02.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 02.09.2025 - 22:39
Bloomberg · Alisha Sachdev i Dan Strumpf
L’Índia i la Xina tenen una relació complicada. Les dues nacions més poblades del món són adversaris regionals declarats i arribaren a enfrontar-se militarment en una guerra fronterera als anys seixanta. El 2020, les relacions entre un país i l’altre semblaren tocar fons quan un nou episodi d’enfrontaments fronterers se saldà amb la mort de soldats de tots dos bàndols.
Tot i això, els vincles econòmics entre tots dos països no han fet sinó aprofundir-se aquests darrers anys. La Xina compta amb un ventall de tecnologies i materials estratègics que són clau perquè l’Índia pugui impulsar les seves ambicions manufactureres. La Xina, per la seva banda, veu en el creixement de la classe mitjana índia una oportunitat de mercat única.
D’ençà que el president dels Estats Units, Donald Trump, declarà la guerra comercial a tots dos països, l’Índia i la Xina han accelerat els esforços per a bastir ponts i apedaçar la seva relació. A final d’agost, el primer ministre indi, Narendra Modi, visità la Xina per primera volta en set anys per assistir a una cimera sobre seguretat, i això s’ha interpretat com el darrer indici d’un nou començament en les relacions entre l’Índia i el seu poderós veí.
L’Índia i la Xina, una relació turbulenta
La rivalitat entre l’Índia i la Xina es remunta als anys immediatament posteriors a la independència de l’Índia, el 1947. En un primer moment, tots dos països mantingueren una amistat breu, però l’ocupació xinesa del Tibet, l’any 1950, va fer que tots dos països passessin a compartir frontera per primera volta a la història, cosa que desencadenà tensions de tota mena. La decisió de l’Índia de concedir asil al Dalai-lama l’any 1959, després d’un aixecament fallit contra l’ocupació xinesa, fou la primera gran ruptura diplomàtica entre Delhi i Pequín. Tres anys més tard, tots dos estats lliuraren una guerra breu a la frontera que comparteixen a l’Himàlaia, un conflicte que la Xina guanyà decisivament. Les reivindicacions territorials d’un país i l’altre en dues regions frontereres clau –Aksai Chin, a l’oest, i Arunachal Pradesh, a l’est– no es resolgueren.
Les tensions continuaren durant la Guerra Freda, sobretot arran de l’acostament diplomàtic de l’Índia a l’URSS, rival aferrissat de la Xina. La fi de la Guerra Freda destensà les relacions entre tots dos països i n’aprofundí els vincles comercials; tanmateix, aquesta dècada passada, l’enduriment de la política exterior xinesa i l’augment de la influència de Pequín als països veïns de l’Índia va fer tornar a aflorar la desconfiança de Nova Delhi.
Les seves relacions tocaren fons arran de l’enfrontament entre tots dos a Doklam, una regió fronterera amb Bhutan, l’any 2017. L’any 2020, un enfrontament fronterer sagnant a Galwan, a la regió índia de Ladakh, enterbolí encara més les relacions entre Pequín i Nova Delhi. L’Índia suspengué els visats turístics per als ciutadans xinesos i imposà restriccions a la importació i ús de tecnologia xinesa: va prohibir la venda d’equips de telecomunicacions fabricats per Huawei i va blocar l’accés l’aplicació xinesa TikTok. Més recentment, l’Índia ha endurit el control sobre les inversions xineses al país, incloent-hi la cancel·lació de projectes d’inversió per valor de mil milions de dòlars presentats per les grans empreses d’automòbils BYD i Great Wall Motor per a construir fàbriques al país. L’augment de les tensions amb la Xina també empenyé l’Índia a estrènyer vincles amb els Estats Units, el gran rival geopolític de la Xina.
