10.01.2026 - 21:40
La Cooperació Nòrdica és una entitat que agrupa cinc estats i tres nacions nòrdiques: Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia, les illes Fèroe, Grenlàndia i Åland. Aquests dies, aquesta entitat està especialment preocupada per la posició de Donald Trump, el president dels Estats Units, que diu que vol quedar-se Grenlàndia. Hi ha dies que diu que la vol comprar i dies que insinua que l’ocuparà militarment. VilaWeb ha entrevistat per Zoom Ville Väyrynen (1975), membre de la Cooperació Nòrdica i president del Consell Nòrdic, la cambra que dins l’entitat agrupa diputats de tots els països. Väyrynen, metge finlandès durant més de vint anys, és ara diputat al seu país pel partit governamental i de centredreta, el Partit de la Coalició Nacional.
—Què és el Consell Nòrdic que presidiu?
—La cambra en què tenim 87 parlamentaris de tota la regió nòrdica. Per exemple, de Finlàndia hi tenim divuit diputats, vint de Noruega, vint de Suècia i una mica menys dels altres països. És un gran parlament dels països nòrdics, ens reunim físicament cinc vegades l’any i fem totes les reunions addicionals que calguin. Tenim una col·laboració estreta amb el Consell Nòrdic de Ministres, que és on es troben els governs. I tots dos cossos formem la Cooperació Nòrdica.
—Comenceu la presidència del Consell Nòrdic, i he vist en la vostra declaració que la qüestió principal serà la seguretat. Per què?
—Tots sabem què passa. I no es tracta de la seguretat nua i crua en si mateixa. No és només la defensa o la política exterior. Es tracta de la preparació civil. En temps de guerra, o de pandèmies, hem de tenir alguna infrastructura per a ús civil. Per exemple, hem de pensar com fer una cooperació més estreta dins el sector sanitari, entre hospitals, quan es tracta de vaccins o de productes sanguinis, si hi ha alguna situació de guerra o una catàstrofe natural. És una qüestió molt àmplia que inclou la política ambiental, l’educació dels nostres fills en el món de la intel·ligència artificial i a les plataformes de xarxes socials. És una idea força àmplia de preparació civil i de seguretat de la societat en el món modern.
—Com valoreu les declaracions de Donald Trump sobre Grenlàndia?
—Fa uns dies em preocupava força que encara es parlés seriosament d’una possible intervenció militar. Era molt preocupant, tenint en compte que parlem de dos països de l’OTAN. Ara que el to s’ha suavitzat, que diuen que van darrere un acord financer, no és tan preocupant. Però han de ser Grenlàndia i Dinamarca qui decideixin si volen continuar amb una cosa així. I, de moment, no n’han dit res. Espero que no s’intenti forçar res, tampoc una solució financera.
—L’acord financer que heu esmentat seria que Donald Trump compri Grenlàndia?
—Bé, això és del que parlen ara, però no és tan simple. És la mena de retòrica que es fa servir avui dia. Però no em sembla gens senzill. La situació a Veneçuela ens fa prendre aquestes declaracions una mica més seriosament que l’any passat.
—De Veneçuela, Donald Trump ho va dir directament: “Vull el seu petroli.” I de l’Àrtic vol minerals. És això?
—Crec que també hi ha gas natural. Amb l’escalfament global, la mineria pot ser més fàcil en el futur. Però quina és la veritable raó darrere els seus objectius –si és l’acció militar, el petroli o els minerals–, no ho sé. Sigui com sigui, ningú no té dret de dictar què farà un altre estat sobirà. Grenlàndia i Dinamarca són els qui han de decidir què volen fer.
—Al vostre blog dieu que entrem en la llei de la selva.
—Em referia no solament a la situació entre els EUA i Grenlàndia, sinó també al que Rússia fa a Ucraïna. Sembla que hi ha una nova regla segons la qual es poden estirar els límits de les normes comunes: com més fort ets, més les pots estirar. I això em preocupa. Tenim dret internacional, tenim acords, tenim aliances basades en normes que vam fer junts. I no vull veure un món on tot això ja no signifiqui res.
—Els països àrtics es preparen militarment, per si de cas?
