01.01.2017 - 16:15
L’obra de l’escriptor i periodista guanyador del premi Prudenci Bertrana 2016
BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)
L’escriptor i periodista gironí Xevi Sala, ha considerat que la seva última novel·la ‘I ens vam menjar el món’ (Premi Prudenci Bertrana 2016) és una ficció que “tafaneja amb la realitat històrica sense interferir en ella”, ha explicat en una entrevista d’Europa Press.
Sala ofereix un “pacte” amb el lector al qual alerta que tot i que es tracta d’una novel·la de ficció, es trobarà amb alguns escenaris, fets històrics i personatges reals i coneguts: la base Loran –estació d’emissió de l’exèrcit nord-americà des del 1961 fins al 1995– i Radio Liberty –emissora de ràdio dels EUA durant la Guerra Freda que emetia programes als països comunistes–.
L’autor es va inspirar amb la imatge “potent” de la demolició de les antenes de Radio Liberty el 2006 i es va preguntar qui podria estar treballant en la ràdio i en la base Loran i quines persones podrien estar en contra, amb la idea de “confrontar aquestes dues èpiques”.
Amb aquesta idea, la novel·la relata com un sergent de l’exèrcit dels Estats Units, Elias Barrera, viatja a L’Estartit (Girona) per assistir al funeral del seu pare, Kirk Barrera –un militar que va servir a la base Loran– i recollir la bandera familiar tot i que per aconseguir-ho haurà d’entendre’s amb Gori Vilar, militant comunista i peixos, que li explicarà la història del seu pare, “l’home que va salvar a tot un país”.
“Totes les meves novel·les passen a les comarques gironines, a casa meva”, ha explicat Sala que ha afegit que això suposa ser honest i descriure el paisatge, els costums i la gastronomia de manera fidel.
Tot i que es tractés d’un escenari conegut, ha portat a terme tot un treball de documentació, va visitar els escenaris i va usar l’experiència personal, així com els testimonis vius, la gent que va treballar aquí, blocs d’internet i hemeroteca.
“NOVEL·LA IDEOLÒGICA”
“No és una novel·la benevolent amb la presència nord-americana”, ha assegurat l’autor, que ha recordat que l’imperialisme “ianqui” ha estat còmplice del franquisme en molts aspectes tot i que d’altra banda van oferir molts llocs de treball a la gent de la zona.
“Jo volia que els protagonistes fossin comunistes perquè des del punt de vista literari els perdedors són molt interessants”, ha comentat Sala, que ha detallat que la seva intenció era escriure una novel·la que estigués en contra dels dogmes i que reivindiqués les contradiccions en tots els nivells.
“Considero que les contradiccions són, al cap i a la fi, allò que fa avançar el món”, ha definit, i ha considerat que no hi ha només contradiccions entre els comunistes sinó que també hi ha entre els capitalistes que, per exemple, van crear personatges com Hitler.
MENJAR-SE EL MÓN
Per a Sala, aprofitar allò bo que s’ha heretat i rectificar les coses dolentes és “menjar-se el món”, i ha considerat que totes les generacions tenen l’obligació de fer-ho en relació amb els seus predecessors, i és el que intenten els personatges de la novel·la, canviar els aspectes injustos de la societat en la qual els ha tocat viure.
L’autor ha comentat que les persones han d’afrontar allò que els ha tocat viure i intentar corregir-lo per sospesar la balança entre les coses positives i les negatives: “Per això ens hem de menjar el món”.
Els personatges són, segons Sala, herois anònims i imperfectes que tenen vides defectuoses però que al mateix temps tenen segones oportunitats: “Sempre queda una última oportunitat, i això reivindica aquesta novel·la”.
