16.09.2025 - 21:40
La literatura ha estat, molt sovint, una de les millors maneres d’explicar un país. Els escriptors de tot arreu han sabut copsar el territori i convertir-lo en escenari o en protagonista de les seves obres i fins i tot hi ha casos en què s’ha convertit en referent ineludible. Del París de Hemingway o Cortázar, al Dublín de James Joyce, passant per l’Empordà de Josep Pla, per posar-ne uns quants exemples. Alhora, fa uns cinquanta anys que es va començar a desenvolupar el turisme literari, ben consolidat sobretot a partir del canvi de mil·lenni. A molts lectors els agrada d’anar a veure on escrivien els seus autors preferits o a fer itineraris que parteixen dels escenaris de les seves novel·les o de temàtiques concretes.
A casa nostra la dèria per la literatura i tot allò que l’envolta també és ben consolidada. De fet, fins i tot tenim una paraula bellíssima i gairebé intraduïble, “lletraferit”. Amb aquests precedents, és lògic també que hi hagi una especial vinculació entre literatura i territori, i n’és la màxima expressió la xarxa d’Espais Escrits, que enguany compleix vint anys. Aquesta xarxa aplega un total de 109 espais associats, que inclouen tant cases museu, com fundacions, càtedres universitàries, associacions i entitats de 34 comarques dels Països Catalans.
Segurament, els llocs més coneguts van vinculats amb espais expositius concrets, com la Fundació Verdaguer, la casa museu Àngel Guimerà, la Fundació Miquel Martí i Pol, la casa museu Llorenç Villalonga i l’Espai Joan Fuster, per esmentar-ne sols uns quants exemples, però hi ha moltes altres maneres de vincular-se a un territori, com ara amb la càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona; una fundació o fins i tot una ruta literària. De fet, l’associació distingeix entre centres patrimonials, que són aquells “centres d’interpretació del Patrimoni Literari Català ubicats en un espai i dedicats a un autor, que conserven un llegat tangible i/o intangible”; centres d’estudis, que són els “centres d’estudis del Patrimoni Català dedicats a un o més autors, com biblioteques, càtedres universitàries, instituts d’estudis, etc.”; i finalment centres de difusió, és a dir, “propostes de difusió del Patrimoni Literari Català avalades per un Centre d’Estudis o d’Interpretació dedicades a un o més autors, com rutes o itineraris literaris, dramatúrgies, jornades, etc.”
Tot això significa la promoció activa d’un total de cent deu escriptors. Territorialment, mancaria tenir algun espai a Andorra, l’Alguer, Eivissa i Menorca. A la Franja de Ponent només n’hi ha un a Mequinensa, dedicat a Jesús Moncada, i caldria molta més incorporació del País Valencià, on hi ha únicament indrets dedicats a Carmelina Sánchez-Cutillas, a Altea; Ausiàs Marc, a Gandia; i Joan Fuster, a Sueca. Si la Xarxa creixés en aquests espais geogràfics assenyalats abastaria el país sencer, però tot això que s’ha aconseguit aquests vint anys ja és un enorme èxit.
Un camí complex
I això que arribar fins aquí no ha estat fàcil, perquè des que es va concebre fins que es va crear la Xarxa del Patrimoni Literari Català, ara fa vint anys, va passar força temps. Tot va començar, com expliquen a la seva web, a la dècada del 1990, gràcies a les trobades de l’associació de fundacions i cases d’escriptors espanyols. S’hi va constatar que calia fer alguna cosa per millorar la situació laboral dels treballadors dels centres catalans i la presència de la memòria dels nostres autors. L’objectiu era doble: arribar els estudiosos, però també al gran públic. Va caldre treballar primer en un catàleg de cases, museus i arxius d’escriptors en llengua catalana i, a partir d’aquí, establir la xarxa que ara dirigeix Mireia Mummay i presideix la professora Glòria Bordons, de la Fundació Joan Brossa. N’és president d’honor l’escriptor Joan Francesc Mira.
L’objectiu principal d’Espais Escrits és “articular els projectes de custòdia, recerca i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors patrimonials de la literatura catalana a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis”. Amb això també es pretén “idear, coordinar, assessorar i oferir serveis a les iniciatives de gestió del patrimoni literari; generar debat i reflexió sobre el patrimoni literari i estimular-ne la recerca i l’intercanvi de coneixement; promoure la presència de la literatura a les aules i la qualitat en les propostes educatives; posar la literatura catalana patrimonial a l’abast de la societat; comunicar i difondre les activitats dels nostres associats; i establir relacions amb entitats afins en els àmbits de parla catalana i internacional”.
Evidentment, per a tot això calen diners i imaginació, i a més a més posar d’acord entitats de menes molt variades. Hi ha centres que tenen un pressupost més alt, perquè tenen darrere un finançament reglat per les institucions de les quals depenen, com ara diputacions, consells insulars o ajuntaments. I n’hi ha que fan mans i mànigues a partir de les aportacions privades dels seus socis o el pressupost de les fundacions que el regeixen. La xarxa mira de vetllar per tots aquests objectius comuns, però cada espai es gestiona a la seva manera.
Corpus i clubs de lectura
Dos dels aspectes que destaquen de la xarxa és la creació de texts i documents que es poden consultar en línia i que engrandeixen el corpus dedicat a les relacions entre literatura i territori. També cal destacar que la xarxa organitza nombrosos clubs de lectura a tot el país sobre els seus autors patrimonials. Repassant la memòria del 2024, es pot veure que en total es feren 52 sessions de club de lectura, amb especial predilecció per a Mercè Rodoreda, Àngel Guimerà, Gabriel Ferrater, Narcís Oller i Montserrat Roig, per exemple. Aquesta col·laboració entre Espais Escrits i les xarxes de biblioteques per als clubs de lectura són molt importants perquè permeten d’incorporar sessions de clàssics catalans dinamitzades per especialistes que altrament difícilment es programarien als clubs de lectura.
La Xarxa del Patrimoni Literari Català també celebrarà l’aniversari d’una manera especial a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, amb un concert de Gemma Humet que mostrarà el lligam que hi ha entre la literatura i la música. Els organitzadors expliquen: “És una activitat per s commemorar dues dècades d’Espais Escrits, promovent la memòria literària del país, i per reafirmar que la literatura, quan es canta, també es fa present i és compartida.”
Una cosa sí que és segura: la passió per les lletres es viu d’una altra manera quan es visiten els espais destinats als nostres creadors i es pot copsar on i com vivien, i recrear fins i tot les circumstàncies que varen motivar la creació d’alguns dels títols que han emocionat diverses generacions de lectors. Diu la dita que més val no saber la vida dels teus creadors preferits. Espais Escrits proposa la via contrària, com una nova manera d’enamorar-se no solament de la seva obra sinó també del territori on la crearen. Una manera ben singular de conèixer casa nostra sortint del sofà per a anar a descobrir on es varen escriure les obres que hi llegim ben gustosament.
