04.02.2026 - 20:49
El diari The Washington Post ha començat avui una de les retallades més severes de la seva història. La direcció ha acomiadat aproximadament un terç de la plantilla periodística, uns 300 professionals dels prop de 800 que formaven la redacció, i ha anunciat el tancament de corresponsalies clau, entre les quals les d’Ucraïna i del Llevant, en plena guerra i amb els Estats Units profundament implicats.
Els acomiadaments s’han executat de manera fulminant. Segons han explicat treballadors del diari, els periodistes han rebut els correus electrònics de notificació a primera hora del matí i han perdut l’accés als sistemes informàtics de la redacció pocs minuts després. Molts han treballat fins a l’últim moment per tancar reportatges que tenien en curs abans de quedar desconnectats.
Un ajust estructural amb impacte global
La mesura afecta especialment les seccions d’Internacional, Esports i Informació Local. La secció d’Esports es tanca com a tal, tot i que es mantindran alguns periodistes per a reportatges puntuals. També es redueixen o eliminen corresponsalies a l’Índia, Austràlia, Ucraïna i uns quants països del Llevant, inclosa la de Jerusalem, i es redimensiona fortament la xarxa internacional del diari, que passarà a mantenir solament una desena d’oficines arreu del món.
El director executiu del diari, Matt Murray, ha justificat la decisió com un “reinici estratègic” necessari per a garantir la supervivència del projecte. Segons la direcció, el Post fa anys que acumula pèrdues, amb una caiguda sostinguda de subscriptors i ingressos publicitaris. El darrer exercici hauria tancat amb pèrdues pròximes als 100 milions de dòlars, segons dades publicades per mitjans econòmics nord-americans.
L’objectiu declarat és concentrar recursos en política estatal, economia, negocis i salut, en detriment d’una cobertura internacional extensa que durant dècades ha estat un dels pilars del prestigi del diari.
El Washington Post és propietat de Jeff Bezos des del 2013, quan el fundador d’Amazon el va comprar per 250 milions de dòlars a la família Graham. Durant els primers anys, l’entrada de Bezos va permetre una expansió de la redacció i una aposta decidida pel periodisme digital. Aquella etapa, però, ha quedat enrere.
La crisi actual no és solament econòmica, sinó també de credibilitat i d’identitat. D’ençà del relleu de la direcció històrica encapçalada per Martin Baron, la implicació directa de Bezos en les decisions editorials ha estat com més va més visible. El punt d’inflexió va arribar durant la campanya presidencial nord-americana del 2024, quan el propietari va ordenar que el diari no publiqués cap editorial de suport a la candidata demòcrata Kamala Harris, trencant una tradició de dècades.
La decisió va provocar una onada de protestes internes i una cancel·lació en massa de subscripcions. Pocs mesos després, Bezos va imposar un gir ideològic a la secció d’Opinió, orientant-la explícitament cap a la defensa del lliure mercat i les llibertats individuals. El responsable de la secció, David Shipley, va dimitir. Aquest gir ha estat interpretat per molts periodistes i analistes com una aproximació de Bezos al president Donald Trump, en un context en què Amazon i altres empreses del magnat depenen de contractes públics i decisions reguladores del govern federal.
Protestes internes i reacció sindical
El sindicat del Washington Post ha denunciat que la retallada “buida la redacció” i posa en risc la missió del diari. En un comunicat, ha advertit que solament en els darrers tres anys la plantilla s’ha reduït en unes 400 persones i que continuar eliminant llocs de feina “debilita el periodisme, allunya els lectors i erosiona la capacitat de fiscalitzar el poder”.
Uns quants periodistes acomiadats han fet públiques les seves reaccions a les xarxes socials. Entre ells, corresponsals destinats a zones de conflicte que han sabut que perdien la feina mentre cobrien la guerra a Ucraïna. “M’han acomiadat en plena guerra”, escrivia des de Kíiv, Lizzie Johnson, resumint la indignació d’una part de la redacció; o Claire Parker, al Caire: “Acomiadada del Washington Post, juntament amb tota la llista de corresponsals al Llevant i els nostres editors”. D’ençà de juny del 2023 VilaWeb publica en català article del Washington Post, entre ells algunes de les cròniques d’alguns d’aquests corresponsals acomiadats.
I was just laid off by The Washington Post in the middle of a warzone. I have no words. I'm devastated. https://t.co/dVCLF39YV1
— lizzie johnson (@lizziejohnsonnn) February 4, 2026
Laid off from the Washington Post, along with the entire roster of Middle East correspondents and our editors. Hard to understand the logic. But I am grateful for my incredible colleagues, whose grit and dedication to the reporting and each other I will miss dearly.
— Claire Parker (@cairo_claire1) February 4, 2026
L’ex-director Martin Baron ha qualificat la jornada com “un dels dies més foscos en la història d’un dels mitjans més importants del món” i ha acusat la propietat d’haver agreujat els problemes del diari amb decisions editorials erràtiques i una pèrdua de rumb moral.
