CONTINGUT PATROCINAT
Els ciutadans dels municipis de l’àrea metropolitana que millor separen la brossa paguen menys pel servei de tractament de residus
La Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR), que es paga amb el rebut de l’aigua, es calcula en funció del cost que suposa la gestió sostenible de les deixalles
L’AMB treballa per a la implantació en el futur de nous sistemes de recollida selectiva que permetin ajustar la TMTR al comportament individual
447 kg per persona i un total d’1,4 milions de tones. Aquests són els residus que va generar la ciutadania metropolitana l’any 2017. Per cobrir bona part de les despeses que comporta la gestió sostenible de les deixalles, que l’any passat van arribar als 153 milions d’euros, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) gestiona la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR). Aquest impost se suma a la factura de l’aigua que paguen tots els ciutadans i varia en funció del cost que suposa el tractament dels residus de cada municipi. Aquest cost es determina en funció del volum de residus generats per habitant i de l’índex de recollida selectiva. Atès que el tractament de residus barrejats resulta molt més car que el dels residus correctament separats, com més alt és el percentatge de recollida selectiva del municipi, menor és el cost de l’impost per a la ciutadania que hi viu. D’aquesta manera, els municipis amb millors nivells de recollida selectiva, com ara Torrelles de Llobregat o Molins de Rei, poden arribar a pagar entre 20 i 30 euros anuals per llar mentre que els que tenen pitjors nivells, per exemple L’Hospitalet de Llobregat o Cervelló, han de d’abonar un import d’entre 50 i 60 euros per llar.
La taxa la paguen tant els domicilis particulars com les activitats econòmiques situades en zones industrials o locals comercials, tot i que s’apliquen barems de càlcul diferents. Pel que fa al consum particular (és a dir, el que fem tots diàriament a casa) el volum de residus es calcula en funció del consum mitjà d’aigua l’any anterior: com més persones viuen en una casa, més aigua consumeixen i, per tant, s’entén que més residus generen. En el cas de les activitats econòmiques s’estableixen diferents categories i tarifes en funció del tipus i quantitat de residus produïts.
Bonificacions, incentius i transparència
Durant l’any 2018 s’han introduït una sèrie de canvis en la taxa per fer-la més justa, incentivadora i social. D’una banda, l’AMB subvenciona el 100% de la TMTR a les famílies vulnerables. D’aquest ajut se’n beneficien entre 15.000 i 20.000 llars i suposa una inversió de prop de 800.000 euros. Aquesta bonificació se suma a la que la ciutadania pot gaudir des de fa anys per l’ús de la xarxa metropolitana de deixalleries. Per accedir-hi cal obtenir el Carnet de Deixalleries, que es pot demanar a qualsevol deixalleria presentant un rebut recent de l’aigua que vincularà el titular al domicili bonificat. Aquesta targeta s’ha de lliurar al personal de la deixalleria cada vegada que es faci ús de les instal·lacions, per fer-hi constar cada visita a través de la banda magnètica posterior. La bonificació s’aplica a l’anualitat següent i és proporcional a l’ús: per exemple, qui fa servir la deixalleria dos cops l’any aconsegueix un 1% de rebaixa, mentre que qui hi va 15 o més vegades gaudeix del tipus màxim del 14%. En definitiva: qui separa i recicla més, paga menys.
D’altra banda, el nou model d’aplicació de la TMTR ha creat un sistema d’incentius perquè els 36 municipis metropolitans millorin la recollida selectiva. Així, l’AMB transferirà als municipis que incrementin el percentatge de separació de residus l’estalvi que aquest increment suposi en el procés de tractament de les deixalles. Aquest estalvi rondarà els 13 milions d’euros si s’assoleix l’objectiu marcat per la UE l’any 2020: reciclar el 50% dels residus generats (actualment la mitjana a l’àrea metropolitana se situa en el 34%).
