experts europeus puigdemont comin junqueras

Més d’un any després d’haver assumit la condició d’eurodiputats, el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí sabran si el Parlament Europeu els lleva la immunitat perquè pugui continuar la tramitació de les euroordres com demanava el Tribunal Suprem espanyol. El plenari de l’eurocambra votarà avui a la tarda la proposta, aprovada a la Comissió d’Afers Legals, per a l’aixecament de la immunitat en aquest procediment judicial, però no serà fins dimarts al matí que se’n sabrà el resultat. Tots tres mantindran la condició d’europarlamentaris i les seves prerrogatives, per més que s’aprovi el suplicatori. Són conscients que és l’opció més probable, però tots tres, especialment el president Puigdemont, han maldat aquests darrers dies per denunciar mediàticament i política un gran nombre d’estats de la Unió Europea que són víctimes d’una persecució política, i per fer saber que el suplicatori que es vota avui a l’eurocambra és tacat per la repressió que exerceix l’estat espanyol envers l’independentisme.

Els horaris i el sistema de votació

La votació començarà a les 18.30 i es farà en part de manera presencial i en part telemàticament. La pandèmia ha imposat unes condicions que fan que la votació sigui secreta, una novetat en la manera com s’havien votat fins ara els suplicatoris, que era a mà alçada. Alguns eurodiputats desconeixien fins fa ben poc aquest canvi, i pot ser un factor important perquè es pugui trencar la disciplina de vot als tres grans grups que dominen la majoria de la cambra, el socialista, el popular i el liberal, on pertanyen PSOE, PP i Ciutadans, respectivament.

El resultat de la votació no se sabrà fins l’endemà, dimarts, a les 9.00. El president de la cambra, David Sassoli, o el diputat que en faci les funcions en aquell moment, llegirà el recompte dels vots (positius, negatius i abstencions) que hagin obtingut cadascun dels tres suplicatoris. Perquè no és una sola votació per a tots tres, sinó que n’hi ha una per a Puigdemont, una altra per a Comín i una altra per a Ponsatí. Perquè s’aprovin els suplicatoris que demana el Tribunal Suprem espanyol cal que hi hagi una majoria simple (més vots positius que negatius) entre els diputats que hagin votat.

La sessió del Parlament Europeu de dimarts al matí es podrà seguir en directe ací:

Quants diputats s’hi oposaran

“Sabem comptar”, deia Clara Ponsatí després de la primera votació a la Comissió d’Afers Jurídics. Perquè és conscient que la composició del ple fa pensar que el suplicatori s’aprovarà. Perquè el Partit Popular Europeu (187 eurodiputats), els socialistes europeus (175 eurodiputats) i els liberals de Renovar Europa (97 eurodiputats) superen amb escreix la majoria absoluta dels 705 eurodiputats de la cambra. En canvi, Els Verds/ALE (73 eurodiputats) i l’Esquerra Unitària Europea (39 eurodiputats) votaran en bloc en contra d’aixecar la immunitat de tots tres.

Hi ha un centenar de vots amb què Puigdemont, Comín i Ponsatí poden comptar, i tot allò que sigui superar aquesta xifra afeblirà políticament el procediment. El precedent de la votació a la Comissió d’Afers Jurídics fa pensar que hi pugui haver fissures en el bloc del “Sí”. Perquè l’informe que recomana la retirada de la immunitat va tenir 15 vots favorables, 8 contraris i 2 abstencions. I això vol dir que a la comissió hi va haver més d’un eurodiputat dels tres grans grups que no va votar-hi favorablement. Un resultat inèdit en aquesta mena de votacions sobre els suplicatoris, que en la majoria dels casos acostumen a tirar endavant per unanimitat, o gairebé.

Ara s’haurà de veure quina traducció té això al plenari de l’eurocambra, amb precedents recents, com ara la votació sobre el dret d’autodeterminació, en què una quarta part del ple s’hi va pronunciar a favor.

Les xifres del suplicatori que neguitegen els partits espanyols

Què farà el Tribunal Suprem espanyol?

