Fa molt pocs dies que s’han posat les bases perquè comence a treballar la comissió mixta Generalitat-estat per a la reconstrucció. S’ha tardat prop de quinze mesos a constituir aquest òrgan, que hauria d’agilitar i ajudar a coordinar totes les actuacions necessàries per a tornar a la normalitat les zones afectades per la gota freda del 29 d’octubre de 2024.

Per part del govern espanyol, la persona que l’encapçala és la comissionada per a la reconstrucció, Zulima Pérez. Doctora en dret i experta en transparència i participació, i també en emergències, Pérez va substituir José María Ángel, que va dimitir l’estiu passat.

En aquesta entrevista, la comissionada defensa que en tot el procés posterior a la gota freda s’ha fet molt de soroll amb la pretensió d’alimentar la disputa entre l’administració espanyola i la valenciana. A parer de Pérez, en els nivells inferiors, hi ha col·laboració per a resoldre les qüestions importants. Zulima Pérez rebat amb xifres i amb dades l’acusació que el govern espanyol ha deixat tota sola la Generalitat i no ha invertit ni un euro en la reconstrucció, com han repetit unes quantes voltes els entorns del PP i de Vox. Per Zulima Pérez, Carlos Mazón era un element molt distorsionador en les relacions entre la Generalitat i l’estat espanyol.

—En una entrevista del mes de setembre, dèieu que la comissió mixta no era necessària. Què ha canviat ara?
—Les comissions mixtes són eines vàlides. Jo el que he dit des del primer moment és que era fals que no hi hagués col·laboració entre l’estat, la Generalitat i els municipis. N’hi ha hagut des del primer moment. De fet, la delegada del govern forma part del CECOPI, i els primers dies, quan s’havien de prendre decisions d’emergència, s’hi van incorporar els ministres. El pas següent van ser els cinc grups de treball entre els ministres i els consellers. En aquell moment, es va decidir, per exemple, que infrastructures bàsiques propietat dels ajuntaments, com ara ponts i passarel·les, ens les repartírem entre les administracions per reconstruir-les immediatament.

—Però la comissió mixta, que era una demanada de la Generalitat, no s’ha constituït fins ara, després de la reunió a Madrid entre el president Pérez Llorca i Pedro Sánchez. Més d’un any després dels fets.
—Vull recordar que el president Mazón ha sigut un president absent. Basat i centrat en la mentida per intentar de salvar-se. No hi havia lleialtat institucional. Perquè una comissió mixta funcione, hi ha d’haver lleialtat institucional. Totes les actuacions del president Mazón eren per a salvar-se ell. Va supeditar la seua continuïtat a la reconstrucció. Era una mentida rere una altra. Vam haver de desmuntar moltíssimes mentides institucionals dites per la Generalitat.

—El president Mazón era la nosa que distorsionava la relació entre les dues administracions?
—El president Mazón era un element molt distorsionador de les relacions entre l’estat i la Generalitat. Però això no vol dir que en uns altres nivells no hi haguera relacions. Hi ha hagut cooperació i coordinació d’ençà del primer moment. Però no ens hem de centrar únicament en la cooperació entre la Generalitat i el govern d’Espanya, sinó que és fonamental la col·laboració amb els ajuntaments. Els municipis són els més afectats, i són els alcaldes i alcaldesses els qui duen a l’esquena la part més gran de la reconstrucció. Nosaltres hem volgut que no els faltara suport econòmic i hem pogut finançar, per primera vegada, el cent per cent de les infrastructures municipals.

—Això són aquells 1.745 milions d’euros?
—Sí.

—Molts ajuntaments s’han queixat que no tenen capacitat administrativa per a gestionar els diners. Per a fer els plecs, per entendre’ns.
—Nosaltres som conscients que els municipis no tenien únicament afectades les infrastructures, sinó que l’ajuntament mateix tenia desperfectes. Per exemple, vam haver de cedir un camió a l’Ajuntament de Sedaví perquè poguera muntar allí les infrastructures. Intentem d’ajudar, i una eina que tenim és l’empresa pública TRAGSA, amb la qual hem fet uns acords marc, i els ajuntaments ho poden utilitzar, per exemple, perquè els ajude amb la contractació de les obres, les licitacions… La contractació amb diners públics té els seus procediments. Amb els acords amb TRAGSA, els procediments són molt ràpids.

—Com ho noten, els ciutadans?
—El nostre principi ha sigut sempre la transparència, perquè parlem de diners públics. Els ciutadans, no únicament els de les zones afectades, sinó tots els ciutadans de l’estat espanyol, que són els amos d’aquests diners, tenen dret de saber on van. I tenim dues vies perquè la gent sàpiga què fa el govern d’Espanya i on s’inverteixen els diners. Una és InfoDana de la Moncloa, que actualitza les dades cada setmana i on pots veure quina és l’execució pressupostària d’eixos 16.600 milions que va mobilitzar l’estat. I tenim una altra eina que és molt més interessant, perquè és molt més visual, que és el Visor InfoDana. És una aplicació amb què es pot veure, poble per poble, què s’ha invertit. Per exemple, el pont de Paiporta: hi ha imatges de com estava abans, de com està ara, què ha costat, i com s’ha finançat. També hi ha les ajudes que s’han donat als ciutadans. A mi m’agradaria que la Generalitat fos tan transparent com ho és l’administració general de l’estat. I no és la transparència i prou, sinó també la participació.

—Com ho heu fet?
—Ho vam tenir clar de bon començament. Era un moment amb molt de soroll que no deixava veure què passava en la reconstrucció i vam pensar que era molt important que els ciutadans ens digueren què volien fer.

—Heu esmentat la xifra de 16.000 milions aportats per l’estat espanyol. Això xoca amb l’expressió que Mazón i alguns consellers empraven, que deien que tot ho havien hagut de fer “a pulmó”, és a dir, sense aportacions de l’estat, o augmentant el deute.
—Jo sóc absolutament autonomista i crec molt en la descentralització de l’estat. He dedicat la meua carrera a estudiar aquesta qüestió. Les comunitats autònomes són administracions més pròximes al ciutadà i això els permet de gestionar millor l’estat del benestar. De la mateixa manera que tenen competències, les comunitats autònomes i els presidents han de tenir responsabilitats. No es pot estar sempre demanat o intentant que ho faça un altre. S’han dit moltes coses que no són certes.

—…
—Jo vaig ser sotssecretària d’Hisenda a la Generalitat i conec molt bé les finances. No puc entendre com, davant ofertes de condonació d’una part del deute, o ofertes com la del nou model de finançament, que permetria a la Comunitat Valenciana de tenir molts més ingressos, cosa que nosaltres hem reivindicat tota la història, ara es diga que no. No entenc tampoc que es demanen diners a l’estat quan es rebaixen imposts a les fortunes grans. Les administracions han de ser responsables de les seues finances, i també cal tenir una certa autonomia financera. I l’autonomia financera ve pel que reps del sistema de finançament i dels imposts que es paguen. Reduir els ingressos de la Generalitat i demanar diners a l’estat… No sé d’on es pensa, la Generalitat, que ixen els diners de l’estat.

—El tractament del govern espanyol al País Valencià, després de la gota freda, hauria estat igual si, en compte de governar el PP, governàs el PSPV?
—La resposta del govern espanyol no té precedents. Hem tingut la sort que hi havia molts valencians treballant en el govern d’Espanya. Hem tingut una ministra valenciana que ha fet un gran lobby perquè les infrastructures foren finançades al cent per cent. S’han fet coses que no s’havien fet mai en unes altres emergències. Els ministres, els secretaris d’estat, els directors generals han estat presents ací cada dia, des del primer moment. Per tant, hauria sigut la mateixa resposta per part del govern d’Espanya? Sí. Haguera sigut la mateixa per part de la Generalitat si hi haguera hagut un govern d’esquerres? No. Amb un govern del Partit Socialista no haurien estat igual ni l’emergència ni la postemergència.

—Parlem de l’emergència, de la gestió i dels despatxos, però realment parlem de 230 morts i de moltíssimes víctimes més que no són mortals però que van viure situacions molt compromeses. Com penseu que tota aquesta gent, que són els nostres veïns, viuen les vostres trifulgues?
—La primera reunió que vaig fer quan em van nomenar comissionada va ser amb les associacions de víctimes. Jo volia saber quines eren les seues necessitats. No eren afectats únicament de manera material, sinó que hi havien perdut persones. Havien de formar part de la reconstrucció, i havien de conèixer els avenços. Sóc conscient que encara tardarem anys a tenir els nostres pobles reconstruïts. Seran més resilients i podrem afrontar millor les catàstrofes en el futur, però sóc conscient que hi ha una ferida que costarà molt de tancar. El nostre granet d’arena és que les persones puguen participar directament en la reconstrucció i que ens tinguen al seu costat.

—Formeu part del govern espanyol, i en aquesta entrevista el defenseu a ultrança. És la vostra tasca, supose. Durant molts mesos, es va criticar Carlos Mazón perquè no havia anat mai a la zona zero, però Pedro Sánchez, tret de l’episodi de Paiporta, tampoc no ha trepitjat el terreny. Molta gent compara els dos comportaments. No penseu, realment, que Pedro Sánchez hauria d’haver visitat més voltes les zones afectades?
—No és comparable, l’actuació de l’un i la de l’altre. El president Pedro Sánchez ha vingut en diverses ocasions a la Comunitat Valenciana a fer coses que no va fer l’anterior president de la Generalitat i que encara no ha fet tampoc l’actual. Per exemple, es va reunir amb els batlles dels pobles afectats per veure quines necessitats tenien. Es va reunir amb els sindicats, la patronal, que són la pulsió econòmica i social del nostre poble. Es va reunir amb les víctimes, i va assumir uns compromisos que periòdicament repassem per veure’n el grau de compliment. Això és la bona política, i no únicament la política de la foto, i és la més important.

