22.11.2025 - 21:40
A Europa ja hi ha més de 340 ciutats amb zones de baixes emissions (ZBE) implantades. Determinades per la directiva de qualitat de l’aire de la UE, volen lluitar contra la greu contaminació dins les ciutats. Als Països Catalans, les ZBE han anat sovint acompanyades de polèmiques polítiques i protestes per la manera com s’han implantat o es pensen implantar en un futur pròxim. Aquesta situació contrasta amb l’experiència que, d’ençà que va començar el 2025, s’experimenta a divuit ciutats dels Països Baixos, xifra que s’ampliarà a vint-i-nou municipis d’ací al 2030. Al país de les tulipes han anat més enllà de les baixes emissions i han optat per definir zones de zero emissions (ZZE). Si a les ZBE es permet la circulació dels vehicles de combustió que compleixin les normatives Euro amb emissions progressivament més baixes, les ZZE prohibeixen la circulació de vehicles de combustió i només en permeten de zero emissions (100% elèctrics a la pràctica), tot i que sota unes determinades condicions. Les ZZE ja s’apliquen a les principals ciutats dels Països Baixos, com ara Amsterdam, Utrecht, Rotterdam, Eindhoven i Groningen. Com ho han aconseguit? Tot seguit us donem les claus d’unes ZZE que podrien arribar també al nostre país.
Unes zones de zero emissions tan sols per a vehicles de mercaderies
Si les ZBE tenen l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats, les ZZE aplicades als Països Baixos donen una volta més a aquest objectiu. Però, a diferència de les ZBE, d’aplicació a tota mena de vehicles, les ZZE s’implanten de manera selectiva i quirúrgica: només s’apliquen a furgonetes i camions per a transport de mercaderies (ZZE-M). Els turismes en són exclosos, de manera que les famílies no en són afectades. Si més no, de moment. Políticament, les ZBE han esdevingut un problema a molts països. Els partits d’ultradreta s’hi oposen i en fan bandera per captar nous votants i els partits de dreta tradicional cada vegada s’hi oposen més per no perdre votants cap als nous partits populistes. Així doncs, l’aplicació de les ZZE exclusivament a vehicles comercials evita, en gran manera, aquesta deriva política també present als Països Baixos.
Tanmateix, el motiu principal de limitar-les a vehicles de transport de mercaderies (ZZE-M) té una justificació tècnica. La logística urbana és la responsable del 25% de les emissions del transport per carretera i actuar prioritàriament sobre aquest segment de vehicles farà baixar els contaminants atmosfèrics, soroll i emissions de CO2 molt significativament i ràpidament. A més, els vehicles comercials cada vegada tenen més importància dins les ciutats, per l’auge del comerç per internet. La flota de furgonetes i camions creix a la UE entre un 8% i 14% anualment, per sobre del creixement dels cotxes i del trànsit. Als Països Baixos, el transport de mercaderies origina entre un 30% i un 50% de la contaminació atmosfèrica associada al transport per carretera i un 35% de les emissions de CO2, segons Clean Cities. Les furgonetes, a més, són responsables del 80% del trànsit de mercaderies als Països Baixos, que es preveu que augmenti d’un 19% entre el 2021 i el 2035. Així, doncs, era prioritari actuar sobre aquest segment de vehicles si es volia millorar la qualitat ambiental de les ciutats en compte d’empitjorar-la.
El calendari de les ZZE per a mercaderies
Aquestes últimes setmanes els experts internacionals han parat atenció a les ZZE-M, que, encara que fossin vigents d’ençà de començament d’any, havien passat força desapercebudes més enllà dels Països Baixos. La dada que ho ha originat és que als Països Baixos la venda de furgonetes elèctriques ha passat de l’11% l’any passat al 78% durant la primera meitat d’enguany, és a dir, des que s’apliquen les zones de zero emissions. I la dels camions, del 8% al 76%. Aquestes xifres corresponen al conjunt del país, no tan sols a les ciutats on s’apliquen les ZZE-M. És tot un rècord mundial: fins i tot la Xina és lluny d’aquestes xifres. Això a banda, l’atenció dels experts s’ha centrat a entendre les polítiques que han permès aquesta fita sense precedents, perquè serveixin d’exemple per a ser aplicades a uns altres països.
