Yair Dvir: “Genocidi és la manera adequada d’anomenar el que fa Israel a Gaza”

Yair Dvir és portaveu de B’Tselem, el Centre Israelià d’Informació sobre els Drets Humans als Territoris Ocupats. Aquesta ONG israeliana va començar fa quaranta anys a investigar les accions d’Israel contra els palestins i, a final de juliol, va publicar l’informe “El nostre genocidi“. El document denuncia que l’ofensiva que Israel va començar fa gairebé dos anys a Gaza constitueix un genocidi.

—Com descriviu la situació a Gaza?
—El que passa a Gaza és brutal. Des de B’Tselem considerem que “genocidi” és la manera adequada d’anomenar el que fa Israel, i així ho hem dit al nostre últim informe. L’exèrcit israelià fa ja vint-i-dos mesos que ataca sistemàticament i conscientment la població de Gaza. Hi ha israelians que expressen obertament que volen expulsar tots els palestins de la Franja. I per aconseguir-ho, l’exèrcit colpeja civils i bombarda ciutats, barris i hospitals per assegurar-se que Gaza quedi completament destruïda. Els atacs han obligat a desplaçar 1,9 milions de persones, i això encaixa amb la definició de genocidi.

—Al vostre últim informe heu utilitzat els conceptes “genocidi” i “neteja ètnica”. Quin és el valor de fer servir aquests termes?
—El genocidi va més enllà del que molta gent pensa: no és tan sols matar tots els membres d’una comunitat, sinó destruir completament una societat. Això implica assassinats massius, però també la destrucció de les condicions de vida i la garantia que aquesta comunitat no pugui tornar a viure al seu territori. Per explicar-ho, hem recollit declaracions de molts alts càrrecs israelians que encaixen en la idea de genocidi. En totes prometen que Gaza serà totalment destruïda. Per tant, és evident que el que passa no és ni guerra ni autodefensa. Que la gent ho cregui és fruit de la propaganda del govern, que amaga el veritable objectiu: una neteja ètnica total a Gaza.

—Què en pensa, la societat israeliana, del que passa a la Franja?
—La societat israeliana ha estat manipulada per la propaganda. Ens han fet creure que érem un país democràtic i liberal i han difós la idea de la supremacia jueva. No és una cosa que hagi començat d’un dia per l’altre. És clar que l’atac del 7 d’octubre de 2023 va ser determinant, però no suficient. Això que passa és el resultat de dècades d’esforços d’Israel per a deshumanitzar els palestins i ocupar-ne el territori. S’ha sembrat un pensament genocida entre els israelians i la majoria és cega enfront de la violència. La gent que pensa així diu: “Això no és veritat, no ha passat.” I al mateix temps pensa també: “Si passa, és perquè hi haurà algun motiu.” Hem nascut en una situació totalment discriminatòria que separa jueus i palestins. A les escoles no coneixem cap palestí, ni tampoc en uns altres àmbits; el primer contacte és a l’exèrcit. Això genera una deshumanització profunda, a conseqüència de la qual molts israelians fan veure que no passa res i inventen excuses per llevar importància a les morts i a la fam a Gaza. Tot i això, a poc a poc, alguns israelians ens comencem a despertar. Han sorgit moviments jueus de resistència, però és massa tard. No podem resoldre el problema de dins estant: necessitem ajuda i pressió internacional.

—Quin paper creieu que té la premsa en la propaganda israeliana?
—És essencial. Crec que el que passa no seria possible si els mitjans israelians no participessin en la propaganda i la desinformació. Durant la història, els governs han controlat mitjans per estendre propaganda. Però a Israel, els mitjans han renunciat voluntàriament a la llibertat de premsa i s’han convertit en instruments del govern. A més, la majoria d’israelians viuen aïllats del món. No consumeixen cap altre mitjà i, si algun en publica alguna cosa en contra, el govern l’acusa d’antisemitisme. Propaganda i premsa estan completament lligades. És important remarcar això: molts israelians no reben tanta informació com rebeu a l’exterior. No veuen els vídeos i les fotografies que veu la resta del món. Però saben què passa. Així i tot, gràcies al mecanisme i a les excuses del genocidi, fan veure que no és real. Per exemple, quan veuen fotos de nens morts de fam, diuen que són creades amb intel·ligència artificial; si admeten que són reals, diuen que els nens ja estaven malalts; i si s’han mort de fam, diuen que Hamàs els ha robat el menjar.

—A Israel, és difícil o arriscat de manifestar-se contra el que passa a Gaza?
—Hi ha entitats i grups que s’hi oposen. El govern no els tolera i sovint en suspèn les activitats. Tot i això, la gent pot expressar opinions i nosaltres publiquem informes. Però la por de ser detingut hi és sempre. Al carrer es nota la tensió i, sovint, allunyar-se del discurs dominant és perillós, no solament per la repressió policial, sinó també per les reaccions dels ciutadans.

–A l’informe també advertiu que els palestins de Cisjordània poden ser víctimes d’un genocidi. Què voleu dir?
—Quan un sistema es converteix en genocida, perd tots els límits. El govern israelià no té fre per a aconseguir els seus objectius, i sap que no hi ha manera d’aturar-lo. Per tant, no tan sols els palestins de Gaza estan en risc: també els tres milions de Cisjordània i els dos milions que viuen dins Israel. Ja hem vist que Israel ha repetit a Cisjordània, en menor escala, el que ha fet a Gaza. Ha destruït habitatges i ha forçat, com a mínim, el desplaçament de 40.000 palestins. A Cisjordània també ha començat la neteja ètnica, i temem que Israel hi acabi portant el genocidi. Cal centrar-se en Gaza, però sense oblidar els palestins de Cisjordània i d’Israel. Cal entendre que el sistema israelià és genocida i que la pressió internacional és imprescindible per a fer-hi front.