Empitjora la xarxa ferroviària de Catalunya: augmenten a 219 els trams amb limitacions de velocitat

La xarxa ferroviària de Catalunya continua empitjorant. Les noves dades eleven fins a 219 el nombre de trams amb limitacions temporals de velocitat (LTV), cosa que confirma un nou repunt i consolida una situació sostinguda per sobre dels 200 trams afectats.

L’extensió amb restriccions se situa en 192,8 quilòmetres de via, una xifra molt semblant a la d’aquests darrers dies i que manté una afectació elevada sobre el conjunt de la xarxa. En termes operatius, això implica recorreguts alentits de manera generalitzada i una reducció estructural de la capacitat del sistema.

La tendència confirma la fragilitat de qualsevol millora recent. Lluny d’una normalització progressiva, la xarxa es manté en una situació d’inestabilitat persistent, amb oscil·lacions setmanals, però sense una reducció clara del volum de limitacions.

Per demarcacions, Barcelona concentra el gros de les incidències, amb 102 trams afectats. Tarragona en suma 71, Girona 31 i Lleida 15. Aquest repartiment evidencia que les afectacions s’estenen per tot el país, amb especial incidència als corredors més utilitzats.

Les limitacions temporals de velocitat són una mesura de seguretat habitual quan l’estat de la infrastructura no permet de mantenir les condicions òptimes de circulació. Tanmateix, el volum actual –més de 200 trams de manera sostinguda– apunta a un problema estructural.

Moltes d’aquestes restriccions s’allarguen durant mesos o anys i s’acaben integrant en el funcionament ordinari del servei. El resultat és una xarxa que funciona sistemàticament per sota de la capacitat, amb una afectació directa sobre la puntualitat i la fiabilitat. Per als usuaris, això es tradueix en més temps de trajecte i retards acumulats.

El febrer passat, el secretari d’estat de Transports espanyol, José Antonio Santano, va assegurar que la xarxa estaria “pràcticament” operativa ara i que a l’abril s’haurien eliminat totes les limitacions. Però les dades actuals desmenteixen aquesta previsió i evidencien que la normalització continua lluny.