07.03.2025 - 21:40
Avui, Dia Internacional de les Dones, és una bona avinentesa per a recordar amb dades que encara no hi ha igualtat efectiva entre homes i dones. Ho corroborem amb vuit indicadors que palesen que cal continuar reivindicant aquesta igualtat.
1. Violència de gènere
Més de seixanta mil dones, concretament 61.648, han presentat denúncies per violència masclista en un any, entre el quart trimestre del 2023 i el tercer del 2024. Això implica un augment de mil denúncies respecte de l’any anterior, i aquests anys no ha deixat d’augmentar. En els indicadors per al 8-M del 2019, hi va haver cinquanta mil denúncies; en el del 2022, ja sense confinaments, no arribaven a aquesta xifra; i d’ençà d’aleshores ha crescut sense aturador.
El País Valencià, tot i tenir menys població, encapçala el nombre de denúncies per territori, i també el d’ordres de protecció, amb mesures com ara ordres d’allunyament, prohibició de comunicar-se amb la parella o suspensió de tinença d’armes.
2. L’esport
L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips en aquest camp encara perduren, si bé les dones hi participen com més va més. Malgrat el creixement d’aquests darrers anys, ara s’ha estancat i tan sols una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que s’estén a tots els aspectes de l’esport federat. Per exemple, a Andorra –però és una dada extrapolable a tot el país– solament un 22% de les llicències d’entrenador eren de dones. Així mateix, les dones són tan sols un 25% dels àrbitres federats i un 24% dels càrrecs en les juntes directives.
Un fet destacable és el motiu pel qual es deixa de fer esport. Si els homes ho deixen principalment per manca de temps, problemes de salut o perquè comença a treballar, segons l’enquesta d’hàbits esportius de Barcelona, el segon motiu entre les dones, després de la manca de temps, és el fet d’haver tingut un fill. Aquest motiu és al·legat per un 18% de les dones i, en canvi, menys de la meitat dels homes: solament un 8%.
També trobem diferències importants segons els esports. Els homes destaquen en els més populars i mediàtics, com ara futbol (96%), basquetbol (64%), handbol (62%) i tennis (70%). Les dones tan solament són majoria en ball esportiu (82%), gimnàstica (93%), hípica (75%), patinatge (62%) i voleibol (70%).
3. Salut mental
L’informe de salut mental a Barcelona mostra que les dones tenen més mala salut que no els homes, i aquesta distància es manté en el curs del temps. Les condicions de vida, per exemple, amb la sobrecàrrega de feina, la precarietat econòmica i una responsabilitat de cura més elevada, es considera que influeixen en aquesta diferència del risc per a la salut mental.
80
La salut mental és especialment dolenta entre les dones joves, en qui el percentatge augmenta fins al 35%. En relació amb això, les dones tenen un consum més alt de psicofàrmacs, com ara tranquil·litzants, antidepressius o somnífers. Un 23% de les dones en prenen i, en canvi, un 13% dels homes, gairebé la meitat.
Algunes causes que ho poden explicar són que un 60% de les dones asseguren que tenen la sensació “d’anar de bòlit” i un 43% diu que no ha tingut prou temps per a fer tot allò que havia de fer. En canvi, entre els homes, el percentatge és més baix, un 52% va de bòlit i un 34% no té prou temps per a tot allò que havia de fer.
També es vincula amb el fet que un 59% de les dones dediquen més de dues hores a la llar en dies feiners, en contrast amb un 35% dels homes. I un 47% de les dones afirmen que són elles que s’ocupen principalment de les feines de casa, i solament un 2,9% diu que ho fa la seva parella; entre els homes, un 16% diu que són ells qui se n’ocupen principalment i un 28% reconeix que és la seva parella.
4. Les excedències laborals
De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una colla de tasques, com ara les de casa i la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones que deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.
Les darreres dades demostren que tres quartes parts de les excedències per a tenir cura de familiars les demanen les dones: 1.877 dones i 580 homes. Aquest fet va estretament relacionat amb la precarietat laboral, atès que sense una dedicació completa és difícil d’ascendir laboralment. Una dada que cal remarcar és que, tot i el pas del temps i la consciència –teòricament– més gran de la població, les dades no han canviat gaire. Fa vint anys, el 2005, a Catalunya un 83% de les excedències laborals per a tenir cura de familiars les demanaven dones, al País Valencià un 87% i a les Illes un 76%. És a dir, que el canvi ha estat molt minso.
La diferència encara és més gran si ens fixem en les excedències per a tenir cura dels fills. Gairebé nou permisos de cada deu per aquest motiu el demanen dones, 9.546, i els homes 1.381.
5. Llocs de responsabilitat i desigualtat salarial
Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones en els llocs de responsabilitat. Un estudi fet enguany per la Cambra de Comerç de Barcelona revela que, malgrat que la percepció sobre l’existència de desigualtats de gènere en el món laboral s’ha reduït aquests darrers anys, realment es mantenen.
Les dones són el 41,1% de la plantilla de les empreses catalanes, però ocupen solament un 24,3% dels llocs directius, i això succeeix en tots els sectors, independentment de si la majoria de treballadors són dones o la presència es troba menys normalitzada, com ara en la construcció. Sobre això, l’estudi de la cambra revela que el nombre de dones en llocs de responsabilitat ha augmentat solament d’un 0,6 en sis anys.
