08.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 08.11.2025 - 21:44
The Washington Post · Katie Tarrant
Un nou front s’ha obert en la batalla contra el duopoli bipartidista al Regne Unit, i aquesta volta ha estat des de l’esquerra. El responsable és Zack Polanski: el carismàtic i jove dirigent dels Verds, que molts analistes han comparat amb el flamant nou batlle de Nova York, Zohran Mamdani.
Durant gran part d’aquest darrer any, el tema central de la política britànica –dividida de més d’un segle ençà entre els laboristes, a l’esquerra, i els conservadors, a la dreta– ha estat l’auge de la ultradreta populista del Reform Party, una formació encapçalada per l’incombustible Nigel Farage.
Ara, però, un nou populista carismàtic amenaça de tornar a sacsar el taulell de la política britànica. En una època de desencís i desconfiança cap a la classe política, Polanski ha sabut convèncer molts britànics del seu projecte polític, amb un estil dinàmic i amè que recorda l’èxit de Mamdani a Nova York.
Polanski, un ex-actor i activista reconvertit en dirigent polític, és la primera amenaça que l’actual govern laborista es troba a la seva esquerra. Els Verds han arribat a obtenir una intenció de vot d’un 15% en alguns sondatges, cosa que pràcticament els deixa empatats amb els laboristes, si bé el grau de variació entre sondatges és alt i encara manquen uns quants anys per a les eleccions generals.
D’ençà que Polanski prengué el timó dels Verds, el partit ha guanyat, de mitjana, tres punts percentuals als sondatges. És un repunt considerable per a una formació que, durant anys, ha romàs relegada als marges de la política britànica. La xifra d’afiliats del partit s’ha duplicat fins als 140.000 aquests darrers mesos, més que no pas el Partit Conservador.
La culpa d’aquest creixement meteòric sembla recaure, en gran manera, en Polanski mateix: cada volta que apareix als mitjans, com demostra l’anàlisi de la consultora Be Broadcast, el partit guanya afiliats. Segons Polanski, més de 4.000 persones es van afiliar als Verds després del seu debat a la BBC amb Zia Yusuf, de Reform, sobre si l’augment de la desocupació al Regne Unit era culpa de la immigració o de l’austeritat; després de l’entrevista que va fer amb la veterana periodista Laura Kuenssberg, també a la BBC, la formació guanyà 6.000 afiliats més.
“El principal avantatge de Polanski és el seu carisma”, diu Sir John Curtice, un dels enquestadors més reputats del Regne Unit. “Té poca experiència política, però molta traça a l’hora de comunicar les seves idees”, afegeix.
L’auge dels Verds ha anat acompanyat del desinflament progressiu dels laboristes, que no han parat de caure als sondatges d’ençà de la victòria aclaparadora als sondatges de l’any passat. Els símptomes de fragilitat sempre hi van ser: tot i obtenir prop d’un 63% al parlament, el partit tan sols obtingué una mica més d’un terç dels vots en aquelles eleccions, en una victòria afavorida en gran manera per les divisions de la dreta. En aquest sentit, els analistes adverteixen que un canvi en els patrons de vot dels britànics, per lleuger que fos, podria remodelar de dalt a baix el panorama polític al Regne Unit, i impulsar partits fins ara minoritaris a cotes de poder inaudites.
El fet que Polanski ni tan sols esmenti els conceptes “canvi climàtic” o “crisi climàtica” en els vint-i-cinc minuts d’entrevista amb The Washington Post, en què parla repetidament en la desigualtat econòmica, evidencia fins a quin punt ha canviat la retòrica del Partit Verd.
Polanski no s’amaga en mitges tintes. La solució a la desigualtat? Un impost sobre el patrimoni. A l’augment de les factures d’aigua? Nacionalitzar les empreses d’aigua. A la immigració? Com la resta de l’espectre polític britànic, Polanski defensa detenir les desenes de milers de sol·licitants d’asil il·legals que travessen el canal de la Mànega cada any, però oferir-los vies d’asil legals segures en compte d’enviar-hi l’exèrcit.
Polanski no dubta a l’hora de fer servir un llenguatge combatiu i sovint divisori; durant el debat amb Yusuf a la BBC, per exemple, titllà la política de Reform de feixista. En el seu vídeo més vist a TikTok, amb més d’un milió de visites, acusa el Partit Laborista d’haver convertit la immigració legal en un “boc expiatori” per a evitar parlar de la manca d’inversió en serveis públics.
Nascut com a David Paulden, Polanski recuperà el cognom que els seus avantpassats jueus deixaren enrere quan emigraren d’Europa de l’Est a començament del segle XX fugint de l’augment de l’antisemitisme. La seva primera incursió en la política va ser el 2015, quan es presentà a les eleccions municipals pels Demòcrates Liberals, de centre, i després pels Verds, i fou elegit a l’Assemblea de Londres pel partit l’any 2021. Polanski compartí la vice-presidència dels Verds fins fa tot just vuit setmanes, quan fou elegit cap del partit.
Els Verds tan sols van obtenir quatre escons a les eleccions generals de l’any passat, un menys que Reform, però van quedar en segon lloc en trenta-nou circumscripcions, tot un rècord. L’envit, en les pròximes eleccions generals, serà convertir aquestes circumscripcions en escons.
A priori podria semblar que el Partit Laborista, que compta amb més de 400 escons al parlament, no té res a témer de Polanski. Però la popularitat del flamant nou cap dels Verds ha causat un cert terrabastall al partit de govern. El dia de l’entrevista de Polanski amb The Washington Post, tres regidors laboristes del govern municipal de la ciutat de Swindon anunciaren que s’havien passat als Verds.
“Encara en veurem més”, confia Polanski a The Washington Post. En un primer moment, l’actual cap dels Verds havia insinuat la possibilitat de cercar una coalició amb la nova força de l’esquerra britànica, Your Party, que fou fundada a començament d’enguany per l’ex-cap del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, i la diputada Zarah Sultana, però que ha tingut uns primers mesos de vida tumultuosos.
Ara com ara, Polanski creu que al seu partit no li convé cap aliança. “Aquest darrer mes ha quedat clar que el Partit Verd és la casa de l’esquerra […] I hi ha un entusiasme creixent pels Verds com a força electoral”, afirma.
Curtice, l’enquestador, diu que el context de les pròximes eleccions britàniques, que probablement estarà marcat pel pessimisme polític i de la insatisfacció dels votants amb l’estat de l’economia britànica, podria ser clau. “La generació més jove no té clar si viurà més bé que els seus pares, especialment quant al cost de l’habitatge”, diu.
Encara que provenen d’extrems oposats de l’espectre polític, Curtice afirma que la claredat discursiva de Polanski i la seva capacitat per a connectar amb els votants li evoca la d’una altra estrella de l’escena política britànica actual. “Polanski té una visió clara articulada de què aconseguir”, assegura. I afegeix: “Saps qui em recorda? Nigel Farage.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