Finalment, per tal que la ciutadania sigui conscient i entengui clarament que paga pel tractament de residus a través del rebut de l’aigua, des de l’1 de maig, i fins al final del 2018, les diferents companyies que abasteixen d’aigua els municipis de l’àrea metropolitana milloraran la visibilitat de la TMTR a la factura amb un nou disseny.
Nous models de recollida per a una fiscalitat més justa
Envasos lleugers al contenidor groc; el vidre, al verd; el blau per al paper i el cartró; la matèria orgànica, al marró, i el rebuig, al gris. Separar correctament els residus requereix un mínim esforç i suposa molts beneficis en els processos de tractament, com ara la millora de la qualitat dels productes que s’obtenen (per exemple, el compost, a partir de la matèria orgànica) i l’augment dels usos posteriors. Malgrat això, encara hi ha molta gent que no ho fa. De fet, segons Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, “el 90% del que hi ha en un contenidor de resta són materials o bé reciclables o bé compostables” i a aquest tipus de contenidor hi van a parar dues terceres parts de la matèria orgànica, dues terceres parts dels envasos lleugers i més o menys la meitat del paper i del vidre. En aquest sentit, Eloi Badia afirma que “la recollida selectiva està estancada durant els darrers anys” i pel que sembla “el tema ambiental ha quedat en un segon terme”. Ja no n’hi ha prou, doncs, amb fer campanyes de conscienciació o fomentar l’educació ambiental a les escoles. Per això des de l’AMB proposen “no ja intentar canviar el comportament de la població apel·lant a la consciència ambiental, al civisme o a conceptes més abstractes, sinó a un canvi en el sistema de recollida, que faci més difícil fer-ho malament que no pas fer-ho bé”.
Aquest canvi passa per la implantació de nous sistemes de recollida selectiva, mitjançant els quals la separació dels residus deixa de ser anònima i la TMTR es pot ajustar, per tant, al comportament individual. Un d’aquests sistemes és la recollida porta per porta, que ja s’ha implantat a Tiana i a Torrelles de Llobregat i que permet assolir un índex de recollida selectiva d’entre el 60 i el 80%. També s’aposta per a la instal·lació de contenidors intel·ligents, que s’obren amb una targeta, el mòbil o algun altre dispositiu que permeti saber qui ha obert quin contenidor i quan. Les persones que, per exemple, utilitzin molt el contenidor de resta, no estaran separant correctament i, per tant, hauran de pagar més perquè tractar els seus residus serà més costós. Properament aquests contenidors seran una realitat a municipis com el Papiol i Sant Just Desvern, que han rebut el suport de l’AMB per a la seva instal·lació.
En què consisteix el tractament de residus?
El tractament dels residus inclou un llarg procés industrial de selecció mecànica o manual dels residus, gestió per reciclar-los o valoritzar-los o, si no és possible, la seva compactació i emmagatzematge segur. Mitjançant aquest procés, que implica tècnics i instal·lacions específiques, es reciclen determinats materials com els residus de metall, plàstic, paper, cartró i vidre, però també es reconverteix en els materials de rebuig en nous productes útils, energia elèctrica o fertilitzant.
Aquesta infraestructura, que permet reduir l’impacte del gairebé milió i mig de tones de residus que es produeixen anualment, és una necessitat per fer de les ciutats de l’àrea metropolitana municipis més sostenibles, amb major aprofitament de recursos i menys contaminació.
L’AMB s’encarrega de gestionar el servei de tractament de residus, que s’inicia en el moment que les deixalles entren a les plantes i finalitza quan surten d’aquestes instal·lacions per anar a un reciclador, a un abocador o a la incineradora. La TMTR cobreix el 85% del cost d’aquest procés, però no el procés de recollida, que és competència dels ajuntaments. En aquest sentit, els municipis disposen de dues opcions de finançament: una vintena recapten una taxa domèstica de recollida de residus i, la resta, cobreixen la despesa amb l’impost sobre els béns immobles (IBI).
