05.02.2026 - 21:40
|
Actualització: 05.02.2026 - 21:44
Enmig d’una crisi de l’habitatge creixent, la societat civil continua organitzant-se. Amb la necessitat de donar resposta a aquesta crisi, arriba a València el Sindicat de Llogateres, que actuarà a la ciutat i a l’àrea metropolitana. L’objectiu és “organitzar les llogateres que pateixen una realitat material injusta, crítica i insostenible i posar fi a la indefensió davant els abusos dels rendistes”. També naixen com a resposta a la manca d’actuació de les institucions amb els fons d’inversió, els bancs i els xicotets i grans tenidors.
“Naixem amb l’objectiu d’oferir a la ciutadania de València una ferramenta perquè defenguen els seus drets; igual que ho fem amb el treball, però amb el lloguer. Volem frenar la impunitat dels rendistes”, diu Andrea Aleixos, portaveu del Sindicat de Llogateres de València. Explica que la necessitat d’una eina sindical es va ajuntar amb el fet que el Sindicat de Llogateres de Catalunya els va comunicar que ja els arribaven casos de la ciutat de València. Per tant, hi naixen de bracet i s’integren a la Confederació de Sindicats de Llogateres, d’abast estatal.
Hi haurà accions coordinades quan calga, però se centraran en la realitat local. De fet, assenyalen que el preu del lloguer a València encapçala les pujades amb increments interanuals d’entre el 15% i el 20%, i en molts barris ja se superen els 1.200 euros. Segons que apunta Aleixos, l’augment del preu els darrers anys és d’un 157%. “Les institucions de torn han obert la porta a aquests grans actors financers, que vénen ací a especular amb l’habitatge. Tampoc no hem d’oblidar que hi ha xicotets propietaris que diuen: ‘Per què he de llogar el meu pis per 450 euros, si puc llogar-lo per 1.200 euros i la gent pagarà igual?’”
De fet, les institucions han convertit València en una ciutat turística i han pronunciat els seus discursos sempre en aquesta línia: “València viu del turisme i sense el turisme no seria res.” Això ha comportat que en barris com ara Ciutat Vella ja no hi viu pràcticament ningú, perquè tot són apartaments turístics. I aquesta situació s’ha estès a més barris, com ara Camins al Grau i la Saïdia, per exemple. Aleixos conclou: “No som davant d’una simple bombolla, sinó d’un procés d’extracció de rendes que empobreix la majoria social. Davant d’aquest rendisme sistèmic, la resposta individual ja no és suficient: cal organitzar-nos.”
Com s’organitzaran?
D’una banda, hi ha l’assemblea de casos, que és on podrà anar la gent a explicar els problemes que tingui. D’aquesta manera, tothom sap què passa als altres participants. “La nostra utopia seria que tot València fóra organitzada per blocs, siga pel mateix propietari o per la mateixa immobiliària, perquè ens adonem que els problemes són més o menys els mateixos. Llavors, depenent d’això, som nosaltres les que ens formem a nosaltres mateixes. La mateixa militant seria com la seua advocada, per dir-ho d’alguna manera. No som una assessoria a la qual contes què et passa i et solucionem el problema. Nosaltres volem que la persona en qüestió s’organitze”, explica.
D’aquesta manera, són les mateixes veïnes les que investiguen el seu cas i tracten d’organitzar-se amb la resta de la comunitat. L’objectiu sempre és asseure’s amb el propietari a negociar els problemes que tinguen. D’una altra banda, les afiliades al sindicat també tenen dret a dues assessories jurídiques amb advocats, però prefereixen advocar per l’aprenentatge a mesura que avancen en la lluita. “Nosaltres mateixes ens dotem del coneixement necessari per a defensar-nos d’aquests abusos sense haver de dependre sempre d’un col·legi d’advocats. La idea és que nosaltres mateixes ens arreglem els problemes.”
“Ens quedem”
Una de les estratègies que han desenvolupat com a sindicat és la campanya “Ens quedem”. Per exemple, si una propietat vol fer fora els veïns d’un bloc sencer per a fer-hi habitatges turístics o els apuja el preu de manera injustificada, s’hi planten. No se’n van de casa i continuen pagant el lloguer anterior, fins que el propietari no s’assega a negociar. Es tracta d’una acció de desobediència civil no violenta per a pressionar i conduir la situació cap a la negociació que respecte el dret de l’habitatge.
Com que el sindicat s’integra com a ens autònom dins la confederació, la resposta es coordinarà a tot l’estat. És a dir, en cas que un fons d’inversió o un gran tenidor assetge els veïns de València, la resposta serà conjunta a Barcelona, Madrid o Màlaga, per exemple. “El suport mutu deixa de ser local per a convertir-se en una eina de pressió estatal capaç de fer seure a negociar gegants immobiliaris”, expliquen. El pas següent, si “Ens quedem” no funciona, seria una vaga de lloguers. “Quan una llogatera negocia sola, hi perd; però quan negociem organitzades, hi guanyem”, afegeix Badr Ait Lamqadem, coportaveu del sindicat.
La presentació
El Sindicat de Llogateres de València es presenta avui, a les 18.30, a la Societat Coral el Micalet. L’acte comptarà amb el suport d’integrants dels sindicats de Barcelona i Madrid i es faran connexions telemàtiques amb testimonis directes de lluites emblemàtiques d’aquestes organitzacions, com ara la vaga contra la Caixa a Barcelona i l’acció contra les clàusules abusives del fons Nestar-Azora a Madrid.
Amb la pretensió de crear un moviment obrer i transversal, hi han convidat tots els moviments socials i sindicals de la ciutat. Volen col·laborar estretament amb tot el teixit associatiu: “L’objectiu és sumar forces i recursos amb la resta d’actors que defensen els drets de les veïnes, entenent que la diversitat d’estratègies enriqueix la lluita comuna.” La presentació acabarà amb una sessió de punxadiscs.
View this post on Instagram
