05.10.2025 - 21:40
Enguany, el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana compleix vint anys de trajectòria, en què s’han creat més de 20.000 parelles lingüístiques. Com molts sabreu, un voluntari, de manera totalment altruista, es presta a tenir converses una hora la setmana –durant deu setmanes, com a mínim– amb algú que vol aprendre la llengua, normalment en el mateix poble o ciutat. Inspirat en el Voluntariat per la Llengua de Catalunya, aquest projecte va començar a caminar al País Valencià a principi del 2005.
Vicent Moreno, un dels impulsors del voluntariat i ex-president de l’entitat, explica que el germen va començar uns mesos abans a l’escola Jaume I el Conqueridor de Catarroja (Horta Sud), on treballava. Van fer vuit parelles lingüístiques de l’AMPA de l’escola, i van comprovar que donava resultat. “Era preciós enriquir-se, fer amistats, i intercanviar paraules, cultura, entre uns i altres”, diu.
“Quan parle valencià sóc d’ací”
Entre aquelles primeres parelles, hi havia Dariana Groza. Si Vicent Moreno és considerat el pare del Voluntariat pel Valencià, ella va ser-ne considerada la mare. Romanesa de naixement, va arribar al País Valencià el 2004 perquè el fill menut tenia un problema de salut. Només sabia parlar romanès i anglès, i no sabia que ací es parlava una altra llengua que no era el castellà. “Mira la nostra imatge de fora… Sí que sabia que a Catalunya es parlava català, però no sabia que ací també”, diu. Al fill major, el van enviar a l’escola on treballava Moreno, i els va explicar que era una escola de la línia, s’estudiava tot en català.
Ací apareix la primera motivació de Dariana per a aprendre la llengua. “Com no havia d’entendre jo el que estudiava el meu fill?”, es preguntava. A poc a poc, es va adonar que la llengua era una part intrínseca del dia a dia, i que hi havia gent gran que no parlava el castellà. “Mentre estiga en aquest país, no puc viure sense entendre, almenys, el valencià”, es va dir. Així, va fer seua la llengua. La seua voluntària va ser Victòria Gascón, amb qui encara avui té una forta amistat. Al cap de dos anys, Dariana ja dominava el català i va passar a ser-ne voluntària, i anava amb Moreno pels ajuntaments dels pobles a presentar el projecte. “Ella donava exemple. Per què no apreneu valencià si ella ho ha pogut fer tranquil·lament?”, diu Moreno. Un any més tard, el 2008, va passar a ser la coordinadora tècnica del voluntariat, fins el 2018.
Tant es va enamorar de la llengua, que venia només per passar-hi uns anys i s’hi va quedar a viure. Va fer la vida ací. “És la millor manera de fer-te d’aquest país. No es pot viure plenament ací, en aquestes terres, sense el valencià. És la millor decisió que vaig prendre quan vaig arribar-hi. Jo parle castellà també, però quan parle castellà sóc una immigrant, i quan parle valencià sóc d’ací. He trobat ací el meu lloc, una nova pàtria. I moltíssima gent parla valencià per nosaltres”, diu.
D’un grup de conversa, va sorgir una parella
A més de les parelles lingüístiques, el voluntariat també organitzava activitats per a aprendre la llengua. En una ocasió, Dariana va muntar un grup de conversa amb companys que tenien bon nivell d’anglès, per fer intercanvi de llengües. Així, parlaven una hora en català i una hora en anglès. Ací es van conèixer Jaume i Begonya, que avui dia ja fa més de deu anys que són parella.
“Begonya volia millorar el seu valencià i jo volia millorar el meu anglès. Descobrírem que havíem viscut a prop durant molts anys, en la nostra infantesa i adolescència. I començàrem la nostra història en eixe grup”, diu Jaume. En més de quinze anys que fa que és voluntari, només té paraules positives sobre el projecte, del qual ha tret bones amistats i la parella. “És una manera de relacionar-se molt positiva i molt natural”, diu.
Per part seua, a més de la relació amb Jaume, Begonya també destaca l’amistat que conserva amb la seua voluntària, Rosa. “Ja fa quinze anys, i encara som molt amigues”, diu. Ella és d’Albacete i vivia a València, i va començar el voluntariat perquè, per la seua faena, anava als pobles, en la majoria dels quals es parla català. “Així aconseguia que la gent no canviara al castellà quan parlava amb mi, i també que m’entengueren”, diu. Ara treballa per a Catalunya i Andorra, i li agrada poder comunicar-s’hi en català. “El voluntariat no m’ha aportat més que coses bones”, diu.
Estudiar la llengua per amor
El Voluntariat pel Valencià no es queda tan sols en l’àmbit territorial del País Valencià, sinó que, gràcies a la modalitat en línia, arriba a molts més indrets. És el cas d’Elena García, una asturiana d’Oviedo que té una relació sentimental amb un valencià de Bétera (Camp de Túria), i va decidir d’aprendre la seua llengua. “A mi m’agradaria anar a València i parlar amb tot el món en valencià. De fet, encara que no sóc d’allà, no comprenc que el govern vulga anul·lar el valencià, com està fent”, diu.
Ja fa cinc anys que té converses en línia amb el seu voluntari, Miguel, que en un primer moment es va sorprendre que una dona d’Oviedo volguera participar en el voluntariat. Encara avui veu com en millora cada setmana l’expressió, el vocabulari i el coneixement sobre la cultura valenciana. “Elena estima la nostra llengua, més que molta gent d’ací que la menysprea, i està transformant-se en una valenciana més”, diu. A més, es van poder desvirtualitzar en una visita de Miguel a Astúries, i l’amistat s’ha anat consolidant també amb Vicent, la parella d’Elena, cada vegada que ella ve ací.
Un poble resilient
Vicent Moreno destaca que tot això és possible gràcies als voluntaris que s’hi han involucrat als pobles (ajuntaments, escoles d’adults…), i considera que aquest projecte se l’hauria d’haver quedat la Generalitat per implementar-lo globalment. No obstant això, i encara que amb pocs recursos, Escola Valenciana continua tirant endavant el Voluntariat pel Valencià. El període d’inscripcions és obert fins el 19 d’octubre, i qui vulga participar-hi s’hi pot inscriure en aquest web.
“El poble valencià és resilient i es recupera sempre, perquè mantenim la llengua fora de l’àmbit familiar, estem a l’escola i al carrer. L’objectiu principal d’Escola Valenciana és viure en valencià plenament, en tots els àmbits de la vida, i ho fem d’ençà del 1707”, conclou Vicent Moreno.
