The Washington Post · Christian Shepherd i Huiyee Chiew

El Nadal de l’any passat, Zion –una de les congregacions no registrades més grans i influents de la Xina– celebrà una gala en què participaren ballarins professionals i grups de rock, i en què es representà una petita obra de teatre sobre una vella atea xinesa que descobreix la fi mentre viatja per visitar el seu fill.

Enguany, Nadal serà molt diferent per a Zion i els fidels de la congregació.

De l’octubre ençà, les autoritats xineses han pres mesures agressives per a desmantellar tant la congregació com la xarxa d’esglésies de què forma part arreu del país. En una batuda coordinada, la policia detingué Ezra Jin, el fundador de Zion, i gairebé trenta dirigents i membres de la congregació en vuit ciutats, incloent-hi Pequín, Shenzhen, Xangai i Chengdu. Divuit persones, pel cap baix, han estat acusades de frau i de més delictes.

Segons que expliquen les famílies, les autoritats han continuat assetjant la resta de fidels de la congregació durant el novembre i el desembre. Dissabte passat, agents vestits de paisà irromperen a casa d’un feligrès per interrogar-lo sobre Jin.

Grups de drets humans, experts en política religiosa xinesa i feligresos de Zion afirmen que els atacs contra la congregació signifiquen una escalada significativa en la campanya de repressió del president xinès, Xi Jinping, per a obligar les esglésies cristianes del país a acceptar el control directe del Partit Comunista –oficialment ateu– o amenaçar de dissoldre les que s’hi neguin.

El Ministeri de Seguretat Pública i l’Administració Estatal d’Afers Religiosos de la Xina no han respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

Encara que Zion ha estat el principal blanc de les autoritats, sis congregacions més han estat objecte de batudes policíaques aquestes darreres setmanes. La setmana passada, centenars d’agents de policia antiavalots irromperen en una petita localitat de la província de Zhejiang i detingueren dos pastors locals i desenes de feligresos, tal com demostren vídeos a què ha tingut accés The Washington Post.

Diputats i representants del govern nord-americà –incloent-hi el secretari d’estat, Marco Rubio– han condemnat les batudes i han demanat a Pequín que alliberi immediatament Jin i la resta de feligresos de Zion detinguts.

La ‘sinificació’ de la religió

Sota el mandat de Xi Jinping, el Partit Comunista Xinès ha impulsat la “sinificació” de la religió al país. Els grups de defensa dels drets humans asseguren que, amb l’excusa de vetllar perquè la fe s’adapti a la cultura local, es pretén imposar el programa ideològic del govern de Pequín a les religions organitzades del país.

“El govern desconfia d’entrada de les comunitats religioses, especialment dels grups cristians”, diu Karrie Koesel, professora associada especialitzada en política i religió xinesa a la Universitat de Notre Dame (Estats Units). Pequín, segons que explica Koesel, considera que les religions organitzades que promouen una cosmovisió alternativa i que “responen a un poder superior” representen una amenaça en potència per al poder polític del partit.

A la Xina, esglésies, mesquites i més llocs de culte sovint es troben obligats a sotmetre’s a l’estricta supervisió del govern. Els dirigents religiosos nomenats per l’estat, per exemple, han de consultar els continguts dels seus sermons i publicacions amb les autoritats per a garantir que promulguin la “interpretació correcta” de la teologia.

Tradicionalment, segons que explica Ying Fuk-tsang –historiador de la religió a l’Acadèmia Sinica, un centre de recerca gestionat pel govern taiwanès–, Pequín ha tolerat les petites esglésies domèstiques no registrades –que es coneixen així perquè funcionaven en cases particulars– sempre que acceptin de mantenir un paper discret. Les grans esglésies urbanes, tanmateix, sovint han estat objecte de grans pressions perquè es registrin o, si no, es dissolguin.

A partir de la dècada dels 2000, la religió organitzada a la Xina va ressorgir gràcies a la xarxa d’esglésies protestants que han aparegut a moltes de les principals ciutats del país, i que han atret fidels d’alt nivell educatiu descontents amb els sermons anodins de les esglésies controlades per l’estat.

En salons de ball i centres de conferències dels hotels, pastors carismàtics pronuncien sermons a l’estil d’una TED Talk, amb el suport de sistemes de so professionals i música moderna. L’objectiu és instar els creients no tan sols a establir una relació personal amb Déu, sinó també a donar-se suport mutu i a contribuir al seu entorn social.

“Han sabut connectar amb aquesta necessitat de caliu social, que va més enllà de la necessitat espiritual de tenir un lloc on anar a missa el diumenge”, diu Carsten Vala, professor de la Universitat Loyola, als Estats Units, i expert en la religió organitzada als Estats Units.

Però ara alguns experts temen que el creixement del cristianisme al país s’hagi estancat de resultes de la repressió del govern. Yang Fenggang, professor de sociologia de la Universitat de Purdue (Estats Units), diu que costa d’obtenir dades precises sobre la religió organitzada en un país en què la gent sovint té por de professar la seva fe en públic. “Ningú no sap la magnitud de les xifres reals”, diu.

No obstant això, malgrat els repetits intents de les autoritats xineses de clausurar-la, Zion ha passat gairebé dues dècades cercant formes de continuar creixent. I, contra tot pronòstic, ho ha aconseguit.

L’any 2018, quan les autoritats obligaren la congregació a abandonar la seu principal a Pequín, els pastors de Zion es dispersaren per tot el país, i van començar a fer misses en cases particulars, platges i sales de karaoke. Durant la pandèmia de coronavirus, les misses en línia de Zion atragueren milers –i, a voltes, desenes de milers– d’espectadors.

Zion, una congregació a l’alça

Zion és una de les esglésies urbanes fundades a la Xina dels anys 2000, quan l’arribada d’internet i l’interès creixent pels drets humans alimentà entre els xinesos la sensació que el Partit Comunista era en procés de retirar-se de la vida quotidiana dels ciutadans.

Després de tornar dels seus estudis als Estats Units, Jin –que havia passat una dècada al sistema eclesiàstic de les Tres Autonomies, controlat per l’estat– decidí de fundar una congregació.

El 2018, Jin es traslladà amb la seva dona i els seus tres fills als Estats Units per a esquivar la repressió de l’estat. Però més endavant el pastor decidí de tornar a la Xina, perquè considerà que el risc per a la seva seguretat personal era menys important que la missió social de l’església. Tal com explica la seva dona, Anna Liu, les esglésies domèstiques “no tan sols són positives per al cristianisme, sinó per al conjunt de la societat”.

Graduat per la prestigiosa Universitat de Pequín, Jin i molts altres fundadors d’aquestes noves esglésies domèstiques urbanes volen traçar un nou camí per al cristianisme a la Xina. “El meu pare es veu a si mateix com a part orgànica de la societat majoritària”, diu la filla de Jin, Grace Jin Drexel. “Sent que l’església no s’ha d’amagar.”

Aquest enfocament ha resultat especialment popular entre els intel·lectuals i els empresaris xinesos preocupats per a entendre per què la prosperitat de la Xina contemporània continua sense fer-los feliços. “No és que [Jin] es dediqués a arrossegar fidels a l’església”, explica Jin Drexel. “Aquestes persones, ras i curt, se sentien atretes a la religió.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb