13.01.2026 - 17:24
|
Actualització: 13.01.2026 - 18:27
El primer ministre de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha dit de manera rotunda que el país triaria Dinamarca abans que els Estats Units si se’l forcés a prendre partit enmig de l’escalada de pressió impulsada pel president nord-americà, Donald Trump, per a controlar el territori àrtic. “Una cosa ha de quedar clara a tothom: Grenlàndia no vol ser propietat dels Estats Units, no vol ser governada pels Estats Units ni vol formar part dels Estats Units”, ha dit.
Greenland’s Prime Minister Jens-Frederik Nielsen:
If we have to choose between the United States and Denmark here and now, we choose Denmark. We choose NATO. We choose the Kingdom of Denmark. We choose the EU. pic.twitter.com/s7KK9Goezh
— Clash Report (@clashreport) January 13, 2026
Les declaracions s’han fet en una compareixença conjunta a Copenhaguen amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, a les portes d’una reunió clau a Washington entre els ministres d’Afers Estrangers de Dinamarca i Grenlàndia i el vice-president nord-americà, J.D. Vance, i el secretari d’estat Marco Rubio.
Nielsen ha admès que Grenlàndia es trobava immersa en una crisi geopolítica sense precedents, arran de les reiterades amenaces de Trump, que ha arribat a dir que els Estats Units havien “de tenir” Grenlàndia per raons de seguretat nacional i que no ha descartat ni l’annexió ni l’ús de la força. “Si ens fan triar aquí i ara entre els Estats Units i Dinamarca, triem Dinamarca. Continuem units dins el Regne de Dinamarca”, ha declarat.
El dirigent grenlandès ha insistit que el futur del territori solament podia ser decidit pels grenlandesos, i que aquest seria també el missatge que portarien a Washington. Tot i això, no ha tancat la porta al debat sobre la independència, un objectiu compartit per totes les forces polítiques del país, però ha remarcat que aquest procés ha de ser gradual i sota control propi.
Pressió “inacceptable” de Washington
Frederiksen ha anat encara més enllà en la denúncia del comportament nord-americà. Ha qualificat de “completament inacceptable” la pressió exercida pels Estats Units, un aliat històric i soci de l’OTAN, i ha advertit que tot indicava que encara havien d’afrontar “la part més difícil”. Segons que ha dit, el conflicte no és tan sols territorial, sinó que afecta principis fonamentals de l’ordre internacional, com ara, la inviolabilitat de les fronteres i el dret dels pobles de no ser comprats ni sotmesos per la força.
Dinamarca ha reiterat que no cercava cap confrontació amb Washington i que volia continuar cooperant en la seguretat de l’Àrtic dins el marc de l’OTAN, però ha deixat clar que Grenlàndia no es venia i que qualsevol reforç de la seguretat havia de ser col·lectiu i acordat.
Grenlàndia té un valor geopolític creixent per la seva situació entre l’Amèrica del Nord i l’Àrtic, per l’obertura de noves rutes marítimes i per l’accés a recursos estratègics, com ara terres rares, urani i possibles reserves d’hidrocarburs. Els Estats Units ja mantenen una presència militar estable al territori, amb la base de Pituffik, i els acords amb Dinamarca permeten de desplegar-hi més tropes si ho consideren necessari. Tanmateix, Trump ha dit que això no era prou i que els Estats Units necessitaven la propietat directa del territori, una posició que ha fet saltar les alarmes tant a Europa com dins l’OTAN. El secretari general de l’aliança, Mark Rutte, s’ha resistit a valorar públicament si és acceptable que un aliat amenaci un altre, però ha reconegut que caldrien més discussions sobre la qüestió.
