20.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.11.2025 - 22:58
Bloomberg · Alastair Gale i James Mayger
La Xina i el Japó són dos dels països més poderosos de l’Àsia, i també les principals potències comercials de la regió. Però en ambdós països els divideixen segles de rivalitat que sovint fan perillar-ne les relacions.
Les tensions entre Tòquio i Pequín han empitjorat substancialment aquest mes, arran de les declaracions de la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, que va dir que qualsevol intent xinès de prendre el control de Taiwan per la força “amenaçaria la supervivència” del Japó, cosa que justificaria una intervenció militar japonesa de bracet dels Estats Units.
El govern xinès ha acusat Takaichi d’entremetre’s en els afers interns de Pequín i li ha exigit que es retracti de les seves declaracions; però la dirigent japonesa s’hi ha refermat. A mesura que la disputa diplomàtica s’intensifica, la Xina ha pres unes quantes mesures de represàlia, incloent-hi la de recomanar als seus ciutadans que no viatgin al Japó i suspendre les importacions de marisc japonès, que havia reprès enguany després de dos anys de suspensió.
D’on ve la darrera disputa diplomàtica entre la Xina i el Japó?
Durant segles, la Xina i el Japó han estat les potències polítiques i culturals dominants del nord-est de l’Àsia, i s’han influenciat mútuament en relació amb la llengua, el desenvolupament econòmic i les tradicions culinàries. A final del segle XIX, tanmateix, les tensions polítiques entre ambdós països augmentaren, cosa que els abocà a un seguit de conflictes armats.
El Japó envaí i annexionà parts de la Xina durant aquella època; entre els anys trenta i la fi de la Segona Guerra Mundial, l’Exèrcit Imperial japonès va dur a terme campanyes militars brutals a la Xina, incloent-hi les matances en massa de Nanquín. Aquest llegat històric, afegit a les contínues disputes territorials entre l’un i l’altre, continua influenciant les relacions entre ambdós països.
Ambdós països reclamen com a pròpies un grup d’illes deshabitades a la mar de la Xina Oriental –conegudes com a Senkaku al Japó i Diaoyu a la Xina– que ocupen una àrea total d’uns set quilòmetres quadrats.
La Xina ha enviat vaixells de la guàrdia costanera a la zona gairebé diàriament d’ençà del 2012, quan el primer ministre japonès aleshores, Yoshihiko Noda, decidí que unes quantes illes passessin de mans privades a mans estatals. El 2024, la xifra de vaixells xinesos desplegats a la zona fou la més alta de la història. Tòquio i Pequín també es disputen la propietat d’un jaciment de gas proper.
L’augment del poder militar de Pequín és un altre motiu de preocupació per a Tòquio, com també ho és l’augment de la cooperació militar entre la Xina i Rússia, incloent-hi maniobres conjuntes de l’armada i les forces aèries d’ambdós països prop del Japó.
El llibre blanc de defensa del Japó del 2025 esmenta més d’un miler de voltes la Xina, i afirma que la millora de les capacitats militars de la Xina és “l’envit estratègic més gran” del Japó. El president xinès, Xi Jinping, ha duplicat la despesa en defensa d’ençà que arribà al càrrec l’any 2013; Takaichi, per la seva banda, ha avançat l’objectiu d’augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB de l’any fiscal 2027 a l’any fiscal 2025.
L’any passat, una nau militar xinesa franquejà per primera volta l’espai aeri territorial japonès, i la Xina afirmà que un destructor japonès havia penetrat les seves aigües territorials. Aquest juny, el Japó digué que havia detectat dos portaavions xinesos i uns quants vaixells de guerra prop d’unes illes japoneses a l’oceà Pacífic.
Què té a veure Taiwan amb les relacions entre la Xina i el Japó?
La Xina considera Taiwan una part indispensable del seu territori, i s’ha compromès a recuperar algun dia l’illa, de 23 milions d’habitants, si cal per la força.
El Japó no té relacions diplomàtiques formals amb Taiwan, però s’ha pronunciat en contra de qualsevol intent unilateral de canviar l’statu quo de l’illa i ha insistit que qualsevol problema entre el govern xinès i el govern taiwanès ha de resoldre’s de manera pacífica.
Les recances del Japó sobre el destí de Taiwan es deuen, en bona part, a una qüestió purament geogràfica. Taiwan es troba a menys d’un centenar quilòmetres de Yonaguni, l’illa japonesa més pròxima, cosa que significa que qualsevol hipotètic conflicte entre Taipei i Pequín podria estendre’s de pressa per tota la mar de la Xina Oriental.
Històricament, atesa la delicadesa de la qüestió de Taiwan, els primers ministres japonesos han evitat d’especular o fer comentaris sobre un possible conflicte pel control de l’illa. Les declaracions de Takaichi l’han convertida en el primer dirigent japonès en dècades a vincular una crisi militar a l’estret de Taiwan a un possible desplegament de l’exèrcit japonès. El mentor de Takaichi, l’ex-primer ministre Shinzo Abe, també adoptà una posició de línia dura envers la Xina, però generalment es mostrà cautelós en relació amb la qüestió de Taiwan.
Aquests darrers anys, el Japó ha ampliat les instal·lacions militars –incloent-hi bases de míssils de creuer– a les illes del sud-oest del país, una decisió que molts analistes han atribuït al temor que la disputa per la sobirania de Taiwan pugui donar pas a un conflicte regional més ampli. Mentrestant, els vaixells militars i de la guàrdia costanera xinesos s’han endinsat amb més freqüència a les aigües pròximes a les illes Senkaku/Diaoyu. El 2022, míssils balístics xinesos van impactar en aigües de la zona econòmica exclusiva del Japó, prop de Taiwan, durant un dels exercicis militars més grans de la Xina a l’estret de Taiwan en dècades.
Què hi ha en joc en la disputa entre la Xina i el Japó?
Takaichi i Xi es reuniren a l’octubre i acordaren de reforçar els vincles econòmics i comercials entre ambdós països, i també a promoure els visats turístics. Però la darrera disputa entre Tòquio i Pequín fa perillar aquests avenços.
A mitjan novembre, els mitjans de comunicació estatals xinesos informaren que el govern havia “fet tots els preparatius necessaris per a una represàlia substantiva”, tot insinuant que la resposta de Pequín podria incloure sancions, la suspensió de les relacions econòmiques, diplomàtiques i militars entre tots dos, o bé restriccions al comerç. Poc després, la Xina va indicar que aturaria les importacions de marisc i peix japonès, que havia acordat de reprendre enguany després de dos anys prohibides.
Per al Japó, el perill més gran és la possibilitat que la Xina aturi les exportacions de terres rares, una tàctica que ja ha emprat anteriorment, també durant una disputa territorial ara fa més d’una dècada. Les terres rares són clau per a la fabricació de telèfons intel·ligents i vehicles, entre moltes altres tecnologies.
El sector turístic del país nipó també podria veure’s en perill. El Ministeri d’Afers Exteriors xinès ha recomanat als seus ciutadans que no viatgin al Japó; centenars de milers de vols han estat anul·lats d’aleshores ençà. Els turistes xinesos representen prop d’un quart dels turistes que el Japó rep anualment.
La disputa també podria causar perjudicis importants a les empreses que operen en ambdós mercats. Segons un sondatge de l’Organització de Comerç Exterior del Japó, la Xina continua essent un mercat vital per a les exportacions de maquinària pesant, vehicles i productes químics japonesos; el Japó, per la seva banda, continua essent un proveïdor crucial de productes tecnològics avançats que les empreses xineses no poden produir per si mateixes, incloent-hi equipament i material per a la fabricació de semiconductors.
Encara que sembla que la Xina té la paella pel mànec, el Japó també és capaç d’infligir danys considerables al seu veí. Una altra incògnita és el rol dels Estats Units, que podria veure’s arrossegat a la disputa en defensa del seu aliat regional, el Japó, en cas que les tensions continuïn escalant. Aquests darrers anys, el subministrament de terres rares ha estat objecte de grans disputes entre Washington i Pequín.
Jing Li i Dan Murtaugh han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