Aquesta atmosfera d’escepticisme indi envers Pequín continuà respirant-se durant el breu enfrontament de l’Índia amb el Paquistan enguany, en què Islamabad afirmà haver emprat avions de combat J-10C de fabricació xinesa per derrocar cinc avions de combat indis; l’Índia també digué que la Xina havia proporcionat suport aeri i per satèl·lit al seu rival. La Xina, per la seva banda, veu amb com més va més mals ulls els intents de l’Índia de potenciar la seva indústria manufacturera: sobre això, Pequín ha dificultat l’exportació d’equips especialitzats a l’Índia i ha repatriat el personal xinès establert a l’Índia.
Tot i aquestes friccions, la relació econòmica entre l’Índia i la Xina continua essent forta. La Xina és el segon soci comercial de l’Índia, superada tan sols pels Estats Units. L’any passat, tots dos països intercanviaren mercaderies per valor de 127.000 milions de dòlars, tot i que la major part d’aquesta xifra –109.000 milions– foren exportacions xineses a l’Índia.
Necessitats mútues
Les ambicions industrials de l’Índia depenen com més va més de l’accés a la tecnologia xinesa. L’any passat, per exemple, l’Índia importà gairebé 48.000 milions de dòlars en productes electrònics i equips elèctrics, cosa que posa en relleu el grau de dependència de la indústria electrònica índia –de la fabricació telèfons intel·ligents a la construcció xarxes de telecomunicacions– en els components de fabricació xinesa. La prestigiosa indústria farmacèutica índia també importa la major part de principis actius farmacèutics de la Xina.
L’Índia també depèn de la Xina per a la importació d’imants de terres rares, claus per a la producció de vehicles elèctrics, l’energia renovable o bé l’electrònica de consum. La dependència, en aquest àmbit, és tan gran que les restriccions imposades aquests darrers mesos per la Xina a l’exportació d’imants de terres rares amenaçà de paralitzar per complet el sector automobilístic indi.
Però l’Índia no tan sols necessita productes i maquinària xinesos: també en necessita el saber fer i l’experiència en producció de tecnologia avançada per a fer realitat les seves ambicions tecnològiques, de la fabricació de bateries per a vehicles elèctrics a la producció de mòduls capaços de produir energia renovable i barata per als seus 1.400 milions d’habitants.
Per tant, no és pas d’estranyar que alguns dels conglomerats més grans del país explorin –si bé amb certa discreció– la possibilitat d’associar-se amb empreses xineses. El multimilionari indi Gautam Adani, per exemple, visità la Xina fa poc per reunir-se amb executius de CATL, el fabricant de bateries més important del món, i ha mantingut converses preliminars amb BYD, el gegant xinès dels vehicles elèctrics, sobre un possible acord de cooperació per a fabricar bateries a l’Índia. L’índia JSW, de Sajjan Jindal, ja ha arribat a un acord amb la xinesa Chery Automobile perquè li proveeixi tecnologia i components per a produir vehicles elèctrics.
Pequín també té incentius per a mantenir bones relacions amb l’Índia. A mesura que el creixement de l’economia xinesa s’ha anat alentint, la Xina ha començat a veure el mercat de consum de l’Índia, impulsat per l’enorme població del país, com un dels pocs fronts d’expansió que li resten. L’any 2024, l’Índia importà i comercialitzà aproximadament 156 milions de telèfons intel·ligents: una mina d’or per als fabricants xinesos de dispositius Xiaomi, Vivo i Oppo, que ja dominen les vendes a l’Índia.
El mercat automobilístic de l’Índia –el tercer més important del món, amb aproximadament 4,3 milions de vehicles de passatgers venuts l’any 2024– també és al punt de mira dels fabricants xinesos.
Més enllà de les cadenes de subministrament, els gegants tecnològics xinesos han invertit milers de milions en l’ecosistema d’empreses emergents de l’Índia. Empreses com ara Alibaba i Tencent, per exemple, han finançat empreses emergents com ara Paytm, Zomato, Ona Electric i Byju’s, en una opció ferma pel creixement de l’economia digital índia.
