La samarreta “Xàtiva renaix de les cendres” recau ara en Pilar Castillejo, a la flotilla cap a Gaza

Hi ha una tradició al Parlament de Catalunya que connecta diputats sobiranistes i d’esquerres, independentment del partit. El 2012, el primer dia de la desena legislatura, el cap de llista de la CUP David Fernàndez es va estrenar com a diputat amb una samarreta negra amb el lema “Xàtiva renaix de les cendres“. La va tornar a dur el darrer ple de la legislatura, com a símbol del tancament del cicle, perquè no repetiria com a diputat. Però la samarreta no va quedar en cap calaix, sinó que la va lliurar a Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, perquè la portés en la seva estrena com a diputat. I amb això, va començar una tradició, un fil que s’ha mantingut fins ara i que avui ha connectat amb una altra diputada.

Llach la va passar a Ruben Wagensberg, diputat d’ERC provinent dels moviments socials, i ell la va passar a Dolors Sabater, cap de llista de la CUP. L’últim moviment havia estat el retorn de la samarreta a Wagensberg, que llavors era exiliat a Suïssa per la repressió al Tsunami Democràtic, però amb la seva dimissió havia quedat òrfena. Avui, però, s’ha volgut donar continuïtat a la tradició i el relleu s’ha passat a Pilar Castillejo, diputada de la CUP embarcada en un dels vaixells de la flotilla humanitària que viatja a Gaza. A més, Castillejo ocuparà el rol de presidenta del grup parlamentari de la CUP arran de la dimissió de Laia Estrada.

L’encarregada de fer el traspàs ha estat Sabater, que és qui li va donar a Wagensberg, i l’ha posada sobre l’escó de Castillejo abans de començar el ple. “Lliurar-la a Pilar Castillejo mentre és a la flotilla fa valdre la solidaritat internacionalista dels Països Catalans compromesos en la lluita per la llibertat de tots els pobles”, diu Sabater. Salpant amb la flotilla, afegeix, Castillejo “va unir la bandera palestina i la independentista catalana en un llaç de solidaritat i de lluites germanes”.

Una complicitat col·lectiva

Abans de David Fernàndez, la samarreta l’havia tinguda el cantant xativí Feliu Ventura, que li la va regalar després d’un concert a les festes de Gràcia. El disseny és de Xàtiva Renaix, una associació de xativins creada el 2012 com a oposició al govern d’Alfonso Rus, condemnat a cinc anys de presó pels delictes continuats de malversació, en concurs amb els de prevaricació i falsedat documental.

“És una samarreta que naix de la necessitat de renàixer de les cendres de 1707, quan els antecessors dels actuals reis d’Espanya van ordenar de cremar la ciutat i esborrar la seua memòria canviant-li el nom com a càstig per la defensa que els habitants havien fet de la ciutat davant de les seues tropes”, va explicar Ventura a VilaWeb.

Per a David Fernàndez, un dels punts claus de la tradició és que la samarreta viatja entre diputats compromesos, independentment dels partits i de les generacions, tot teixint una complicitat col·lectiva: “Estellés deia allò d’una rosa de paper clandestina que va passant de mà en mà, doncs aquesta és una samarreta que va passant de mà en mà i de generació en generació.”