Bloomberg · Zoltan Simon

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, mira com mantenir-se al poder passi què passi a les eleccions previstes l’abril de l’any vinent.

Orbán, que alguns sondatges situen més de deu punts per darrere de l’oposició, ha considerat la possibilitat d’assumir la presidència d’Hongria i reformar la legislació per convertir-la en el càrrec més poderós del sistema polític hongarès, segons que explica a Bloomberg una font familiaritzada amb les deliberacions internes del govern, que demana de no ser identificada.

Orbán, de 62 anys, exposà la possibilitat d’un sistema presidencial després d’una reunió el mes passat a la Casa Blanca amb Donald Trump, un dels seus grans aliats, quan va dir que aquest pla sempre havia “estat sobre la taula”. El parlament hongarès aprovà dimecres un projecte de llei presentat per Fidesz, el partit d’Orbán, que dificulta que la cambra pugui destituir el president del càrrec en el futur.

La idea de transformar la figura del cap d’estat, majoritàriament cerimonial, en un càrrec amb poder polític real podria no ser res més que una mera dèria passatgera d’un dirigent que ha convertit Hongria en una autodenominada “democràcia il·liberal”. Però, vists els precedents de Turquia i Rússia, hi ha moltes veus a Budapest que especulen que Orbán no accedirà a abandonar el càrrec tan fàcilment en cas que perdi unes eleccions per primera volta en dues dècades.

El cap del principal partit de l’oposició, Tisza, ja ha expressat preocupació per la possibilitat que l’actual primer ministre hongarès provi de forçar canvis constitucionals que li permetrien de romandre al poder encara que perdés les eleccions de l’any vinent.

El gabinet d’Orbán no ha respost a les preguntes de Bloomberg, però el portaveu del primer ministre, Zoltán Kovács, digué fa poc en una publicació a les xarxes socials que la reforma del sistema presidencialista formava part “del cicle de notícies falses de l’esquerra”.

El mes passat, Orbán explicà que havia considerat de fer el canvi a un sistema presidencialista després de cadascuna de les seves darreres quatre victòries electorals, totes per majoria aclaparadora, però que mai s’havia atrevit a fer el pas en un país en què el primer ministre era el càrrec que ostentava més poder del govern.

Ara com ara, els sondatges coincideixen a pronosticar una victòria relativament còmoda de l’oposició a les eleccions l’any vinent, per la qual cosa és possible que l’actual primer ministre provi de forçar la transició cap a un sistema presidencialista abans de les eleccions, segons que expliquen analistes i fonts pròximes al govern.

Si el Fidesz guanya les pròximes eleccions, Orbán podrà continuar dirigint el govern en el càrrec de president, i delegar la gestió del dia a dia a un aliat de confiança, com ara, János Lázár, l’ambiciós ministre de Construcció i Transport hongarès.

En cas de perdre les eleccions, Orbán, com a president, podria obstaculitzar els intents del nou govern de tornar a posicionar Hongria com a membre lleial de la Unió Europea després d’anys d’antagonisme amb Brussel·les en àmbits de tota mena, de la defensa de l’estat de dret i la lluita anticorrupció fins al suport a Ucraïna.

La qüestió no és tant com sinó quan. Tret que torni a obtenir una altra victòria aclaparadora en les eleccions de l’any vinent, cosa que ara com ara sembla improbable, Orbán hauria de servir-se de l’actual majoria qualificada del Fidesz al parlament per poder ser confirmat com a nou president. L’actual president, Tamas Sulyok –aliat de Fidesz i ex-jutge del Tribunal Constitucional– també hauria de dimitir com a pas previ a la nominació d’Orbán.

Això significa que qualsevol reforma cap a un sistema que atorgués més poder al president probablement hauria de concretar-se a començament de l’any entrant, a tot estirar, segons que explica Daniel Hegedus, director de la divisió d’Europa central del German Marshall Fund, un think tank de Berlín.

“Seria el pla d’emergència per a salvar el sistema d’Orbán sense haver de passar per les urnes”, diu Hegedus. “Seria arriscat, però no es pot descartar.”

D’ençà que tornà al poder, l’any 2010, Orbán ha fet canvis dràstics al sistema polític hongarès, com ara, reduir la xifra de diputats del parlament i redissenyar el sistema electoral. Un sondatge amb un miler de participants publicat aquesta setmana revelà que un 63% dels hongaresos preveu que el Fidesz aprovi encara més reformes abans de les eleccions de l’abril.

El context internacional també podria remar a favor de l’actual primer ministre hongarès. Després de les eleccions del 2022, Brussel·les suspengué gran part del finançament europeu al país. Però aquella decisió no aconseguí pas d’aturar l’agenda legislativa d’Orbán, que reforçà els seus vincles amb Rússia i la Xina per compensar la pèrdua de recursos europeus.

En ple divorci geopolític entre Washington i Brussel·les, la UE té ara problemes més greus que no pas la qüestió hongaresa; a l’altra banda de l’Atlàntic, Trump elogià fa poc Orbán com un “gran dirigent”.

“Orbán no tindrà cap pressió de l’estranger”, diu Hegedus. I afegeix: “El panorama internacional ha esdevingut sorprenentment permissiu amb aquesta mena de maniobres legislatives.”

A Hongria, la figura del cap d’estat ostenta considerablement menys poder que no pas en altres estats de la regió. A Romania, el president s’encarrega de la política exterior i representa el país a les cimeres europees. A Polònia, el nou president del país ha vetat unes quantes lleis promogudes pel primer ministre, Donald Tusk. El president hongarès pot forçar la revisió dels projectes de llei presentats al parlament, però això rarament ha representat cap obstacle per al govern Orbán.

Orbán no és el primer dirigent amb tendències autoritàries que explora la idea d’una transició a un sistema presidencialista.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan –amb qui Orbán es reuní dilluns a Istanbul– arribà a la presidència del país l’any 2014, després d’uns quants anys com a primer ministre. S’ha mantingut al càrrec d’aleshores ençà, i el seu principal rival es troba ara a la presó. A Rússia, Vladímir Putin assumí el càrrec de primer ministre per esquivar els límits de mandat com a president; una volta complida una legislatura com a president, tornà al càrrec de primer ministre.

Les darreres quatre victòries electorals que Orbán ha encadenat com a primer ministre, totes per majoria, li han permès d’ultrapassar la constitució, governar per decret i promulgar lleis que els tribunals europeus han acabat tombant, incloent-hi múltiples iniciatives legislatives relatives a la immigració. Brussel·les continua retenint més de 20.000 milions d’euros en concepte de finançament europeu per a Hongria.

Les pròximes eleccions podrien posar fi a gairebé dues dècades de poder parlamentari il·limitat per a Orbán. La majoria de candidatures han unit forces sota les sigles del partit Tisza, amb què han canalitzat el descontentament popular per la gestió econòmica del govern Orbán. La majoria de sondatges situen Tisza considerablement per davant del Fidesz, tot i que aquest avantatge s’ha anat reduint aquests darrers mesos.

Tisza s’ha compromès a desmantellar el govern d’Orbán peça per peça i, fins i tot, a enviar a la presó qualsevol alt càrrec que sigui condemnat per delictes comesos en el càrrec. Orbán, que nega les acusacions de la UE sobre la corrupció en el seu govern, ha anat canviant molts dels alts càrrecs del seu executiu per assegurar-se que els seus mandats s’estenguin més enllà d’un possible govern de Tisza.

A començament d’enguany, per exemple, el fiscal general d’Hongria dimití sobtadament, cosa que permeté a Orbán de nomenar-ne un successor que complirà un mandat de ni més ni menys que nou anys. Tot seguit, el primer ministre nomenà un dels seus fiscals més lleials, Peter Polt, al Tribunal Constitucional, on complirà un mandat de dotze anys.

Dimecres de la setmana passada, el parlament hongarès votà a favor de permetre que el Tribunal Constitucional pogués vetar qualsevol moció de censura contra el president per incapacitat. El text de la proposta promet d’impedir qualsevol circumstància que obstaculitzi el “funcionament democràtic” de l’estat.

Andras Gergely ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb