Nadal amb una addicció a l’alcohol: “Hi ha molta pressió per a beure durant les festes”

El cava, el vi i sovint també l’alcohol amb més graduació acostumen a ser protagonistes dels grans àpats nadalencs. Socialment, festa i celebració són sinònim de beure, i això, juntament amb el desconeixement i la pressió de l’entorn, pot dur moltes persones que pateixen una addicció a l’alcohol a passar-ho especialment malament durant aquestes festes, que a més són un moment en què les emocions, tant positives com negatives, afloren amb més intensitat.

“Nadal és una època amb molta càrrega emocional, molt intensa a tots els nivells, i amb l’alcohol molt present en tothom; és una droga legal totalment acceptada”, assenyala Rebeca Hernández, directora del Servei de Primera Atenció de Projecte Home. “Pot ser un moment de cadires buides, de persones que ja no hi són, i també d’alegria, per un altre costat, que pot arribar a l’eufòria. Els anuncis de Nadal ens ensenyen la família feliç amb tothom content a taula i no és això: hi ha tristesa, alegria, pors, inseguretats, persones absents… Si a això li sumem que l’alcohol normalment és present a totes les cases tenim una situació perillosa.” “Hi ha molta pressió per a beure, i més durant les festes”, assenyala Marta Olives, que fa sis mesos que està en tractament. “Sembla que no sigui una celebració si no hi ha una ampolla de vi o cava. A més, les emocions d’eufòria són igual de perilloses que les de nostàlgia o tristesa, i per Nadal hi són totes”.

Un còmplice a cada taula

Per a prevenir situacions de consum o de malestar, des de Projecte Home donen quatre eines bàsiques. La primera és la protecció davant de qualsevol situació d’angoixa; és a dir, evitar situacions de consum, no tenir alcohol a casa, evitar bars o entorns conflictius i evitar de quedar-se sol o d’estar amb persones que no comprenen la situació. La segona eina és el fet d’escoltar-se: parar a observar com s’està, quines emocions se senten… Tercer, identificar què passa per a poder actuar, preguntar-se què es necessita realment en cada moment. I quart, i més important: demanar ajuda. “Si la persona se sent malament, si hi ha alcohol damunt de la taula i no està bé o vol marxar, ha de poder parlar-ho, ha de tenir una persona al costat com a còmplice per si cal que l’acompanyi a un altre lloc o parlar del tema que calgui”, explica la terapeuta.

Treure o no l’alcohol de sobre la taula pot dependre del moment que travessa la persona, no és el mateix si està en tractament que si ja fa temps que va acabar-lo. Ara bé, encara que no siguin situacions equiparables, també es recomana anar molta cura fins i tot si el tractament ha finalitzat. Nadal no només activa emocions i situacions que poden fer reconnectar amb moments difícils, també pot aparèixer un excés de confiança, una pressió social forta i pensaments de l’estil “un dia és un dia”, que poden implicar recaigudes.

“Nosaltres no podem prohibir a les famílies que treguin l’alcohol de casa, però recomanem que no hi sigui, implica un esforç molt gran per a la persona, encara que no hagi d’acabar bevent”, afegeix Hernández. “Per què ha de passar-ho malament veient com els altres beuen? Quan s’ha acabat el tractament, l’alcohol és present en el dia a dia i hem de normalitzar que hi sigui, però sempre mirant quins són els nostres factors de protecció”. També recomanen que sobre la taula no hi hagi productes com ara la cervesa sense alcohol, que poden actuar com un pegat i suposar una conducta de risc.

La importància d’un entorn conscienciat

El paper de l’entorn, especialment en dies de tanta socialització, és clau. Cal que familiars i amics respectin els límits de la persona, evitin pressions, no normalitzin el consum en els brindis i no facin comentaris que minimitzen el risc. També és molt important validar com se sent la persona, no posar-la a prova i estar disponibles per a escoltar-la sense jutjar-la en cap moment.

Alhora, un element important que les persones afectades treballen en el tractament és el fet de posar límits a l’entorn.”A mi em costa molt posar límits, però m’estan ensenyant a fer-ho. Posar límits és demanar ajuda”, explica Olives. “Si hem de tenir converses incòmodes més val no esperar al dia de l’àpat. Jo normalment em reuneixo amb els germans del meu marit, però vam quedar per dinar i parlar-ne fa unes setmanes i el primer que va fer el meu cunyat va ser plantar-me una ampolla de vi. M’ho vaig prendre com una manca de respecte i els vaig dir que, com que enguany em tocava a mi fer Nadal a casa, no portessin ampolles de vi ni cava, que estic fent un procés i que ho preferia així. Tothom ho va entendre, però el meu cunyat em va dir que ell també sabia posar límits i que no vindria. Em va sobtar molt i li vaig dir que em feia molta pena la seva incomprensió i desconeixement. Vaig estar a punt de tenir sentiment de culpa, però no va ser així, és una qüestió de respecte cap a mi mateixa després de tot el treball d’autoestima que he fet. Al principi del tractament potser hauria dit que no passa res si l’alcohol es queda a taula, però amb el que he après ara ja sé que aquesta llicència no hi pot ser, has de ser molt ferm”.

Familiars i amics també han de ser conscients que aquestes festes són un bon moment per a detectar possibles recaigudes o addiccions, però, paradoxalment, també un bon moment perquè passin més desapercebudes, perquè tothom normalitza el consum. Alguns senyals freqüents que són l’aïllament –si la persona comença a no parlar, no vol fer trobades, no parla, comença a deixar de fer coses que feia, la manca d’higiene del son –s’aixeca molt més tard, per exemple– o alimentària, els canvis d’humor, la irritabilitat, el fet de justificar situacions de risc o exposar-se a entorns de consum, les mentides o fins i tot el fet de deixar de fer coses que ajudaven a protegir-se o deixar de demanar ajuda.

El consum com a punta de l’iceberg

Cal entendre, a més, que les addiccions no van només de substàncies, van, essencialment, dels problemes que es tapen amb aquestes substàncies. “L’addicció és la punta de l’iceberg. El que importa és tot allò que és a sota”, conclou la terapeuta. “Nosaltres no parlem de l’addicció en si, als grups –haixix, cocaïna, alcohol…–, sinó de com estem, de què ens passa: amb la família, amb nosaltres mateixos, amb la vida, amb la sensació de soledat… Arribes a un punt que estàs tan ficat que no saps com sortir-ne, no saps com has arribat fins allà ni saps identificar què et passa. És molt fàcil caure en una addicció, a qualsevol de nosaltres li podria passar”.

Olives hi coincideix, i recorda que, malgrat el que diuen els tòpics i l’estigma social, les addicions apareixen també en estrats socio-econòmics mitjans i alts, en persones de tota mena. “En el meu cas el consum sempre ha estat present, però es va convertir en un problema molt greu arran d’un moment de molts canvis en la meva vida, que em van fer sentir molt sola. Per afrontar-los, bevia”. Explica, a més, que habitualment ho feia sola i d’amagat, i que aquestes festes li servien per a poder beure més en públic. De fet, segons que expliquen des del centre, el consum a soles i d’amagat és molt més freqüent en dones que en homes, perquè és més estigmatitzat que una dona tingui un problema amb l’alcohol.

A Projecte Home treballen les emocions durant aquestes festes des de la idea que cada persona viu el Nadal de manera diferent, que no totes les famílies responen a la idea de família feliç dels anuncis i que no passa res si s’ha de dir que no a familiars o si aquestes dates desperten malestar. “Aquí fas molta introspecció, t’ajuden a treure el que tens, conèixer-te”, conclou Olives. “Pensar com vols ser, i ser-ho. A mi el tractament m’ha canviat la vida”.