La primera acció ha consistit a obligar que totes les furgonetes i camions (categories N1, N2 i N3) nous matriculats a partir d’enguany siguin de zero emissions si volen entrar a les ZZE-M. Aquesta és una de les primeres diferències amb el nostre país: l’obligació als Països Baixos se centra primerament en els vehicles nous, no pas en els vells. A partir d’ara, els vehicles comercials que entrin en circulació no han de tenir tub d’escapament, no han d’emetre contaminació. Els vehicles vells, els existents abans de gener del 2025, no han de complir la nova normativa. Podran continuar entrant a les zones de zero emissions. Tanmateix, això serà durant un temps limitat, durant un període de transició.
Les furgonetes (categoria N1, per sota de 3,5 tones) Euro 5 podran circular a les ZZE-M fins el gener del 2027. A partir d’aleshores hi tindran prohibida l’entrada. Les furgonetes més modernes que compleixin la normativa Euro 6 podran circular-hi fins el gener del 2029. Inicialment, era previst que fos fins el gener del 2028, però el govern neerlandès ho ha retardat un any per donar més temps a les empreses a renovar la flota. Els camions (categories N2 i N3) Euro 6 podran circular també fins el gener del 2029. Això inclou també els camions híbrids endollables, que no es deslliuren de la prohibició de circulació a les ZZE-M, perquè disposen de motors de combustió.
Les accions que han permès la implantació de les zones de zero emissions
Implantar les ZZE-M a divuit ciutats dels Països Baixos no s’ha aconseguit d’avui per a demà. I no s’han limitat a posar unes dates i determinar unes prohibicions. La clau de per a poder-les tirar endavant han estat més de cinc anys de col·laboració entre el govern del país, els municipis, el sector privat i la societat civil. Unes accions molt allunyades d’allò que s’ha fet o, més ben dit, que no s’ha fet, al nostre país. La primera clau és, doncs, definir una política clara amb un mínim de quatre anys al davant, perquè tothom en sigui conscient i faci una planificació de compra de vehicles.
Una de les crítiques que es fa al nostre país sobre les ZBE és que cada municipi posa unes regles diferents i que els ciutadans no tenen una manera fàcil de saber-ho, cosa que pot fer que els multin. Per evitar-ho, als Països Baixos primer de tot es va acordar un marc nacional harmonitzat sota l’Agenda d’Implementació de les Zones de Zero Emissions, acordada pel govern del país, els municipis, les associacions professionals i la societat civil, com dèiem. Un marc comú, però que alhora permet flexibilitats a escala local en el disseny i les mesures d’ajuda.
Un altre secret de l’èxit de les ZZE han estat justament les ajudes als sectors implicats. Per una banda, els subsidis per a la compra de furgonetes i camions elèctrics entre els anys 2021 i 2024, per tal que es preparessin per a l’entrada en vigor. En el cas de les furgonetes l’ajuda va ser de 5.000 euros, mentre que en els camions l’import podia arribar a 115.200. Els municipis també poden complementar aquests imports. A més, les companyies que han de comprar furgonetes i camions elèctrics, tenen gratuïtament a disposició experts i assessors municipals per orientar-los en els models de vehicles elèctrics disponibles i la infrastructura de càrrega necessària. Un segon front ha estat el fiscal. Als Països Baixos hi havia una exempció per a totes les furgonetes comercials de l’equivalent al nostre impost de matriculació. El govern va reinstaurar aquesta taxa, que depèn de les emissions de CO2 i oscil·la entre 10.000 euros i 25.000 per vehicle, aproximadament. Les furgonetes elèctriques continuen tenint l’exempció. A més, tenen una bonificació del 75% de l’equivalent al nostre impost de circulació, juntament amb avantatges fiscals addicionals. El resultat de tot plegat és que actualment és més barat tenir una furgoneta elèctrica que no pas una dièsel, entre 5.000 euros i 10.000 més econòmic.
El següent punt per a facilitar l’acceptació de les ZZE i causar els mínims inconvenients és una de les mancances estructurals al nostre país amb les ZBE. Als Països Baixos van veure clar que calia desplegar una àmplia infrastructura de recàrrega per a tots els nous vehicles elèctrics que demanen les ZZE, a més d’una adaptació de la xarxa elèctrica. Les empreses reben ajuts fins a 25.000 euros per construir infrastructura de recàrrega per a furgonetes i camions. També s’ha fet una modificació temporal del funcionament del carnet de conduir B, el de cotxe que permet conduir furgonetes fins a 3,5 tones. Amb els vehicles elèctrics, pel pes addicional de les bateries, es permet de conduir amb el carnet B estàndard furgonetes fins a 4,25 tones. D’aquesta manera, s’evita que moltes companyies es quedin sense conductors amb les noves furgonetes elèctriques. Hi ha pendent d’una nova directiva de la UE que resolgui això d’una manera definitiva.
