest full de ruta estan alineats amb les directrius que la Unió Europea ha fixat a tots els seus membres de cara l’any 2030: reduir les emissions de CO2 un 40%, assolir un 30% d’energies renovables i millorar un 30% l’eficiència energètica. Amb la voluntat de contribuir a l’acompliment d’aquest Pla i revertir, alhora, la inestabilitat social, econòmica i financera derivada de la pandèmia de la Covid-19, l’any 2020 l’AMB aprova el Pla de sostenibilitat ambiental 2020-2023. Amb una dotació econòmica molt potent, que ha servit per finançar bona part de les instal·lacions solars, aquest instrument marc té dos eixos bàsics: la mobilitat urbana sostenible i la transició ecològica i energètica.
Malgrat l’aprovació i l’execució d’aquests fulls de ruta i la injecció econòmica que hi ha al darrere, els esforços de l’ens metropolità no són suficients per fer de la Metròpolis de Barcelona una metròpolis més verda i sostenible: el camí cap a la transició energètica és un compromís compartit, que requereix un gran esforç no només per canviar la manera de produir l’energia, sinó també per optimitzar-ne el consum. En aquest sentit, l’AMB procura fer pedagogia i sensibilitzar la ciutadania cap a una nova cultura energètica, especialment els infants i joves, mitjançant diverses estratègies. Alguns exemples són la priorització de les escoles a l’hora d’instal·lar plaques solars a les cobertes, els rètols de les fotolineres que informen dels seus beneficis i dels pilars fonamentals en què es basa el canvi de model energètic impulsat per l’AMB, i el monitor que mostra en temps real tots els paràmetres de producció i consum d’energia de la fotolinera bidireccional de Molins de Rei. La feina que queda per fer és, per tant, cosa de tots.
Aquest projecte s’emmarca en el Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van signar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural.
