16.09.2025 - 21:40
Amb un partit dividit entre sectors, com va ser el cas d’ERC en el darrer congrés, podia semblar que la cosa més difícil era guanyar les eleccions internes. Però tan decisiu com això, o més, era la gestió de l’endemà. Quan fou reelegit president, Oriol Junqueras, que s’havia enretirat temporalment de la primera línia de l’organització, va heretar de Marta Rovira l’acord d’investidura de Salvador Illa i la dificultat de la convivència amb els discrepants. Quant a la investidura, el president d’Esquerra no va aclarir mai si hi havia votat a favor o en contra, en la consulta interna, i, de fet, tenia dirigents de la seva confiança en l’equip negociador. Però ara n’ha de contrarestar la digestió pesada: l’incompliment dels principis bàsics del sistema de finançament en què pivotava l’acord. Quant als díscols, la majoria ha acceptat els resultats del congrés, que al capdavall eren un exercici de democràcia organitzativa, però no ha estat fàcil per a molts assumir la consolidació del pragmatisme en el marc de negociació autonòmica, sense confrontacions, instaurat després dels anys àlgids del procés.
A l’hora de reclamar el compliment de l’acord d’investidura, ERC no s’ha situat mai en una posició de màxims. Arran del desacord evident amb els socialistes en les qüestions clau del model de finançament, com la recaptació de tots els imposts o el respecte al principi d’ordinalitat, la direcció va optar per aparcar-les de la negociació i va posar el focus sobre l’IRPF. Era un objectiu més modest i aparentment més factible, però els socialistes espanyols tampoc no l’han assumit de moment. L’objectiu d’ERC és que el PSOE avali la seva proposició de llei perquè el congrés espanyol habiliti Catalunya a recaptar i gestionar l’IRPF. Per facilitar l’acord, el partit de Junqueras va presentar la seva proposta sense un calendari tancat i la va adaptar al màxim al pla director del govern de l’Agència Tributària de Catalunya. Sense gaire més marge de maniobra, Esquerra s’ha negat a negociar el pressupost de Salvador Illa si no s’encarrilen les converses. És a dir, ha optat per pressionar el PSC perquè Illa pressioni el PSOE.
La demanda de compliment a la baixa del pacte que havia de portar a la sobirania fiscal, segons que defensava ERC fa un any, ha deixat al descobert allò que aleshores no era tan fàcil d’admetre. Ho va verbalitzar la setmana passada el cap de files d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, quan va dir que l’alternativa a la investidura d’Illa era en realitat la repetició electoral. Fa un any, ni Rovira ni cap altre dirigent ho va dir en públic perquè afeblia la posició negociadora d’ERC amb el PSC. Però tornar a les urnes era extremadament perillós per a un partit que havia perdut tants diputats i que tampoc no tenia un candidat clar per a assumir una davallada encara pitjor.
ERC va triar Illa, no sense divergències internes, Junqueras va guanyar el congrés, sense esquivar tampoc les divisions existents, i Pere Aragonès es va posar a disposició de la nova direcció. Ho va explicar ell mateix ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, a propòsit de la decisió de renunciar al sou d’ex-president i d’incorporar-se a treballar en l’empresa hotelera familiar. En aquell moment, havia anunciat que es retirava de la primera línia per exercir d’ex-president de la Generalitat i en el congrés va optar per la candidatura dels afins a Rovira. Aragonès és l’ex-president més jove que hi ha hagut, el seu pare es jubila, assegura que mai no hauria volgut entrar en les portes giratòries, i volia reprendre la tesi electoral, que ara reorientarà.
Però Aragonès es declara, per sobre de tot fidel, a les sigles. “El fet que la legislatura estigui centrada en el finançament és un èxit d’ERC”, deia ahir, tot apuntalant el partit. El primer president de la Generalitat d’ERC d’ençà del restabliment de la democràcia s’ha mantingut fins ara en un segon pla, apartat dels grans titulars, i tot apunta que continuarà així. Els sectors díscols han acceptat els resultats del congrés i s’han ressituat sense organitzar-se orgànicament, pendents de noves oportunitats de futur si la direcció de Junqueras no se’n surt, especialment en les pròximes eleccions municipals. Hi ha qui parla de “desafecció”, però res no s’atura, tot continua.
La decisió de Gabriel Fernàndez, fins ara portaveu d’ERC a Sabadell, de donar-se de baixa com a militant per les discrepàncies amb el rumb del partit visibilitza els qui consideren inviable una transformació alineada amb els postulats més independentistes i, doncs, menys partidaris de mantenir els pactes amb el PSC. ERC ha demanat a Fernàndez que plegui, que no mantingui l’acta de regidor, com pretén, per esdevenir regidor no adscrit. El partit es queda amb dos representants. Fernàndez es fa seva la representació d’una part de l’electorat i manté una plataforma pública, amb la possibilitat oberta de formar una candidatura alternativa en les pròximes municipals. Tal com va explicar ahir VilaWeb, l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell va assistir a l’anunci de Fernàndez després d’haver-lo intentat convèncer que no estripés el carnet, igual que Alfred Bosch, de Foc Nou.
I la sortida de Ruben Wagensberg del parlament? Wagensberg representa d’alguna manera els activistes que van entrar en política en els moments més complicats del procés. En el seu cas, va ser en les eleccions del desembre del 2017, en plena suspensió de l’autonomia i enmig del desconcert de l’independentisme amb la presó i l’exili, que, de fet, ell també va patir pel cas del Tsunami Democràtic. “És una decisió presa amb plena consciència, entenent que el pas per la política institucional té límits i que, des de fa temps, sentia els meus esgotats”, ha explicat. Wagensberg retorna a l’activisme, als carrers i al món privat mentre la política catalana, com el cabal del riu desbocat que un dia ho arrossega tot, ha retornat al llit autonòmic sense fer gaire soroll, malgrat tot el que ha deixat enrere. La majoria no hi veia més alternativa. El següent de la llista d’ERC per Barcelona és Oriol López Mayolas, un dels dirigents de màxima confiança de Junqueras, secretari general adjunt del partit i, fa un any, integrant de l’equip negociador de la investidura d’Illa.
