CONTINGUT PATROCINAT

La Metròpolis Barcelona consolida la seva xarxa d’infraestructura verda i l’apropa a la ciutadania

El govern metropolità treballa per la recuperació socioambiental d’espais naturals amb un equilibri entre la conservació ecològica i els usos socials

La millora de la infraestructura verda comporta nombrosos beneficis per a la salut de les persones i per a la lluita contra el canvi climàtic

La Metròpolis Barcelona respira verd: la xarxa d’espais naturals i oberts ocupa ja el 52% del territori. Amb més de 42 km de platges, 52 parcs i 60 km de camins fluvials, la infraestructura verda metropolitana s’obre pas en la zona amb més densitat de població de Catalunya. I aquestes dades no són fruit de la casualitat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa, en el marc de les seves competències, diverses actuacions de millora en aquest àmbit. ‘Procurem posar la infraestructura verda al centre de totes les decisions que afecten la metròpolis’, destaca Eugènia Vidal, arquitecta del Servei d’Infraestructures de l’Oficina Tècnica de Gerència (OTG) de l’AMB. I aquesta filosofia ha permès, en els darrers anys, assolir fites com ara quadruplicar la superfície de parcs, augmentar la connectivitat entre els espais fluvials i els municipis, i reconstruir els sistemes dunars d’unes platges que durant les dècades dels 70 i 80 van arribar pràcticament a desaparèixer.

Per dissenyar i executar la seva tasca en aquests espais, l’AMB es basa en un criteri molt clar: trobar l’equilibri entre la recuperació dels ecosistemes i l’ús social que se’n fa. Així ho explica Martín Gullón, Coordinador General d’Innovació i Infraestructures de la OTG: ‘Bàsicament el que intentem és fer una recuperació socioambiental: ambiental des del punt de vista de les espècies i de la fauna, i social per garantir que la gent pugui gaudir d’aquests espais’. De fet, la necessitat de la ciutadania d’accedir a l’entorn natural ja es va posar de manifest durant el postconfinament derivat de la pandèmia de la COVID-19, amb un increment molt significatiu de les persones que visitaven parcs, camins fluvials i platges. Aquest context de crisi sanitària, a més, ha permès ‘sensibilitzar una part de la societat perquè tingui una visió més natural dels espais quotidians’, segons afirma Dina Alsawi, cap del Servei de Parcs de l’AMB.

Aquesta tasca de protecció, gestió i recuperació de la infraestructura verda comporta un doble benefici. D’una banda, nombrosos estudis científics associen l’entorn natural amb la millora de la salut física i mental: el contacte amb la natura contribueix a reduir l’estrès i el risc de patir altres malalties, promou la pràctica d’activitat física i fomenta les relacions i la cohesió social. D’altra banda, la restauració activa dels ecosistemes d’aquests espais esdevé una eina per fer front als efectes devastadors del canvi climàtic, com l’increment de temporals i inundacions, la pujada de la temperatura i l’augment de la contaminació atmosfèrica. Així, en paraules de Martín Gullón, la preocupació de l’AMB en l’àmbit de la infraestructura verda és, en definitiva, ‘millorar la qualitat de vida de les persones’.

Restablir el funcionament natural de les platges

Amb més de 10,5 milions d’usuaris anuals, les platges són els espais públics més concorreguts del territori metropolità i, alhora, un dels espais naturals més ben valorats per la ciutadania, malgrat que la denominació ‘espai natural’ no encaixi del tot amb la realitat, segons explica Dani Palacios, Cap del Servei de Platges de l’AMB: ‘No són espais naturals perquè estan molt antropitzats, però conserven un record de natura’. Aquesta artificialització és l’alternativa que n’ha permès la reconstrucció, després que als anys 70 i 80 tot un seguit de factors en desencadenessin la desaparició. Per això, les intervencions en aquest àmbit s’adrecen, en paraules de Palacios, a ‘ajudar la natura a conservar-les’, tot restablint-ne el funcionament natural.