I, de la mateixa manera que les empreses índies veuen beneficis a associar-se amb empreses xineses, les empreses xineses també veuen avantatges a col·laborar amb les seves homòlogues índies, atès que les col·laboracions els permeten de navegar la complexa burocràcia índia i obtenir accés a un dels mercats de consum que creix més de pressa del món.
Indicis de desglaç
La relació entre tots dos països ha millorat considerablement aquest darrer any, amb visites diplomàtiques d’alt nivell per totes dues bandes.
Aquest juliol, el ministre d’Afers Estrangers de l’Índia, Subrahmanyam Jaishankar, visità Pequín per primera vegada d’ençà del 2020. A l’agost, el ministre d’Afers Estrangers de la Xina, Wang Yi, visità Nova Delhi per primera volta en tres anys. En els seus respectius viatges, tots dos expressaren el desig de reforçar la cooperació entre governs.
No ha estat l’únic indici de distensió. Pequín ha relaxat les restriccions a les exportacions d’urea a l’Índia; Nova Delhi ha reobert els visats turístics als ciutadans xinesos i ha demanat a les aerolínies índies que es preparessin per al restabliment dels vols directes entre tots dos països.
Diumenge passat, Modi i el president xinès, Xi Jinping, escenificaren aquesta millora de les relacions a la cimera de l’Organització de Cooperació de Xang-hai (OCS), duta a terme a la ciutat xinesa de Tianjin. Segons un alt funcionari indi, els dirigents aprofitaren el fòrum per explorar vies per a augmentar i equilibrar el comerç bilateral, enfortir els vincles entre nacions i cooperar en l’àmbit de la gestió de l’aigua i la lluita antiterrorista.
Encara la Xina i l’Índia van començar a estrènyer els vincles abans del retorn de Trump a la Casa Blanca, el desglaç d’aquests darrers mesos té molt a veure amb el canvi de postura dels Estats Units envers Nova Delhi. Durant el primer mandat de Trump, els Estats Units tractà l’Índia com un soci clau en la lluita per a contenir la Xina. Però ara el govern Trump ha endurit la seva postura envers l’Índia i hi ha imposat aranzels elevats, n’ha criticat les barreres comercials i l’ha atacada perquè importava cru rus. L’hostilitat de Trump envers l’Índia ha convertit Nova Delhi en una víctima més de la guerra comercial de Washington, que té la Xina d’objectiu principal.
Un futur encara incert
Tanmateix, un desglaç total entre l’Índia i la Xina continua semblant improbable, i hi ha pocs indicis que l’Índia tingui previst abandonar les restriccions a la inversió xinesa en un futur pròxim. Els records de l’enfrontament fronterer del 2020 continuen latents en tots dos bàndols, i les disputes frontereres que el desfermaren continuen sense resoldre’s.
Per a l’Índia, lliurar-se la Xina representa el risc de repetir els errors del passat. Les interrupcions xineses en la cadena de subministrament índia, de les restriccions a les terres rares fins a les restriccions a l’exportació de components clau, han demostrat que Pequín podia tancar l’aixeta amb la mateixa facilitat i rapidesa amb què l’obria.
Per a la Xina, el risc d’aprofundir la relació amb l’Índia és més estratègic. Pequín sap que l’Índia segueix el mateix camí de desenvolupament que la Xina va seguir en el seu moment: importar coneixements tècnics i expertesa de l’estranger per fer el salt a indústries noves. Això explica la cautela de Pequín respecte de la cooperació tècnica amb l’Índia, que vol evitar que s’acabi convertint en un rival directe en matèria de tecnologia renovable, electrònica i vehicles elèctrics. L’atractiu del mercat indi per a les empreses xineses és immens, però també la por que els acords de cooperació actual acabin transformant l’Índia en un adversari geoeconòmic temible.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
