Les zones de baixes emissions (ZBE), creades per limitar la circulació dels vehicles més contaminants i millorar la qualitat de l’aire, són obligatòries per als municipis de més de 50.000 habitants a partir de l’any vinent i per als de més de 20.000 quan acumulen indicadors alts de contaminació. Tanmateix, el desplegament ha estat molt desigual: hi ha ciutats que ja funcionen amb un sistema complet, unes altres que no l’activaran fins el 2026 i un tercer bloc que n’està exempt perquè té bons índexs ambientals. L’any vinent accentuarà encara més aquesta fractura territorial.

Barcelona va ser la pionera. Va aprovar l’ordenança el 2017 i va activar la ZBE el 2020, bo i convertint-se en la primera gran ciutat del país amb un sistema sancionador estable. El recorregut judicial va ser llarg: el TSJC va anul·lar la primera versió el 2022 i el Tribunal Suprem espanyol ho va confirmar el 2023, cosa que va obligar a reforçar els informes tècnics i a ajustar la regulació amb criteris de proporcionalitat més estrictes. El tomb ha tingut efecte: el 27 de novembre de 2025, el TSJC va avalar definitivament la normativa vigent i va recordar que l’administració està “imperativament obligada” a adoptar mesures contra la contaminació.

A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha una quinzena de municipis que funcionen plenament dins el model de la ZBE: Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Cugat del Vallès, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. Tots tenen les càmeres actives i un sistema de control operatiu.

Fora de l’àrea metropolitana, al Principat unes quantes ciutats ja tenen ZBE en marxa, però en fases diferents. Lleida la va activar el gener del 2025 i començarà a sancionar durant el primer trimestre del 2026. Sabadell i Terrassa van iniciar la lectura de matrícules el 2025 i preveuen d’aplicar sancions durant el 2026, una vegada superada la fase de prova. Girona, que va activar el sistema el 15 de setembre de 2025, funciona amb un perímetre complet i un règim sancionador immediat. Reus, que va posar en marxa la ZBE el primer de desembre de 2025, sanciona d’ençà del primer dia.

A Palma, la ZBE existeix d’ençà de fa anys, però fins ara havia estat simbòlica, limitada al centre històric, amb restriccions molt suaus i sense sancions. Al País Valencià, la situació també és irregular: alguns municipis han aprovat ordenances i han començat a desplegar ZBE locals, encara en fases inicials i majoritàriament sense sancions, i Castelló de la Plana té un model reduït i pendent encara de validació jurídica.

Les ciutats que activaran o ampliaran la ZBE el 2026

El canvi més profund el tindrà l’àrea metropolitana de Barcelona. El 2026 no incorporarà municipis nous –tots els prevists ja han entrat en funcionament aquests darrers anys–, però sí que farà un salt en l’abast i la severitat de la regulació. L’AMB ampliarà el perímetre metropolità amb trams de rondes, corredors industrials i eixos de connexió fins ara exclosos. A la vegada, la nova fase reduirà excepcions, escurçarà moratòries i multiplicarà els punts de control automàtic, amb un sistema capaç d’activar restriccions específiques durant episodis de contaminació. El 2026 serà el primer any en què tota la xarxa metropolitana –els quinze municipis ja integrats– funcionarà sota un mateix marc complet d’accessos, sancions i resposta ambiental immediata.

En dades, ara com ara queda exclòs un 7% del parc circulant de Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès, corresponent als vehicles sense etiqueta ambiental. Aquests són els darrers municipis que s’hi han incorporat. El 2026, la restricció s’estendrà als vehicles dièsel amb etiqueta B quan s’activin avisos per contaminació de NO₂, de manera que l’afectació creixerà. I a partir del 2028 tots els vehicles amb etiqueta B –que avui són un 30% del parc d’aquests municipis– quedaran vetats, fet que n’elevarà l’exclusió fins un 37% del parc actual.

Fora de l’àrea metropolitana, al Principat el 2026 marcarà l’entrada en funcionament real de les ZBE que fins ara només existien sobre el paper. Mataró, Manresa, Vic, Tortosa, Amposta, Olot, Salt i Sant Feliu de Guíxols desplegaran càmeres, perímetres definits i un règim sancionador complet. Fins ara només tenien ordenances preliminars o proves tècniques. Alguns municipis reforçaran les ZBE que ja funcionen parcialment: Girona, Sabadell, Terrassa, Reus, Vilanova i la Geltrú i Granollers ampliaran el perímetre, actualitzaran l’ordenança o completaran la instal·lació de tecnologia per assegurar un control continu.

A Palma, l’ajuntament haurà d’abandonar el model reduït i estendre la ZBE més enllà del centre històric per complir les exigències estatals i autonòmiques. Això comportarà d’incorporar càmeres, distingir vehicles per etiqueta ambiental i activar un règim sancionador que fins ara havia ajornat reiteradament.

El mapa valencià: blocatges, retards i renúncies

Al País Valencià, el desplegament de les ZBE és el més irregular. Castelló de la Plana té una ZBE molt limitada, circumscrita al centre urbà i pendent encara de validació jurídica, i no ha evolucionat cap a un model ampli ni sancionador. Alguns municipis –com ara Gandia, Paterna, Torrent, Sagunt i Elda– han aprovat ordenances i han començat a desplegar les ZBE locals, tot i que encara són sistemes embrionaris, sense càmeres operatives ni sancions i amb períodes llargs de transició. En canvi, Torrevella, Oriola, Sant Vicent del Raspeig, Alcoi i Vila-real no tenen cap calendari públic ni cap desplegament en marxa i, a hores d’ara, no preveuen d’activar una ZBE.

Elx ha aprovat un calendari insòlit que ajorna la implantació de la ZBE fins el 2049, molt més enllà del termini legal del 2030. Cap altra ciutat gran no ha optat per un ajornament tan extens. Alacant es troba en un punt intermedi: l’ajuntament ha anunciat que activarà una ZBE, però el procés avança lentament –no hi ha perímetre definit ni calendari ferm– i el projecte es troba encallat en desavinences internes i retards acumulats, malgrat el finançament europeu rebut.

I el cas més crític és València. Tot i haver instal·lat 278 càmeres i tota la infrastructura prevista –finançada amb fons europeu–, el govern de PP i Vox ha decidit que no s’utilitzaran per sancionar. Les càmeres funcionaran solament com a registre estadístic: recolliran matrícules, etiquetes i fluxos de mobilitat, però sense capacitat sancionadora. En la pràctica, València continuarà sense ZBE operativa el 2026, tot i els episodis recurrents de contaminació per NO₂.

Aquesta decisió pot comportar 150 milions d’euros en sancions i devolucions d’ajudes europees, i pot deixar la ciutat fora de futures convocatòries. El govern municipal ha prioritzat la cohesió amb Vox encara que això impliqui de quedar al marge del marc estatal i europeu de qualitat de l’aire.

Els municipis que en queden exempts

Un conjunt ampli de municipis catalans queda exempt d’implantar una ZBE perquè té indicadors baixos i sostinguts de contaminació. És el cas de Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Palafrugell, Valls, Vila-seca, Sant Pere de Ribes, Martorell, Ripollet, Cambrils, Calafell, Igualada, Premià de Mar, Sitges, el Masnou, Vilafranca del Penedès i el Vendrell. Molins de Rei n’ha quedat exempt parcialment i estudia un model reduït. Aquestes ciutats hauran de continuar el seguiment ambiental i podrien estar obligades a activar una ZBE si els indicadors empitjoren.

Fraga, la ciutat més gran de la Franja, també queda fora de qualsevol obligació. Amb poc més de 15.000 habitants, no supera cap llindar dels que obliguen a implantar una ZBE, i tampoc no hi ha normativa aragonesa que n’ampliï els requisits.

Què passa a Catalunya Nord i a Andorra?

A l’estat francès, les zones d’emissions baixes (ZFE) només són obligatòries per a les aglomeracions de més de 150.000 habitants que superen de manera continuada els límits europeus. Perpinyà –amb una àrea urbana d’uns 120.000 habitants– no és entre les ciutats obligades i, per tant, no en té cap d’activa ni cap calendari de desplegament.

Andorra tampoc no té cap ZBE. El govern ha impulsat plans per millorar la qualitat de l’aire –reducció del trànsit als accessos, renovació del parc automobilístic, incentius per a vehicles menys contaminants–, però no preveu cap model equiparable amb perímetre, càmeres i règim sancionador. La dependència del cotxe privat i el volum alt d’entrada diària de vehicles mantenen obert el debat sobre la necessitat d’homologar-se als estàndards europeus. Si s’aprovés l’acord d’associació amb la Unió Europea, Andorra hauria d’adoptar els límits europeus de qualitat de l’aire, però no estaria obligada a crear una ZBE; tanmateix, podria estar forçada a adoptar mesures equivalents si no complissin els requisits comunitaris.