—Hi ha una qüestió…
—Una cosa. Has dit “la teua tasca és defensar el govern d’Espanya…” No únicament. Nosaltres coordinem l’actuació dels ministeris, ens coordinem amb els ajuntaments. Fem reunions periòdiques amb els batlles, els CLERS, les associacions de veïns… Som el lligam amb una administració que no és pròxima, com el govern, excepte la magnífica tasca que ha fet la delegació del govern des del primer moment…

—Us volia preguntar pels barrancs, que, a simple vista, és una de les coses que va més endarrerida de la recuperació. Per què?
—Jo no crec que estiga endarrerida. Actualment, estan en marxa disset obres d’emergència en els barrancs. S’hi han invertit 220 milions Si anem a qualsevol tram del barranc, veureu com hi actua la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Són unes obres que, a banda de renaturalitzar les zones arrasades, intenten d’adequar de la millor manera possible algunes infrastructures perquè siguen més segures. Després, hi ha unes obres amb una inversió de 550 milions d’euros per a un pla per a la resiliència hídrica que utilitza espais naturals per a poder fer basses o zones de laminació, per exemple. Esperem que això estiga acabat el mes de juny.

—El govern espanyol té un comitè d’experts per a la reconstrucció. Com treballeu?
—Vam fer el comitè perquè les decisions que es prenen en cada pas estiguen basades en criteris científics. Hi ha experts en diferents matèries. També hi ha una part més social, i en formen part col·lectius representatius, com ara, els col·legis professionals. Totes les actuacions han d’estar basades en la ciència.

—En el vostre mandat hi ha hagut dos vice-presidents per a la reconstrucció. Gan Pampols, que ja no hi és, i Martínez Mus, que és l’actual. Com és la relació amb ells?
—La relació amb Martínez Mus és cordial, com ho va ser amb el vice-president anterior. Nosaltres sempre estem oberts al diàleg i a la participació conjunta.

—Quan us van nomenar, es va parlar de la vostra experiència en el diàleg i en la creació de ponts. Penseu que arribarà un moment que no hi haja soroll i que les coses es faran sense que els ciutadans sàpiguen qui ho ha fet?
—Els ciutadans sí que han de saber qui fa les coses, perquè és important a l’hora de demanar responsabilitats. No és qui fa les coses, és qui les fa de la millor manera. La cooperació, quan hi ha competències compartides, et permet de treballar conjuntament amb més eficàcia. Espere que baixe el soroll perquè es puga veure, de veres, què es fa. Hi ha un exemple molt clar de col·laboració.

—Quin és?
—En l’àmbit sanitari, hi havia molta població afectada i necessitada de cures en salut mental. A nosaltres ens preocupava, i la comissionada de salut mental del Ministeri de Sanitat ha treballat amb la conselleria, que és qui té les competències, i hem establit l’atenció en els pobles i ciutats afectats per mitjà de les USME, les unitats de salut mental. Fan molt bona tasca i hi ha hagut molta col·laboració entre les administracions. És més fàcil fer soroll i dir “tot és un desastre” que no fer una explicació com la que t’acabe de fer, que requereix temps. I insistisc en la col·laboració amb els alcaldes. Recorde l’anterior president, que deia que la reconstrucció ja estava, que podia llevar la conselleria. Ho deia perquè la seua continuïtat depenia de la reconstrucció. Dir que ja estava era la seua manera de salvar-se.

—Quan penseu que podrem dir això, que la reconstrucció s’ha acabat?
—Tardarem anys. Pensa en Paiporta, per exemple, que ha de refer tot el clavegueram. Han rebut més de 700 milions d’euros de l’estat, però no poden aixecar de cop tota la ciutat per fer el clavegueram. No hi ha capacitat ni tècnica ni humana. No poden tenir tota la ciutat aixecada perquè la vida ha de continuar. D’ací a uns mesos, no només Paiporta, sinó tota l’Horta Sud, tindrà moltíssimes zones alçades. Tot això s’ha de planificar de manera seriosa.

—Heu parlat adés de les víctimes. Què en penseu quan se les acusa d’estar polititzades?
—Hi ha moltíssims familiars de víctimes, i n’hi ha de tots els colors. El color polític, ni el de les associacions ni el de les víctimes, no ha sigut mai res que elles hagen posat davant. Ni en les declaracions ni en la manera de procedir. Jo, simplement, crec que és necessari que es faça una aproximació i que els governs siguen empàtics amb el que ha passat. T’has de posar en el lloc de qui ha patit, i això no ho ha fet el govern de la Generalitat. Posar-se en el lloc d’aquells que no sols han perdut l’habitatge o el cotxe, sinó que han perdut les persones que més s’estimaven. Si es posaren en eixa posició, no farien les declaracions que fan.

—Teniu relació amb el vostre predecessor, José María Ángel?
—M’hi he pogut posar en contacte. Sé que està bé, amb la família. D’ell vull ressaltar el seu període com a comissionat. He volgut fer una de les coses que ell va fer, que és recórrer tots els municipis afectats. Ell era un alcalde i, per tant, eixa interlocució que tenia amb la resta d’alcaldes i alcaldesses, eixa proximitat amb totes les persones, i eixe poder donar solucions a qui les demana, ha sigut un exemple per a mi, per a poder continuar amb la tasca que va començar ell com a comissionat.