CONTINGUT PATROCINAT
Els menjadors escolars com a oportunitat per la transformació del sistema alimentari
A Catalunya i a l’estat espanyol, l’opció per l’agricultura agroindustrial ha fet que com més va menys gent es dediqui a la pagesia i es vagi perdent la cultura agrària. Això dificulta l’accés a aliments locals i ecològics per part dels canals d’abastiment de la població, tal com passa amb les empreses gestores de l’alimentació per a col·lectivitats.
Segons el cens agrari del 2020, aquests darrers 10 anys a Catalunya han desaparegut més de 5.800 explotacions agrícoles, s’han perdut més de 5.000 hectàrees anuals de superfície agrària i el 41% de les explotacions és de pagesos més grans de 65 anys.
Actualment, l’alimentació és globalitzada i deslocalitzada del tot –amb excés de consum de carn, aliments processats i fregits mentre hi ha un consum baix de verdures i de llegums.
Trobem una societat en què
es dóna poca importància a l’alimentació
i molt desvinculada del territori i la pagesia.
El menjador escolar com a espai de migdia és una eina molt potent d’aprenentatge i de formació dels infants i adolescents. Un menjador que es pot vincular al projecte educatiu de l’escola, i en el qual aprendre i compartir hàbits per a una vida saludable, amb cura pel medi o per lluitar contra el malbaratament, entre més aprenentatges.
Però també pot ser un espai per a transformar el sistema alimentari actual com a motor dinamitzador per a potenciar la producció local i per a recuperar la dieta mediterrània.
A Catalunya, uns 330.000 infants dinen al menjador escolar. Això representa un consum de 7.300 tones d’hortalisses. En aquest sentit, tant administracions públiques com entitats privades han començat a parlar de menjadors saludables i sostenibles.
Per tant, els governs i les administracions públiques haurien d’evitar que els menjadors escolars siguin objecte d’especulació i haurien de vetllar perquè tots els infants tinguin garantit l’accés a l’alimentació saludable i sostenible, just on el cost econòmic no hauria de limitar. S’ha de tenir una cura especial amb els infants que viuen en entorns de vulnerabilitat i precarietat i que al centre educatiu és on mengen l’únic àpat calent i equilibrat del dia.
No solament es tracta de garantir una producció agrícola local o de canviar l’estructura dels menús dels menjadors; sinó també, i sobretot, de promoure canvis en l’estructura i articulació de l’administració pública per garantir una situació que afavoreixi la compra pública. Per tant, cal una aposta política i també que l’administració es doti de recursos per garantir tècnicament que s’apliqui.
Hem de ser conscients que cal garantir la viabilitat d’aquest model, per la qual cosa s’han de tenir en compte aspectes com ara la disponibilitat dels aliments que conformen el menú, que hi hagi prou personal de cuina per a preparar els àpats i fer el monitoratge, que hi hagi una cuina prou equipada per a elaborar el menú i el cost econòmic del servei.
Ara per ara, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha establert que el preu màxim de la prestació del servei de menjador a les escoles públiques és de 6,54 € per menú i dia. En aquest preu hi són inclosos la compra d’aliments, el cost del personal de cuina i monitoratge de menjador, el funcionament, l’equipament de cuina, els imposts…
En aquest escandall, la Generalitat de Catalunya recomana de destinar 1,75 € a comprar aliments, un preu molt ajustat, i més tenint en compte la situació de crisi i pujada de preus que vivim i que afecta de ple la pagesia.
Però amb aquest preu sí que es pot començar a optar per la producció local, de temporada, ecològica i pagar un preu just als productors dels aliments dels menjadors escolars.
Cal recordar que, a Catalunya, excepte en contexts rurals molt excepcionals, són les famílies qui paga tot el cost del menjador. Tan sols es financen públicament els infants que tenen beques de menjador. Augmentar encara més el preu del menú vol dir demanar un esforç a moltes famílies. Les administracions catalanes haurien d’apujar el preu per garantir un servei de qualitat, però assumint-ne part del cost, com fan unes altres administracions.
És el torn de les institucions públiques i privades d’estendre el model a totes les escoles. En aquest sentit, les administracions són clau, tenen la possibilitat de modificar els processos de compra pública i licitació de subministrament o serveis relacionats amb la restauració col·lectiva, com ara els menjadors escolars.
El govern català ha aprovat fa poc un acord que insta que “l’organització dels menjadors escolars es basi en sistemes alimentaris locals; a incorporar criteris de proximitat, temporada i producció ecològica, integrada i de qualitat […]; afavorir la dieta mediterrània i la incorporació diària de verdura i hortalisses fresques al menú”.
Els menjadors escolars ecològics poden ser motors per a potenciar la producció agroecològica dels territoris i es pot convertir en un circuit curt i segur de comercialització. Però cal cercar la complicitat i crear xarxes entre totes les parts protagonistes d’aquesta cadena: del camp a l’escola, en què les administracions i les polítiques alimentàries tenen un paper important.
Al projecte de la Marmita ens hem agrupat unes quantes entitats de l’economia social i solidària per combinar les nostres experteses sectorials en el camp de l’alimentació i per oferir un assessorament interdisciplinari tant a gestores de menjadors de col·lectivitats com a l’administració pública i acompanyar-les en aquesta transició agroecològica.
