CONTINGUT PATROCINAT
La metròpolis Barcelona democratitza l’accés a un habitatge digne
El govern metropolità posarà a l’abast de la ciutadania 4.500 pisos mitjançant Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), la primera societat mixta d’habitatge de lloguer assequible de l’estat espanyol
En paral·lel, aposta per un model d’habitatge públic amb valor afegit i per la rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica
Si ja en les dues darreres dècades els preus mitjans dels habitatges, tant de compravenda com de lloguer, havien crescut aproximadament més del doble que els ingressos, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta del territori metropolità, l’any passat la pandèmia de la covid-19 va agreujar encara més aquesta desigualtat. L’eixamplament de la separació entre ingressos de la població i preus dels habitatges és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’informe L’impacte de la covid-19 en el sistema residencial de la metròpoli de Barcelona 2020, elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), un instrument supramunicipal per analitzar el mercat immobiliari i donar suport al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques d’habitatge en l’àmbit metropolità de Barcelona.
En aquest context, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per garantir, a tots els habitants de la metròpolis, el dret a un habitatge digne i assequible. I ho fa, amb la implantació d’un model de col·laboració del sector públic i privat pioner a l’estat espanyol: el nou operador Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), que Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, defineix com ‘la culminació d’un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d’habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans i facin front a l’emergència habitacional’. Així, aquesta societat, participada en un 50% pel sector públic (25% l’AMB i 25% l’Ajuntament de Barcelona) i en l’altre 50% per l’empresa privada NICRent Residencial SL, construirà 4.500 habitatges de lloguer protegit, per sota del preu de mercat, una qualificació permanent que consolidarà l’ampliació del parc d’habitatge assequible a l’àrea metropolitana.
El projecte, que es desenvoluparà en un termini de 8 anys, es divideix en quatre fases, la primera de les quals sumarà 640 habitatges. Aquests primers edificis es construiran als barris barcelonins de La Marina del Prat Vermell, La Sagrera i les Casernes de Sant Andreu, al Saló Central de Sant Boi de Llobregat, al Turó del Sastre de Montgat i a La Catalana de Sant Adrià de Besòs. Les aproximadament 1.600 persones que hi viuran pagaran el preu de lloguer d’habitatge protegit vigent en cada moment, que actualment és d’un màxim de 8,95 euros per metre quadrat, i en cas que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica i no puguin assumir-ne el cost, podran demanar ajudes a les administracions.
Edificis que transmeten valors
Un nova generació d’habitatges comença a ocupar els municipis de l’àrea metropolitana de la mà de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). Més enllà d’acollir famílies, els fonaments, les façanes, les cobertes i les parets d’aquests edificis actuen com a transmissors de valors, com ara el respecte pel medi ambient, la igualtat de gènere i la inclusió social. ‘La transmissió de tots aquests valors a la societat és molt important’, explica Josep Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL, i afegeix que els habitatges protegits que l’administració pública ha de promoure, ‘no només han de vetllar per l’interès particular de les persones que hi viuran, sinó que també han de tenir un retorn a la societat’.
Així, a banda de dotar-se d’una gran qualitat arquitectònica, les promocions de l’IMPSOL són construccions innovadores i sostenibles, que aposten per reduir la petjada ecològica i minimitzar les emissions de CO2, ja que ‘amb la situació d’emergència climàtica que tenim’, afirma Borrell, ‘no ens podem permetre el luxe de no fer edificis que siguin pioners, puntes d’iceberg de tot el que ens ha de seguir’. Per assolir la màxima eficiència energètica, els habitatges aposten per l’ús d’energies renovables, amb la instal·lació de sistemes d’aerotèrmia, que aprofiten l’energia de l’aire per produir calefacció i aigua calenta, i es complementen amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris. Els edificis també es caracteritzen per l’ús de materials reciclats i reciclables, com l’estructura de fusta de l’edifici PISA de Cornellà, i per la reducció de la demanda energètica, gràcies a l’augment d’aïllaments, que alhora permeten la ventilació creuada.
Un altre dels eixos prioritaris en què es basa la construcció de promocions de l’IMPSOL és la versatilitat i la flexibilitat, amb la voluntat d’adaptar-se tant al tipus d’habitatge més demandat arran de la pandèmia de la covid-19 com als nous models de família. Per això compten amb espais amplis i diàfans, de dimensions similars, multifuncionals i sense passadissos ni barreres. Al mateix temps, la qualitat espacial i l’amplitud de les estances permeten que totes les activitats les puguin realitzar dues persones alhora, amb la finalitat de trencar amb els repartiments tradicionals de rols en el desenvolupament de les tasques domèstiques, com són les cures, la cadena de la roba, l’alimentació o el reciclatge.
La vinculació amb el paisatge urbà, l’obertura de l’espai privat a l’espai públic i el foment de la interacció entre els habitants amb la voluntat de crear un sentiment d’identitat i de valors comunitaris també són trets característics del edificis de l’IMPSOL. Un exemple d’aquesta filosofia de treball el trobem en la promoció del carrer Carolina Catasús de Sant Just Desvern, que prioritza la connexió amb l’exterior, en un entorn en contacte amb el parc de Collserola i amb un jardí comunitari propi. ‘Quan lliurem els habitatges fem una tasca pedagògica molt important de transmissió de tots aquests valors’, insisteix Borrell, i destaca que ‘tot i que al principi els residents els veuen amb una certa distància, amb el temps els van entenent i interioritzant, i al final aconseguim generar identitat, que treguin pit i facin bandera d’aquests valors’.
Rehabilitació de finques per millorar vides
A banda de construir habitatges nous, l’AMB també fomenta la rehabilitació d’edificis ja construïts per millorar la qualitat de vida de les persones que hi resideixen. Per fer-ho, compta el Consorci Metropolità de l’Habitatge, que engegarà pròximament el Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges (PMRH). Aquest projecte s’aplicarà als municipis de la corona metropolitana de Barcelona (és a dir, a tots els municipis de la metròpolis Barcelona excepte a la ciutat comtal). Les actuacions en aquest àmbit consisteixen a ajudar les comunitats de propietaris a cobrir les deficiències dels seus edificis, derivades de l’obsolescència física, com ara arranjar façanes amb perill de despreniment o espais comuns molt envellits, les barreres arquitectòniques, amb la instal·lació d’un ascensor per garantir l’accessibilitat a les finques, o l’aïllament tèrmic, amb l’augment de la resistència dels edificis al fred i a la humitat per millorar el nivell de confort i, fins i tot, l’estat de salut dels veïns i veïnes.
El PMRH s’articula a partir de tres criteris bàsics: el nivell de renda, la capacitat d’autogestió i la realitat arquitectònica dels edificis. Amb aquest plantejament inicial, i en paraules de José Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge, el suport de l’administració es regeix per una norma molt clara: ‘com més capacitat econòmica i de gestió de les comunitats, menys intervenció pública’. D’altra banda, es prioritzen els edificis amb més de 40 anys d’antiguitat. ‘Dels 690.000 habitatges que actualment hi ha a la corona metropolitana, més de 400.000 es van construir abans dels anys vuitanta, quan encara no hi havia una reglamentació que obligués a fer actuacions d’eficiència tèrmica, i això fa que presentin moltes deficiències’, afirma Artímez. I és que les actuacions han de suposar una millora important en l’eficiència energètica dels edificis, ja que, tal com subratlla el director del Consorci, ‘el 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle les fan els edificis, enfront del 30% que generen els cotxes’.
Així, com més alt és el percentatge de reducció de consum energètic que l’edifici pot assolir amb la seva rehabilitació, més quantioses són les subvencions i menors els costos que els propietaris han d’assumir. Addicionalment, cal tenir en compte que aquestes subvencions comporten altres beneficis: no repercuteixen en la declaració de la renda, la part no subvencionada es pot desgravar i les persones en situació de vulnerabilitat econòmica poden accedir al finançament del 100% dels costos. Malgrat tots aquests avantatges, sembla que en el si de les comunitats encara hi ha reticències a l’hora de decidir tirar endavant la rehabilitació. ‘És ara o mai’, insisteix Artímez, ‘perquè és difícil que tornin a haver-hi uns instruments amb aquesta potència i, a més, hi ha temps fins al 2026’. Aquelles persones a qui se’ls hagi plantejat la possibilitat de millorar la seva finca i tinguin dubtes a l’hora de prendre una decisió, sempre poden passejar-se pel carrer Pirineus de Santa Coloma de Gramenet i preguntar els veïns i veïnes dels edificis rehabilitats. El més probable és que ho vegin molt més clar.
Vies d’accés per a les persones interessades
Les persones interessades a accedir als habitatges públics de l’AMB s’han d’inscriure prèviament en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. A grans trets, els requisits per fer-ho són: ser major d’edat o estar emancipat, no tenir un habitatge de propietat, estar empadronat en un municipi de Catalunya i complir el límit d’ingressos que estableix la normativa. Al web de l’AMB s’hi poden consultar totes les promocions de l’IMPSOL disponibles mitjançant diversos criteris de cerca: municipi, venda o lloguer amb opció a compra, i en procés de construcció o ja construïts. Dels 1.144 habitatges que actualment es troben en fase d’execució o en fase de projecte o d’inici de projecte, 1.229 es destinaran al lloguer i 215, a la venda.
D’altra banda, els propietaris d’edificis residencials col·lectius de la corona metropolitana interessats a rehabilitar les seves finques poden sol·licitar, fins al 31 de desembre, l’ajut del Programa Projectes 2021 del Consorci Metropolità de l’Habitatge. Per poder accedir a aquestes subvencions, les actuacions s’han de concentrar en com a mínim un 30% de l’envolupant tèrmica de l’edifici amb criteris d’eficiència energètica. A més, les finques han de tenir, entre altres característiques, una data de construcció anterior a 2007, titularitat privada, el 70% de la superfície construïda sobre rasant destinada a habitatge i, com a mínim, la meitat dels habitatges com a domicilis habituals o permanents en totes les fases del procediment.
El Consorci Metropolità de l’Habitatge també ofereix subvencions per a la rehabilitació d’habitatges unifamiliars privats i individuals privats en edificis residencials col·lectius, mitjançant el Programa d’Habitabilitat 2021. Per accedir a aquests ajuts, cal complir alguns requisits, com ara no superar els ingressos anuals definits per unitat de convivència o trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries. Així mateix, les finques s’han d’haver construït abans de 2010, excepte per a certes actuacions, i les obres han d’estar en disposició d’iniciar-se en un màxim de quatre mesos i d’executar-se en un màxim de vuit, a partir de l’endemà de la data de sol·licitud dels ajuts.
Amb aquesta àmplia oferta d’habitatges públics i el suport a les actuacions per a la millora de les condicions d’habitabilitat dels edificis, l’AMB continua avançant en l’assoliment del que actualment es considera un dels grans reptes del territori: garantir a tots els habitants de la metròpoli el dret a disposar d’una llar digna i assequible.
