“És absurd pensar que desplegar l’FBI resoldrà els problemes dels veïns”: la indignació amb Trump s’apodera de Washington

The Washington Post · Redacció de The Washington Post

Els veïns de Washington D. C. han reaccionat amb una barreja d’indignació i incredulitat –però també, en alguns casos, amb un cert suport contingut– a la decisió sense precedents del president dels Estats Units, Donald Trump, de posar la seguretat de la capital del país sota control federal i de desplegar-hi soldats de la Guàrdia Nacional de l’exèrcit dels Estats Units.

La major part de les dotzenes de veïns amb què han parlat els periodistes de The Washington Post expliquen que, en general, se senten segurs a la ciutat, encara que alguns reconeixen que la delinqüència és un problema que no es pot obviar. Molts al·ludeixen a la davallada recent dels incidents violents a la ciutat, i qüestionen els motius del president per a prendre’n el control.

Les zones de la ciutat visitades pels periodistes de The Washington Post inclouen els barris que han que registrat les taxes de delictes violents més altes de la ciutat, com també barris que han imposat confinaments nocturns per als menors arran d’incidents violents recents. Un altre d’aquests barris fou l’escenari d’un tiroteig mortal que es produí poques hores després de l’anunci de Trump, dilluns.

Els veïns de Washington ofereixen una visió molt diferent de la de Trump, que també ha ordenat el desplegament de vuit-cents efectius de la Guàrdia Nacional de l’exèrcit dels Estats Units a la ciutat. Molts, per exemple, demanen la creació d’un cos de seguretat ciutadà, més programes de suport social als joves i solucions a la crisi d’habitatge de la ciutat. A l’hora de descriure les accions de Trump, molts recorren a un llenguatge semblant i fan servir adjectius com ara “absurd” i “indignant”. Tanmateix, uns altres parlen d’un “toc d’atenció”.

Carrer U

Desenes de vianants passegen tranquil·lament pel carrer U dilluns a la nit, quan els periodistes de The Washington Post el visiten: alguns prenen un gelat; uns altres participen en clubs de córrer nocturns, uns pocs demanen almoina. Fa poc, el govern municipal endurí el confinament nocturn per als adolescents de la zona, coneguda tant per la seva rica història com per ser un focus de delictes violents.

Mary Hanley, de setanta-set anys i veïna del carrer d’ençà del 1979, diu que se sent molt segura al barri. “Aquest barri sí que era insegur quan m’hi vaig traslladar”, explica mentre passeja amb una amiga.

“Naturalment que hi ha delinqüència: sempre n’hi haurà, passi què passi”, diu, i afegeix que la policia de la ciutat ha fet una “feina fantàstica” aquests darrers anys i, sobretot, durant la pandèmia, quan els delictes violents van augmentar significativament arreu de la ciutat. “Ara em sento molt segura”, reitera.

Martin Smith, de seixanta-dos anys i veí del barri d’ençà del 1988, diu que en general s’hi sent segur, especialment ara que el pic de delinqüència registrat durant la pandèmia ha començat a baixar.

Durant la pandèmia, Smith diu que fou apunyalat a un parell d’illes de la Casa Blanca en plena tarda. Tot i que diu que l’incident no l’ha fet sentir especialment insegur quan camina pel carrer, Smith explica que entén les preocupacions d’alguna gent sobre la seguretat a la ciutat. Així i tot, matisa que el desplegament de la Guàrdia Nacional als carrers de Washington no l’ajudarà a sentir-se més segur “de cap manera”.

Eastern Market

A poques illes dels museus i els edificis governamentals que Trump diu voler protegir amb el desplegament de la Guàrdia Nacional, les voreres de maó de l’Eastern Market s’omplien dels petits rituals d’una tarda d’estiu. Els pares empenyent els cotxets cap al parc infantil; els corredors creuant-se els uns amb els altres. Els oficinistes sortint del metro, amb els auriculars encara posats. Sota l’ombra dels arbres, nouvinguts i veïns de tota la vida compartint bancs en un barri que registra menys delictes violents que gran part de la ciutat.

Jane Lang, de setanta-vuit anys, seu en un d’aquests bancs amb la seva parella i el seu gos, en Pippin, mentre mira distretament els infants jugar. Fundadora de l’Atlas Performing Arts Center, al nord-est de la ciutat, Lang es traslladà a aquest barri l’any 2014. “Tothom que ve ací és benvingut, hi tingui casa o no”, diu Lang, que fa cinquanta-cinc anys que viu a l’àrea metropolitana de Washington.

Explica que la decisió de Trump d’enviar a la Guàrdia Nacional a Washington i prendre el control de la policia de la ciutat l’ha indignada i enfurismada a parts iguals. Refusa de ple la descripció que Trump ha fet de Washington com a ciutat que cau a trossos. “Si el problema és la manca d’habitatge, la solució és construir més habitatge. És absurd pensar que desplegar agents de l’FBI resoldrà els problemes dels veïns.”

Luigi Silva, un veneçolà de trenta-cinc anys, arribà l’hivern passat a la ciutat i es troba en procés de demanar asil als Estats Units. Diu que la seva feina com a repartidor l’ha dut per tots els racons de la ciutat i admet que hi ha zones amb més problemes que unes altres, però insisteix que la realitat li sembla molt diferent del caos que Trump ha esbombat.

La idea que es despleguin més agents als carrers, explica, l’inquieta.

“Crec que tots els immigrants tenim una mica de por”, diu Silva. “Si decideixen que ets un criminal, t’agafen i se t’enduen. T’envien a El Salvador, o a aquesta presó que han construït ara a Florida. De manera que sí, fa una mica de por, perquè, en essència, no tenim drets”, afegeix.

Anacostia i Congress Heights

Dilluns a la tarda, la calma regna a l’avinguda de Martin Luther King Jr., al sud-est de Washington. Els vianants s’encaminen cap a l’estació de metro d’Anacostia –o en vénen–; uns altres es troben als restaurants de menjar per a emportar sota el sol abrasador d’agost. Congress Heights i Anacostia, dos barris situats a l’est del riu Anacostia, són el segon i tercer barri de la ciutat amb una taxa de criminalitat més alta. Tanmateix, els veïns insisteixen als periodistes de The Washington Post que s’hi senten segurs.

Paula Fynboh, de quaranta-un anys, surt de classe de ioga mentre explica a The Washington Post que no se sent insegura a la ciutat. A parer seu, la decisió de Trump de desplegar la Guàrdia Nacional és una resposta directa a l’intent d’atracament a un ex-treballador del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), encapçalat fins fa poc per Elon Musk, al carrer U, el 3 d’agost.

“Si la víctima hagués estat una dona, l’hauríem culpada per haver estat fora de casa a les tres de matinada; si hagués estat una persona trans, ni tan sols sabríem que va passar. Però com que era un jove de dinou anys blanc i treballador del DOGE, de sobte tota la ciutat ha acabat sota control del govern. No hi ha per on agafar-ho”, diu.

Robert Hayden, de seixanta-tres anys, ha viscut a la ciutat durant més de quaranta anys i recorda quan el govern hi desplegà la Guàrdia Nacional els anys noranta per ajudar a combatre-hi el tràfic de drogues. Considera que la decisió de Trump de desplegar-la ara respon més a motius polítics que no pas a una preocupació genuïna per la seguretat dels veïns.

Però Hayden, veterà de la Marina dels Estats Units, considera que el desplegament hauria de servir de toc d’atenció per als veïns que, a parer seu, opten per passar per alt els delictes que es cometen a la ciutat. “La delinqüència no és tan sols un problema socioeconòmic. També és un problema que creix quan molts veïns no volen fer-hi res”, diu.

Shaw

El tiroteig mortal d’un home de trenta-tres anys al carrer 12 NW, dilluns a la nit, ronda la ment de molts veïns l’endemà, dimarts, fins al punt que alguns diuen que l’incident els ha fet canviar de parer sobre el desplegament de la Guàrdia Nacional a la ciutat.

Maura Kush, de trenta-tres anys, diu que en general se sent segura al barri, però que haver sentit el tiroteig de dilluns l’ha fet mirar-se la decisió de Trump amb uns altres ulls.

“La veritat és que va ser força alarmant, de manera que crec que tenir més agents ací no seria res dolent. En un primer moment, la idea no m’entusiasmava gaire. No creia que calgués, perquè la majoria de la gent que viu per ací s’ocupa de les seves coses i no causa problemes”, diu.

Nick Kazma, de vint-i-quatre anys, es traslladà a Washington l’any passat, provinent de l’estat de Nova Jersey. “Hi ha més delinqüència que no m’esperava, atès que és la capital del país”, diu. Afegeix que, l’octubre passat, un home li agafà el collaret mentre passejava pel carrer i li arrencà.

Creu que és massa aviat per a jutjar si la decisió de Trump beneficiarà els veïns de Washington, però s’hi mostra receptiu. “Si les mesures [de Trump] redueixen la delinqüència, crec que podrem dir que han estat positives. Però si recorre a la policia per alguna cosa més que mantenir la delinqüència a ratlla, les coses podrien complicar-se i empitjorar”, diu Kazma.

Navy Yard

Dilluns a la nit, el barri que envolta l’estadi dels Washington Nationals, l’equip de beisbol de la ciutat, està relativament tranquil. Alguns veïns es dirigeixen al gimnàs; uns altres passen la calor estival a les terrasses dels bars. Cartells de color groc anuncien l’allargament, fins el 13 d’agost, del confinament nocturn per a menors d’edat imposat al barri. Un grapat d’agents, incloent-hi de l’FBI i el Servei Secret, acompanyen els policies locals que patrullen els carrers de la zona.

Dani O’Neill, de quaranta-tres anys, seu en un parc per a gossos amb vistes al riu Anacostia mentre el seu cadell, en Louis, corre al seu voltant. Explica que, aquests darrers dies, ha reflexionat sobre l’estat del seu barri estimat de Navy Yard, on fa vuit anys que viu. Diu que hi notà un augment de la delinqüència arran de la pandèmia de covid-19, però que les coses semblen haver-se calmat aquest darrer any.

No obstant això, afegeix que la delinqüència ha estat un dels motius pels quals ella i el seu marit han decidit de traslladar-se a Manhattan, a Nova York, aquest setembre. “Aquí hi ha molta delinqüència, i volia viure en una zona on pogués sortir al carrer sense haver-me de preocupar.”

April Cole, de seixanta-quatre anys, descansa mentre pren un cafè amb llet en un moll a prop del pont del memorial a Frederick Douglass. Cole, que s’ha traslladat al barri aquest mateix mes, entaula conversa amb més vianants que s’han aturat a seure al moll.

La dona, que nasqué i es crià al barri de l’Eastern Market, explica que decidí de traslladar-se a Navy Yard perquè volia impregnar-se de la vitalitat del barri. Encara que, fa poc, fou testimoni de com un grup de joves li robava la motxilla a un turista a l’estació de metro de Navy Yard, Cole diu que desitja continuar explorant el seu nou barri, i demana a la policia de la ciutat que s’impliqui més activament en la vida comunitària. “No pot ser que caminem amb por”, reflexiona.

Hau Chu, Hadley Green, María Luisa Paúl, Juan Benn Jr., John Farrell, John D. Harden, Marie-Rose Sheinerman i Katie Tarrant han contribuït en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb