26.11.2025 - 09:43
|
Actualització: 26.11.2025 - 13:02
Un estudi impulsat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), amb la col·laboració d’universitats internacionals, alerta que el lloguer d’habitatges ja no s’associa principalment a una etapa de joventut, sinó que com més va més esdevé una opció permanent, marcada per la inseguretat residencial, la precarietat econòmica i una desigualtat patrimonial creixent. L’informe, que compara la situació de la població inquilina a Barcelona, Madrid, Lisboa i Buenos Aires, destaca que el tombant al segle XXI representa un punt d’inflexió respecte de la segona meitat del segle XX. A totes quatre ciutats, la major part de les persones que viuen de lloguer són adults d’entre 30 i 64 anys.
Segons l’informe, entre 7 i 8 de cada 10 inquilins no esperen d’heretar un habitatge, i pocs tenen expectativa de comprar-ne cap. L’estudi atribueix aquest fenomen a la competència directa amb inversors per adquirir habitatges existents. A Barcelona i Madrid, el 44% de les compres fetes el 2020 han estat amb hipoteca. A Lisboa, el percentatge és del 41% i, a Buenos Aires, només arriba al 10%.
Precarització i fragilitat dels contractes
L’estudi remarca que a Barcelona, Madrid i Lisboa els contractes de lloguer “no ofereixen garanties reals d’estabilitat”, perquè són de durada limitada i, sovint, sense cap control de preus. Això es deu, recull l’informe, a un procés històric d’inici a la segona meitat dels anys setanta del segle XX de “supressió legal dels drets i garanties dels llogaters, i en particular dels controls de lloguer i els contractes indefinits”. En tots els casos analitzats, la precarització dels contractes i la informalitat –acords verbals– avancen. Especialment a Barcelona, Madrid i Lisboa, on s’extingeixen progressivament els contractes protegits.
Dificultats creixents per accedir-hi
L’informe constata que a Barcelona i Madrid un 42,18% dels inquilins ha trobat barreres per accedir a un habitatge de lloguer, unes traves que creixen. L’erosió dels drets dels inquilins té un impacte negatiu en la qualitat dels habitatges i provoca un amuntegament creixent i convivència forçada, que afecta com més va més capes de població.
L’estudi assenyala que el mercat del lloguer genera “condicions d’habitabilitat deficients”, fet confirmat quan més del 80% dels llogaters de Barcelona, Madrid i Lisboa declara que pateix problemes greus a l’habitatge.
Mudances forçades i càrrega econòmica
La recerca indica que entre un 30% i un 44% dels llogaters que s’han traslladat recentment ho han fet a desgrat. Fins a un terç dels inquilins creu que haurà de fer una mudança l’any vinent, principalment per pujades de preu o perquè no els renoven el contracte. Sis de cada deu llogaters fa menys de cinc anys que viu a l’habitatge actual.
Entre un 30% i un 40% de les llars de llogaters destinen més de la meitat dels ingressos a pagar el lloguer, en un mercat que també és opac. Molts no saben qui n’és el propietari o no en tenen prou informació. Aquesta manca de transparència debilita el poder negociador dels inquilins i dificulta l’aplicació de polítiques públiques eficaces.
Propostes per reforçar la protecció dels inquilins
Arran d’aquesta diagnosi, l’informe proposa d’adaptar els règims de propietat i mercat de lloguer per dotar els llogaters de més protecció i evitar l’augment de la desigualtat urbana. Entre les mesures, aconsella contractes estables i indefinits, regulació de preus, impostos progressius sobre la propietat i les rendes, prohibició de compravenda especulativa, ampliació del parc d’habitatge públic de lloguer i mecanismes d’adquisició preferent per part dels inquilins i les administracions públiques.