Si finalment el ple els lleva la immunitat, el president de l’eurocambra haurà de comunicar la decisió immediatament a les autoritats espanyoles. I aquestes hauran d’informar-ne a les autoritats belgues i escoceses perquè reactivin les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Però caldrà veure si el magistrat Pablo Llarena presenta, abans de demanar de reactivar l’euroordre i just després de la votació del Parlament Europeu, unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre els criteris amb què es poden refusar les euroordres. Vol qüestionar els criteris amb què la justícia belga va refusar l’extradició de Lluís Puig. Perquè Llarena veu a venir que passarà el mateix amb Puigdemont i Comín, i pretén, com a mínim, d’allargar el moment en què això passi. I esperar que hi hagi sort. Si efectivament Llarena presentés aquestes pre-judicials, el procediment sobre les euroordres de tots tres eurodiputats quedaria suspès automàticament per un període que pot anar entre sis mesos i dotze, fins que el TJUE no les respongués. Durant aquest temps, Puigdemont, Comín i Ponsatí quedarien sense immunitat per a un procediment judicial que restaria congelat; una mena de limbe legal del qual no hi ha precedents.

Quina decisió prendran la justícia belga i l’escocesa?

També caldrà veure quina decisió prenen el jutjat de primera instància de Brussel·les i el Tribunal del xèrif d’Edimburg, a Escòcia, que tramiten les euroordres de Puigdemont i Comín i de Ponsatí, respectivament. Perquè van quedar aturades quan van tenir reconeguda la condició d’eurodiputats. Si reben la notificació formal de l’aixecament de la immunitat, les reactivaran; però què faran si Llarena formula la qüestió pre-judicial? Per a aquests tribunals no hi ha cap dubte sobre la manera d’aplicar la normativa de les euroordres, és el jutge espanyol qui formula (contra allò que és més habitual) les qüestions al TJUE. Podria ser que decidissin de tramitar-les, de tirar endavant el procediment i de no congelar-lo. Perquè també és possible, fins i tot, que el TJUE no admeti ni tan sols les pre-judicials que li faci arribar el jutge del Suprem.

Què farà la defensa dels exiliats?

Puigdemont, Comín i Ponsatí també preveuen de recórrer al Tribunal de Luxemburg contra l’aplicació del suplicatori, i de fer-ho de manera immediata, aquesta mateixa setmana, si els lleven la immunitat. El propòsit és de demanar-hi mesures cautelaríssimes perquè puguin mantenir provisionalment la immunitat mentre no es resol el fons de la impugnació. En molt poques ocasions el Tribunal General de la Unió Europea (la primera instància a Luxemburg) accepta unes cautelars. Volen denunciar les irregularitats al procediment, tant per la manca d’imparcialitat del president de la Comissió d’Afers Jurídics, el diputat de Ciutadans Adrián Vázquez, i del ponent del cas, l’ultradretà búlgar Angel Dzhamnazki, com pel trencament de la confidencialitat del procediment i les filtracions que hi ha hagut.

Però també per unes altres qüestions, com ara la sobrerepresentació espanyola a la comissió, el fet que no es traduís pràcticament res de la documentació que hi va aportar la defensa dels tres eurodiputats i l’error greu a l’informe sobre el suplicatori de Ponsatí. En el cas de Clara Ponsatí, el seu informe aprovat a la comissió per a recomanar-ne la retirada de la immunitat esmentava el delicte de malversació, quan tan sols és acusada de sedició pel referèndum del Primer d’Octubre. L’eurocambra va corregir l’error, però Ponsatí considera que és insuficient per a reparar el mal causat.

Alhora, la defensa mirarà d’aprofitar la finestra d’oportunitat que els ha obert Llarena amb les pre-judicials al TJUE sobre les euroordres. Perquè pot ser una ocasió per a certificar i tancar la derrota de la justícia espanyola contra l’exili i perquè pot obrir un procés d’impugnació del judici contra els presos que es va fer al Tribunal Suprem espanyol.

Boye mostra la munició contra l’estat espanyol a Europa en una allau de pre-judicials a Llarena

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.