CONTINGUT PATROCINAT

La metròpolis Barcelona planta les llavors de la cultura de la sostenibilitat

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa en el redisseny del seu programa d’educació ambiental amb l’horitzó 2030

L’objectiu de l’ens públic és construir una ciutadania corresponsable i protagonista de la transformació social i ambiental

Després de més de 30 anys sacsejant consciències, l’AMB vol anar un pas més enllà. Conscient que amb l’educació ambiental ja no n’hi ha prou, l’ens públic aposta ara per crear una cultura de la sostenibilitat de cara al futur i apoderar la ciutadania perquè dugui a terme canvis reals i immediats, accions que provoquin una transformació vers al desenvolupament sostenible. I assolir aquest repte passa per dues accions principals: dissenyar noves estratègies i potenciar al màxim les que ja funcionen.

En aquest sentit, la introducció de metodologies pedagògiques innovadores que promoguin la interacció dels participants és essencial, atès que “aquelles activitats on una persona explica conceptes i dona recomanacions ja no funcionen en una societat que està canviant“, tal com explica Ana Romero, cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB. Així, dotar les persones de coneixements no és suficient per impulsar aquest salt qualitatiu, sinó que, en paraules de Romero, “cal generar experiències que despertin la curiositat, on els alumnes siguin més protagonistes i tinguin una vivència més llarga en el temps”.

D’altra banda, les visites presencials a les instal·lacions de tractament de residus i les de depuració d’aigües residuals són un dels punts forts del programa formatiu i la idea és mantenir-les i impulsar-les. Segons Noemí Guinovart, cap de la Secció d’Educació Ambiental de l’AMB, són “activitats molt vivencials i que la gent recorda”. Formen part de l’oferta educativa de l’ens públic des de l’inici i sempre han tingut molt bona acollida entre la ciutadania. “La veritat és que fins que no hi vas no t’ho imagines”, assegura Guinovart, “quan ets allà veus tota la brossa que entra i llavors te n’adones que alguna cosa no estem fent bé i que hem de prevenir abans de tractar”.

El Compartim un futur, en procés de revisió

El programa educatiu de l’AMB Compartim un futur, que al 2014 ja va experimentar un salt qualitatiu important amb l’adopció d’una perspectiva transversal del medi ambient, es troba de nou en ple procés de revisió. Després d’una fase de diagnosi per conèixer l’estat actual de l’educació ambiental en el territori, l’administració metropolitana treballa ara en la implementació d’accions de millora que permetin, amb l’horitzó 2030, donar resposta a les necessitats reals dels 36 municipis i plantar les llavors per transformar en cultura l’educació per a la sostenibilitat.

Malgrat que l’oferta formativa actual de l’AMB és prou rica, els resultats de l’anàlisi de l’estat de la situació han posat de manifest la necessitat d’introduir diverses novetats, algunes de les quals ja es van començar a aplicar durant el curs 2021-2022. És el cas de la introducció de nous conceptes relacionats amb les problemàtiques socioambientals, àmpliament difosos pels mitjans de comunicació i sovint desconeguts per a la ciutadania, com ara comunitats energètiques, justícia climàtica, límits planetaris, transició energètica o economia circular, i també de tot el que es relaciona amb la salut de les persones.

“Últimament també hem treballat molt amb gent gran el tema dels refugis climàtics, perquè si la temperatura va augmentant als estius han de tenir eines per adaptar-s’hi”, explica Guinovart. Aquest exemple es relaciona amb altres objectius definits, com el foment de l’oferta per a la ciutadania en l’àmbit de la formació no reglada, especialment per a la gent gran, els col·lectius en risc d’exclusió social i l’educació en el lleure, o l’impuls a l’acció educativa en la població adulta per a un canvi d’hàbits real i significatiu.

Metodologies innovadores i diversificació de públics

Per aconseguir que els participants deixin de ser simples espectadors o oients per convertir-se en actors, és fonamental cercar noves metodologies pedagògiques, que en molts casos es relacionen amb les noves tecnologies, com ara els relats digitals (storytelling) o la realitat augmentada. Aquesta darrera eina ja s’ha posat en pràctica en les visites a les instal·lacions d’aigua i de residus, que se seguiran mantenint com a elements singulars del Compartim un futur i que inclouran, a més, instal·lacions d’energia.

La diversificació dels públics destinataris és una altra de les estratègies que el programa pretén incorporar, especialment en el cas d’aquelles persones que poden actuar com a prescriptores per fer arribar el missatge educatiu més lluny. És el cas dels docents i també dels tècnics/ques d’ajuntaments metropolitans, que durant el curs 2021-2022 ja van tenir l’oportunitat de participar en un curs pilot de formació en línia per a la creació de punts d’assessorament sobre les Comunitats Energètiques Locals (CEL).

Quant als materials i recursos didàctics, l’AMB prioritza el desenvolupament de continguts amb perspectiva de gènere perquè, tal com subratlla Romero, “estàs parlant de medi ambient, però alhora estàs introduint aspectes que fan canviar la mirada”. La inclusivitat també és un element clau i, en aquest sentit, l’administració metropolitana vol continuar apostant per a les activitats adreçades al col·lectiu d’alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). “Tenim especial cura amb les escoles d’alta complexitat i d’altres necessitats educatives especials perquè creiem que aquests centres tenen el mateix dret que els altres a participar en les nostres activitats educatives”, afirma Romero.

Aprenentatge i servei a la comunitat

Per situar els participants al centre de les activitats, l’AMB vol reforçar la construcció de relats propers, que permetin treballar sobre les necessitats reals de l’entorn i fomentin el compromís, com ara la metodologia d’Aprenentatge i Servei (ApS). Aquesta proposta educativa, implementada sobretot als centres d’educació secundària, combina l’assoliment de coneixements amb la prestació de serveis a la comunitat. En paraules de la cap de Secció d’Educació Ambiental de l’AMB, es tracta d’un tipus d’activitat que “remou consciències i converteix els alumnes en subjectes actius perquè els permet conèixer el seu barri, identificar els problemes ambientals que hi ha i aplicar possibles solucions de millora”.

Aquests projectes educatius amb utilitat social es divideixen en tres categories diferents en funció del grau de seguiment que en fa l’AMB i de l’especificitat del tema escollit: guiats, coproduïts i autònoms. Un exemple de projecte guiat, és a dir, dissenyat i impartit pels professionals de l’AMB, és Para el carro!, que gira al voltant de la prevenció de residus relacionats amb el sistema alimentari en l’àmbit metropolità des d’una perspectiva de justícia ambiental i social. La iniciativa compta amb una primera fase d’investigació a través d’una recerca autònoma, un debat a classe i l’ús d’eines com la Calcuteca, que permet conèixer l’impacte ambiental de les receptes gastronòmiques. Els coneixements adquirits es materialitzen amb la realització d’accions concretes (servei comunitari), com ara la col·laboració amb la botiga solidària i la difusió de campanyes de sensibilització sobre el malbaratament alimentari.

“L’ApS és una línia que vam començar al 2015 i que ara tenim molt consolidada”, explica Guinovart, “i no només s’adreça als estudiants de 3r i 4t d’ESO, sinó que està oberta a altres públics”. De fet, els projectes coproduïts es dirigeixen a l’alumnat de cicles formatius, a les universitats i als centres de formació d’adults. Guinovart destaca que “són més lliures i més creatius perquè el tema surt dels propis alumnes i nosaltres els ajudem a treballar i en fem seguiment”. Quant als projectes autònoms, són similars als projectes guiats, amb la diferència que el professorat els pot realitzar sense la intervenció de l’ens públic metropolità, mitjançant recursos didàctics accessibles en línia, fet que permet abastar més territori.

Treball en xarxa

Potenciar les xarxes de col·laboració amb altres agents del territori per generar sinergies i sumar esforços esdevé una altra de les prioritats i l’AMB treballa en aquesta direcció des de fa temps. En els darrers anys ha format part de diferents xarxes i ha creat noves aliances per construir objectius comuns i avançar de manera conjunta.

D’una banda, ha estat impulsora, juntament amb altres administracions públiques, societats i universitats, del CNEA (Congrés Nacional d’Educació Ambiental) que, amb el lema “De l’acció individual a la transformació col·lectiva”, va ser un espai de trobada de l’educació ambiental a Catalunya. Celebrat al llarg del 2020 i 2021 mitjançant la realització de diverses sessions telemàtiques, el congrés va generar reflexió i debat al voltant d’aquesta nova cultura de sostenibilitat, a més d’esdevenir una de les fonts d’on beu el futur programa educatiu de l’AMB. D’altra banda, en els darrers anys l’administració metropolitana ha coorganitzat campanyes de sensibilització periòdiques, com ara la Setmana europea de l’energia sostenible, la Setmana de prevenció de residus, el Dia mundial de l’aigua o el Dia mundial de l’educació ambiental.

El repte és, a partir d’ara, continuar avançant en aquesta línia i crear nous vincles per enriquir el Compartim un futur, especialment amb les entitats ambientals del territori, que poden aportar coneixement i eines a les propostes educatives i una experiència més propera i vivencial a les persones participants. Aquesta aposta per al treball en xarxa posa de manifest, una vegada més, que la sostenibilitat és un concepte transversal i que el camí cap a la creació de la nova cultura requereix l’esforç i la implicació de tots els agents del territori.