Finalment, s’han permès exempcions per a vehicles de combustió dins les ZZE-M. Les empreses poden demanar permisos per a entrar-hi fins a dotze dies l’any. En el cas de vehicles que no es puguin fer de zero emissions, poden obtenir exempcions fins a un any. Per als vehicles de minusvàlids, l’exempció és fins al 2030. En el cas de camions especials (com ara de circ o de transport excepcional), en són exempts fins el 2030 o fins a tretze anys d’antiguitat del vehicle. Es tenen en comptes més situacions, com ara que el vehicle elèctric comprat trigui a arribar o que la situació econòmica de la companyia no li permeti d’electrificar la flota. Totes aquestes exempcions són gestionades de manera centralitzada i única per l’Autoritat del Vehicle Neerlandesa, no per cada municipi.
La repercussió en les vendes de furgonetes
Malgrat que les zones de zero emissions s’han tirat endavant sense l’oposició de les empreses, no vol dir que no hagin maniobrat per minimitzar-ne l’impacte. L’acció més evident ha estat en l’efecte sobre la compra de vehicles. Si entre el 2015 i el 2023 la venda de furgonetes era gairebé exclusivament dièsel –entre 50.000 i 60.000 unitats anuals–, el 2024, l’any anterior a entrar en vigor les ZZE-M, la compra de furgonetes dièsel es va doblar, amb unes compres rècord de 109.000 unitats en un sol any. Les empreses van optar per renovar la flota dièsel abans de l’obligació de comprar vehicles exclusivament elèctrics, sabent que els nous vehicles podrien circular fins el 2029. L’efecte d’aquesta sobrecompra ha estat la caiguda sobtada de compra de noves furgonetes durant el 2025, que durant la primera meitat ha baixat a 9.100 unitats, fonamentalment elèctriques. Els experts calculen que les vendes també es mantindran baixes durant el 2026, atès el gran estoc de furgonetes dièsel noves acumulades durant el 2024.
Com dèiem, aquestes xifres corresponen a les vendes del conjunt dels Països Baixos, no tan sols de les divuit ciutats on s’apliquen les ZZE-M. Els primers estudis mostren que les zones de zero emissions no tan sols estimulen les compres de vehicles comercials elèctrics a les poblacions amb ZZE, sinó que també fan augmentar-ne les compres als municipis de la vora. En canvi, l’efecte és menor en els més allunyats d’una ZZE, tot i que també fa que se’n comprin més. Ara, l’objectiu de les ZZE va més enllà de les furgonetes i camions elèctrics. Els Països Baixos són també el país del món on es va més amb bicicleta, després de dècades de polítiques de suport.
Les ZZE també s’aprofiten per promoure les bicicletes de càrrega. Gràcies a l’excel·lent infrastructura per a bicicletes neerlandesa (a diferència de la del nostre país), normalment les rutes ciclistes són un 15%-20% més curtes que les de carretera, i això permet que els lliuraments dels productes comprats per internet amb bicicletes de càrrega siguin més ràpids i evitin un augment de la congestió. A més, les bicicletes permeten de donar feina a gent sense carnet de conduir i accedir a carrers restringits. Els estudis mostren que si el 80% del repartiment a àrees urbanes denses dels Països Baixos es fa amb bicicletes de càrrega i la resta amb furgonetes, els operadors es poden estalviar 554 milions d’euros anualment i eliminar un 80% d’emissions si es compara amb una flota exclusivament formada per furgonetes.
Tanmateix, optar per bicicletes de càrrega continua presentant dificultats. La capacitat de càrrega de les bicicletes és limitada i, de fet, el carregament d’una furgoneta mitjana equival a quatre bicicletes. Tenen un preu elevat, una dificultat per a negocis petits. I, tot i disposar de la millor infrastructura del món, és insuficient en molts casos, especialment per a l’aparcament. Sigui com sigui, els Països Baixos, amb les zones de zero emissions per a mercaderies, continuen a l’avantguarda europea de la mobilitat, amb polítiques treballades tècnicament, amb diàleg i acord amb el sector privat i la societat civil, i intentant balancejar uns objectius climàtics políticament ambiciosos amb la realitat del món socioeconòmic.