En aquesta línia, en les empreses més grans, les de l’Íbex-35, solament un 22% dels llocs executius l’ocupen dones i, de fet, únicament hi ha una directora executiva (CEO) en totes aquestes empreses.
Hi ha diferència en els llocs de responsabilitat i també en els sous. Als Països Catalans, cada any, els homes cobren entre 3.000 euros i 6.350 més que no pas les dones. Tot i que les dones tenen un nivell formatiu superior al dels homes –el 58% de titulacions universitàries les obtenen dones– i menys fracàs escolar, la progressió cap a la igualtat s’ha aturat. I no és una qüestió per a la qual calgui temps i prou, perquè la desigualtat de salari la trobem en totes les franges d’edat –tot i que és més gran en les més altes. Fins i tot tenint en compte el nivell educatiu i la mena de feina, hi ha diferències: simplement, les dones cobren menys que no pas els homes.
6. Delictes contra la llibertat sexual
Les víctimes d’assetjament sexual, agressions sexuals, exhibicionisme, prostitució o explotació sexual de menors són molt majoritàriament dones. Una dada que ho evidencia és el nombre de denúncies que es presenten per delictes contra la llibertat sexual: en gairebé un 85% dels casos les víctimes del delicte són dones i el percentatge encara és més alt en el cas concret de les agressions sexuals.
En canvi, els detinguts o investigats per aquests delictes són molt majoritàriament homes. En el cas de Catalunya, representen el 81%, i al País Valencià i a les Illes el 97%. L’any 2021 van ser detinguts o investigats per delictes contra la llibertat sexual 589 dones i 4.518 homes.
7. Percepció de seguretat
Les dones manifesten tenir més por de caminar pel carrer que no pas els homes. L’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona revela que les dones tenen més sensació d’inseguretat quan són al carrer, sobretot quan hi ha poca il·luminació o l’espai és poc transitat o degradat.
En aquesta línia, les dones manifesten tenir més por de caminar soles pel carrer a la nit que no pas els homes. En totes les franges d’edat la meitat o més de les dones diuen tenir molta por de ser víctimes d’un robatori, una agressió o una agressió sexual, i set dones de cada deu de menys de vint-i-cinc anys té por de sofrir una agressió sexual. En canvi, solament un 12% dels homes té por de sofrir una agressió sexual; la principal preocupació dels homes és la del robatori (30%). Tanmateix, és un percentatge bastant més baix que el de les dones. Un 62% dels homes camina pel carrer de nit sense gens de por de sofrir cap agressió sexual, cosa que solament afirmen el 9% de les dones.
En aquesta línia, una recerca de Sexism Free Night a escala europea concloïa, per exemple, que un 67% de les dones fan veure de manera recurrent que parlen pel mòbil, o bé porten les claus a la mà com a defensa; aquest percentatge és del 16% entre els homes. En relació amb això, un 46% de les dones diu que experimenta sempre o molt sovint alguna forma de violència sexual, com ara tocaments, comentaris no desitjats, mirades continuades, insistència en cas de negatives contínues. En més del 90% dels casos, els assetjadors són homes.
8. Oposició creixent contra el feminisme
L’imaginari popular sovint pinta les noves generacions cada vegada més progressistes i tolerants. Però aquesta tendència canvia i els homes més joves mostren un viratge cap a la dreta molt més pronunciat que no pas les dones, de la mateixa manera que tenen un concepte més negatiu de la immigració que no pas generacions més grans, es preocupen menys pel canvi climàtic i són menys partidaris de l’avortament i d’acceptar els transsexuals.
L’enquesta sòcio-política del CEO mostra que els homes joves són els que menys feministes es consideren, fins i tot quan es remarca que ser feminista és tenir els mateixos drets i estatus a la societat. En canvi, les noies joves són més feministes. De fet, trobem que els homes d’edat més avançada, sovint considerats més conservadors dins de la societat, són molt més feministes que no pas els nois joves.
Un sondatge de l’any passat del CEO assenyalava que la majoria d’homes de menys de vint-i-cinc anys considerava, malgrat els indicadors, que el moviment feminista ja havia anat massa lluny. Això era més del doble que no pas les dones de la mateixa edat. En la mateixa línia, gairebé la meitat dels homes més joves trobava que “la crítica als acudits masclistes és exagerada”, molt per sobre de les dones, però també per sobre de qualsevol altre grup d’edat. I això mateix passava respecte de la frase “parlar tant d’assetjament sexual pot empitjorar les relacions personals entre homes i dones”. Això ho pensava un 36% dels homes, però s’enfilava fins al 45% entre els més joves. En canvi, les dones mostraven la tendència contrària: solament ho pensava un 26% –i un 16% de les joves.
Tot plegat revela una diferència ideològica com més va més gran entre homes i dones. Si la tendència es manté en les generacions vinents, potser ja no es parlarà dels avenços cap a la igualtat, sinó que es podrien posar en qüestió objectius i drets ja aconseguits.