Els esforços de l’AMB se centren a reconstruir els sistemes dunars, que representen prop del 30% de l’extensió total de les platges metropolitanes. La finalitat és compensar la manca d’aportació natural de sorra, derivada de factors com la urbanització del territori, les canalitzacions, o els ports, que dificulten la distribució de sediments per la costa i que ja han suposat la pèrdua del 25% de la superfície d’aquests espais des de l’any 2014. L’assoliment d’aquesta fita passa per afavorir i potenciar el desenvolupament de flora pròpia i mantenir, així, l’equilibri ecològic, mitjançant una doble estratègia: la plantació d’espècies autòctones i la retirada de vegetació invasora.

Recuperar el funcionament natural de les platges que s’estenen al llarg dels 42 km de litoral metropolità també és clau per fer front a la lluita contra el canvi climàtic, ja que ‘fa que la sorra que s’emporten els temporals, es quedi prop de la platja i amb el temps torni a formar duna’, tal com explica Palacios. Això fa que la línia de dunes esdevingui ‘una primera protecció del territori davant la pujada del nivell del mar i del canvi climàtic, un reservori que ens protegeix dels temporals’. En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’han realitzat 24 km de tancaments per encerclar les zones dunars del Baix Llobregat, s’han instal·lat més de 1.000 elements de senyalització, s’han afegit més de 17.000 plantes autòctones i s’han retirat unes 132 tones de vegetació invasora.

Garantir un servei de millora contínua als parcs

Els parcs són elements clau en la infraestructura verda metropolitana: a banda d’aportar qualitat ambiental, són potents proveïdors de serveis ecosistèmics i tenen un gran valor social. L’AMB s’encarrega de la gestió integral d’aquests espais, que inclou el manteniment ordinari (vegetació, paviment, instal·lacions, mobiliari, etc.), els projectes de millora contínua a partir d’un sistema de control de qualitat, i la incorporació de nous parcs per fer créixer els pulmons verds de la metròpolis.

Enguany, les actuacions més importats s’han portat a terme en 4 dels 52 parcs, repartits en 34 municipis, que integren la xarxa i inclouen la dotació de nous equipaments lúdics i esportius, la millora de l’accessibilitat, l’enjardinament de noves àrees i la connectivitat física i visual dels diversos espais. Al Parc de Torre-Roja de Viladecans, per exemple, s’hi ha construït pistes esportives i una nova àrea de jocs infantils que permet dotar l’espai de nous usos socials, i al Parc de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona, s’hi ha creat nous accessos, amb un tancament metàl·lic que limita el parc i dues grans obertures, una privada per als vehicles de manteniment del parc, i l’altra pública per als usuaris. El Bosc de Can Gorgs de Barberà del Vallès, que actualment es troba en fase d’execució, s’està dotant d’enllumenat per afavorir la seguretat nocturna i s’hi estan plantant zones d’arbustiva per tal de reforçar visualment alguns recorreguts i zones del parc; mentre que un dels objectius de les obres que s’estan duent a terme al Parc de Torreblanca, situat al municipi de Sant Just Desvern, és la creació d’un sistema d’infiltració de les aigües pluvials al terreny per afavorir la sostenibilitat del cabal freàtic i reduir la càrrega de la xarxa del clavegueram.

En paral·lel, també aquest any, l’AMB ha dissenyat i construït els Jardins de la Font del Rector a Sant Climent de Llobregat, amb l’objectiu de potenciar la naturalització i la qualitat ambiental i, alhora, promoure el gaudi de la ciutadania. El nou espai verd connecta l’entorn natural amb el nucli urbà, està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, incorpora zones d’estada com a llocs de descans i miradors, i combina la conservació d’eucaliptus, llorers i altres arbres de grans dimensions de la zona amb la plantació d’espècies com el roure, l’alzina o els cirerers.

Addicionalment, els Jardins de la Font del Rector incorporen altres serveis de valor afegit, com el de Jugatecambiental, un espai familiar on els infants poden gaudir d’una estona de joc i experimentació mentre descobreixen els valors dels parcs i la sostenibilitat. Segons afirma Dina Alsawi, Cap del Servei de Parcs de l’AMB, ‘Els parcs són proveïdors ecosistèmics i per això els considerem espais d’oportunitat tant per al bon desenvolupament de la vegetació com per a l’activitat de la ciutadania, que hi pot trobar diverses activitats a realitzar i fer-ne d’ells espais de coneixement’. És per això que, una de les línies de treball de l’AMB és la promoció i divulgació dels parcs amb el desenvolupament de projectes participatius i activitats diverses. ‘Quan tens gent que genera el sentiment de pertinença, que fa seu el parc, l’espai té més probabilitats d’èxit’, subratlla Alsawi.

Recuperar el valor dels espais fluvials

Els espais fluvials metropolitans del Llobregat i el Besòs són, per la seva singularitat, uns elements territorials intensament utilitzats per la població metropolitana i conformen els principals connectors ecològics i paisatgístics de la metròpolis. L’objectiu de les intervencions que s’hi estan realitzant és millorar la qualitat ambiental i fer-la compatible amb l’ús social, lúdic i agrícola. Un exemple clar d’aquest equilibri és el projecte de recuperació del riu Llobregat, una de les planes més fèrtils i productives de Catalunya, que comprèn actuacions com ara la millora de la qualitat paisatgística, amb plantacions d’arbrat i espècies arbustives al llarg de tot el recorregut; l’increment i la millora de serveis i equipaments, com la creació de nous miradors, àrees d’estada i esbarjo, i fonts d’aigua, i la pavimentació dels camins secundaris per afavorir el gaudi de la ciutadania.

Al riu Besòs l’AMB hi està construint el primer refugi de la biodiversitat, on potser el component ecològic hi té més pes, tot i que la vessant social també hi queda reflectida, amb un programa d’educació ambiental i ciència ciutadana amb vocació metropolitana. Aquest refugi millorarà la connexió ecològica entre els parcs naturals de la Serralada de Marina i de la Serra de Collserola i el litoral metropolità, potenciarà la biodiversitat d’espècies vegetals i animals, i comptarà amb dos aiguamolls, una escala de peixos per potenciar la mobilitat d’aquests animals al llarg del curs fluvial i oferir-los nous refugis, i un prat fluvial per incrementar la qualitat ecològica de la zona.

‘Una altra cosa que ens preocupa molt és la unió entre l’espai fluvial i els municipis’, comenta Martín Gullón. Un exemple d’aquesta preocupació és el Gual al riu Sec des del parc del Masot a Ripollet, un espai fluvial degradat, que es troba desvinculat i apartat de la zona urbana, i fragmentat pel pas d’infraestructures com l’AP7. L’AMB pretén dinamitzar, recuperar i connectar aquest espai natural amb la ciutat, mitjançant la construcció d’una passera que promourà la mobilitat sostenible d’una a banda a l’altra del riu i esdevindrà una oportunitat per recuperar les àrees de ribera i els espais lliures vinculats al sistema fluvial per a ús i oci dels vianants i per iniciar la recuperació mediambiental del curs fluvial.

I de nou, segons explica Laura Cid, ambientòloga de l’OTG de l’AMB, cal tenir present que aquests espais ‘també jugaran un paper molt important en tots els escenaris de canvi climàtic que es preveuen, en la regulació del cicle de l’aigua, l’aprovisionament d’aliments, l’efecte d’illa de calor o l’increment de les inundacions’. Per això, la passarel·la penjant que connectarà els dos marges del riu Ripoll a Barberà del Vallès, per exemple, s’ha dissenyat per resistir episodis meteorològics extrems, com ara ventades o pluges torrencials que provoquin crescudes i desbordaments del riu, i al riu Llobregat s’incorporarà la gestió natural de l’aigua a través de cunetes verdes, amb millores en el drenatge per evitar l’erosió de terra i danys en els camins en episodis de pluja torrencial.

En aquest context, queda clar que l’AMB continua treballant per consolidar la infraestructura verda de la metròpolis: un conjunt d’espais naturals interconnectats, amenaçats per les conseqüències del canvi climàtic i pels impactes locals derivats del trànsit o l’ocupació del sòl, que hi aporten qualitat ambiental, faciliten la lluita contra la contaminació atmosfèrica i l’emergència climàtica, i ofereixen grans beneficis socials a la població metropolitana.