03.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 03.11.2025 - 22:34
The Washington Post · Maeve Reston
Zohran Mamdani, el jove diputat del parlament estatal de Nova York i autoproclamat socialista demòcrata, posà cap per avall la campanya de les primàries demòcrates a la batllia de Nova York aquest estiu, quan s’imposà contra tot pronòstic a la candidatura de l’ex-governador estatal Andrew Cuomo amb un discurs desacomplexadament progressista que, en poc més d’un any, l’ha fet acumular una gran xifra de seguidors a les xarxes socials i l’ha ajudat a seduir centenars de milers de votants, incloent-hi molts joves i molts abstencionistes.
Ara Mamdani es prepara per certificar la seva victòria davant Cuomo –que es presenta a les eleccions municipals com a candidat independent– i els altres candidats, incloent-hi el republicà Curtis Sliwa. En cas d’imposar-se en les eleccions municipals d’avui, tal com els sondatges coincideixen a pronosticar, Mamdani esdevindria el primer batlle musulmà de la història de Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units.
Les implicacions polítiques de les eleccions d’avui transcendeixen els límits de la política novaiorquesa. En certa manera, la candidatura de Mamdani –i la incapacitat de l’stablishment demòcrata de parar-li els peus– reflecteix la pugna entre progressistes i centristes pel control del rumb del Partit Demòcrata d’ençà de la victòria de Trump a les presidencials de l’any passat, quan s’imposà a Kamala Harris per un marge que sorprengué fins i tot els més pessimistes.
Heus ací tot allò que us cal saber sobre Mamdani, un nouvingut relatiu a la política nord-americana:
Programa progressista, i aliat de Sanders i Ocasio-Cortez
Mamdani, que es defineix com a “socialista demòcrata” i compta amb el suport del senador Bernie Sanders i la representant estatal Alexandria Ocasio-Cortez (més coneguda com a AOC), ha centrat la seva campanya en la crisi del cost de vida, i ha denunciat repetidament que això “fa miques els treballadors”.
El candidat demòcrata defensa de congelar els contractes de lloguer social, fer gratuïts els viatges a la xarxa de busos urbans, crear un sistema de llars d’infants públiques per a infants de menys de sis anys i crear una xarxa de supermercats municipals que ofereixi preus més baixos que no pas les cadenes privades. També ha defensat d’augmentar el salari mínim a trenta dòlars l’hora l’any 2030. Per finançar totes aquestes propostes, Mamdani defensa d’augmentar l’impost de societats a un 11,5%, i també gravar amb un tipus impositiu fix d’un 2% tots els novaiorquesos que guanyin més d’un milió de dòlars l’any.
Molt de carisma, menys currículum
Gran part del sorprenent ascens polític de Mamdani es deu a l’èxit de la seva campanya a les xarxes socials, que li ha permès de connectar amb bosses de votants que rarament solen involucrar-se en la política electoral. Han estat especialment reeixits els vídeos curts en què el candidat explica els punts principals del seu programa de manera amena i accessible, molts dels quals s’han viralitzat. Mamdani també s’ha distingit per la seva negativa a acceptar donacions provinents de magnats o de grans empreses, a diferència dels seus contrincants, i ha optat per finançar la seva campanya íntegrament amb petites donacions. El representant estatal, per exemple, ha denunciat la campanya de Cuomo com “el darrer exemple de com els multimilionaris i les corporacions proven de ‘comprar’ unes eleccions”. Per la seva banda, l’ex-governador demòcrata ha provat de desprestigiar Mamdani a còpia de posar èmfasi en la seva relativa manca d’experiència en la política institucional. Fa poc, durant un debat electoral, Cuomo féu befa de Mamdani per haver impulsat tan sols tres projectes de llei com a diputat estatal, i afegí que Trump es desfaria “del senyor Mamdani com un ganivet calent desfà la mantega”.
Declaracions controvertides
Mamdani s’ha erigit en crític aferrissat de l’ofensiva israeliana a Gaza, una polèmica que ha dividit el Partit Demòcrata. Ha estat especialment controvertida la seva negativa a condemnar l’ús de l’eslògan “Globalitzem la intifada”, que alguns jueus consideren un crit de guerra antisemita però que molts palestins veuen com un clam en defensa de la seva pàtria. Quan li preguntaren si li incomodava, Mamdani es limità a respondre que el lema senzillament expressava “un desig aclaparador d’igualtat [entre palestins i israelians] i de reivindicació dels drets humans dels palestins”. Cuomo, per la seva banda, opinà que el lema incitava a l’odi i la violència. Poques setmanes després d’aquestes paraules, Mamdani es féu enrere i anuncià que deixaria de fer servir l’eslògan, i que instaria els seus aliats i els treballadors de la seva campanya a deixar-lo de fer servir.
Aliats de pes
Mamdani, que va ser elegit diputat de l’Assemblea Estatal –el parlament regional– de Nova York l’any 2020, té el suport d’AOC i de Sanders, els dos socialistes demòcrates més coneguts dels Estats Units. Our Revolution, l’organització política que Sanders fundà el 2016, ha mobilitzat centenars dels seus membres en suport de la campanya de Mamdani, i ha enviat desenes de milers de correus electrònics i missatges de text en suport del candidat. Mamdani també ha rebut el suport de Brad Lander, un altre dels candidats a les primàries demòcrates d’aquest estiu.
El candidat també ha comptat amb el suport de celebritats com ara l’actriu i model Emily Ratajkowski i l’actor Bowen Yang.
Una història personal única
Mamdani va néixer a Uganda i es traslladà a Nova York a set anys. El 2018, obtingué la ciutadania nord-americana. Abans de ser elegit diputat estatal, fou treballador social al districte novaiorquès de Queen, on s’especialitzà en els casos de famílies afroamericanes en risc de desnonament, una experiència que sovint ha dit que l’empenyé a fer el salt a la política institucional. El 2020, fou elegit a l’Assemblea Estatal de Nova York per Queens. A la universitat, Mamdani s’involucrà activament en la política estudiantil i hi va fundar la delegació d’Estudiants per la Justícia a Palestina, una organització d’activisme pro-palestí.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
