15.01.2026 - 18:35
|
Actualització: 15.01.2026 - 19:40
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que la Unió Europea continuaria treballant amb els Estats Units en la seguretat de l’Àrtic malgrat les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, sobre Grenlàndia.
En una compareixença a Xipre, Von der Leyen ha reiterat que Grenlàndia pot comptar amb el suport de la UE, però ha matisat que el debat sobre la seguretat de l’illa corresponia, principalment, a l’OTAN: “Grenlàndia pot comptar amb nosaltres políticament, econòmicament i financerament. Quant a la seguretat, el debat sobre la seguretat de l’Àrtic és, primer de tot, un afer fonamental de l’OTAN. Tot i això, vull subratllar que la seguretat de l’Àrtic també és clau per a la UE.”
La presidenta de la Comissió ha destacat tant que la UE tenia una molt bona reputació a Grenlàndia com la bona cooperació existent amb les autoritats de l’illa. En aquest context, ha assegurat que Brussel·les continuaria treballant en matèria de seguretat a l’Àrtic amb els seus aliats i socis, també amb els Estats Units.
Von der Leyen ha evitat de pronunciar-se sobre l’enviament d’una missió europea a Grenlàndia anunciat per alguns estats membres, entre els quals Alemanya, França i Suècia. Amb tot, ha insistit que la seguretat de l’Àrtic “té una importància enorme” per a la UE i ha subratllat la voluntat del bloc comunitari de continuar augmentant-hi les inversions per a reforçar la cooperació.
La Comissió Europea considera que Grenlàndia està coberta per la clàusula de defensa mútua de la UE
La Comissió Europea considera que Grenlàndia està coberta per la clàusula de defensa mútua de la Unió Europea prevista a l’article 42.7 del Tractat de la UE, atès que forma part del territori de Dinamarca, un estat membre del bloc comunitari.
Tot i que Grenlàndia no forma part de la UE, l’illa àrtica —que té un estatus d’autonomia dins el Regne de Dinamarca— queda emparada per aquesta clàusula, que estableix que si un estat membre és objecte d’una agressió armada al seu territori, la resta d’estats “li deuran ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast”.
Així, si Grenlàndia fos atacada per un país extern, com ara els Estats Units —que no amaguen les seves pretensions de controlar l’illa al·legant motius de seguretat nacional—, Dinamarca podria sol·licitar ajuda i la resta d’estats membres de la UE estarien obligats a prestar assistència en resposta.