—No sóc qui per a dir-ho, i vull ser delicat amb aquesta qüestió. El Consell Nòrdic no té cap mandat en política de defensa ni en política exterior. Ara renovem l’Acord de Hèlsinki, que seria com la constitució del Consell Nòrdic. El revisem perquè no hi ha res sobre defensa o política exterior.
—I voldríeu tenir aquest mandat militar i de política exterior?
—No n’estic segur. Tenim l’OTAN, tenim la Unió Europea i ja tenim una bona estratègia de defensa a Finlàndia. Finlàndia i Rússia comparteixen una frontera de 1.300 quilòmetres, que és la frontera oriental de la UE i de l’OTAN. Per tant, hem de tenir preparació militar, encara que sigui només pel que passa a Rússia i a Ucraïna. Però, com a president del Consell Nòrdic, no estic en condicions de fer-ho encara més complicat, ni ho voldria.
—Quina resposta espereu dels països europeus?
—Ens agradaria que seguissin la declaració dels ministres d’Afers Exteriors nòrdics, que deien clarament que són Grenlàndia i Dinamarca qui han de decidir. El món es troba en una etapa canviant, però espero que encara no hàgim arribat al punt d’acceptar que els països forts poden fer el que vulguin i que els altres només puguem esperar el millor.
—Sembla que la Unió Europea només tingui dues opcions: dir que està preocupada o profundament preocupada. I mai no va més enllà.
—I, de vegades, fins i tot per dir que estem profundament preocupats, la UE triga dies. És un cos força rígid. Espero reaccions ràpides i clares.
—Vau donar suport a l’entrada de Finlàndia a l’OTAN el 2023?
—Fa set anys o vuit vaig dir públicament que no hauríem d’entrar a l’OTAN. He canviat d’opinió. I estic molt content de ser-hi. És molt important per a nosaltres, tenint en compte el que passa a Rússia i en la geopolítica global.
—Vau fer el servei militar, de jove?
—No, perquè tenia problemes d’esquena. Però un 80% o 90% dels homes fan el servei militar. Tenim la història amb Rússia dels anys quaranta i, per tant, estem preparats des del punt de vista militar. Ara tenim guàrdia fronterera, però no és cert que estigui ple de soldats de l’OTAN. Tot i això, sí que n’hi ha.
—Què us preocupa més: tenir Donald Trump a un costat o Putin a l’altre?
—Sincerament, des del punt de vista finlandès, em preocupa més Putin que Trump. Vivim amb una frontera de 1.300 quilòmetres amb Rússia. I parlem de la Rússia de Putin…
—A Dinamarca hi ha hagut drons sospitosos sobrevolant el territori. A Finlàndia també?
—No, almenys no públicament. Fa unes setmanes vaig ser a Brussel·les i, poques hores després de sortir amb avió cap a Hèlsinki, van haver de tancar l’aeroport per un incident amb drons. Això ha passat als Països Baixos, a Bèlgica i a Dinamarca.
—Quin seria el vostre missatge a Donald Trump?
—Vull dir amb tota claredat que Grenlàndia és una part inseparable de la regió nòrdica. El que hi passi és decisió de Grenlàndia i de Dinamarca, i de ningú més. Estem al costat de Grenlàndia i de Dinamarca. Sigui quina sigui la decisió que prenguin, la comunitat nòrdica estarà amb ells.
—A Grenlàndia hi ha un moviment independentista. Ha crescut arran de Donald Trump?
—Hi ha un moviment independentista, però no crec que Donald Trump hi hagi influït gaire. No sóc el més expert per a dir-ho. Estan molt lluny físicament, geogràficament, i la població és força baixa. Em costa dir si estan espantats o en conflicte, però puc imaginar que no és una situació fàcil. Encara més motiu per a mostrar-los que estem amb ells.
—Voldríeu afegir alguna cosa que no us hagi preguntat?
—Des del punt de vista finlandès, això va molt més enllà de Grenlàndia. Parlem de Rússia, de la Xina, de la geopolítica global. I em preocupa molt cap on va el món. El missatge més important és recordar que Grenlàndia forma part de la comunitat nòrdica. Que ningú no ho oblidi.
